Diari digital d'Andorra Bondia
Les xarxes, vampirs d’intimitatFotomuntatge d’‘Update’, tal com la instal·lació quedarà a l’espai expositiu de la fundació Arranz Bravo.
Les xarxes, vampirs d’intimitatFotomuntatge d’‘Update’, tal com la instal·lació quedarà a l’espai expositiu de la fundació Arranz Bravo.

Les xarxes socials, vampirs d’intimitat


Escrit per: 
A. Luengo / Fotomuntatge: Ahmed Keshta

Keshta estrena el nou programa exterior del ministeri amb una instal·lació a la fundació Arranz Bravo de l’Hospitalet de Llobregat.

Segur que el recorden perquè, a més de ser el pare de la nova figuració espanyola i un dels gurus de la pintura automàtica –en va deixar un tastet en la inauguració de la mena de retrospectiva que li va consagrar Artalroc–, Eduard Arranz Bravo va deixar fa un any algunes opinions memorables i que retrataven l’actuació del ministeri. Per resumir: venia a dir que quan va oferir la fundació de l’Hospitalet que du el seu nom per exposar-hi l’obra d’artistes locals se li van presentar propostes d’autors que vorejaven el mig segle de vida, quan la fundació s’ha especialitzat en joves creadors. I joves s’ha d’entendre en aquest context per sota dels 40. Que li van intentar donar gat per llebre, vaja. Però que no va picar: “S’ha de tenir una mica més de seriositat”, reclamava aleshores amb certa acritud.

Doncs sembla que algú del ministeri s'ho ha repensat, i sembla també que Arranz Bravo ha oblidat aquell desacord inicial perquè la fundació i Cultura ja han lligat una primera col·laboració: Ahmed Keshta hi exposarà després de l’estiu Update (Actualització), la instal·lació de grans dimensions que tenen aquí al costat –en un fotomuntatge que dona idea de com quedarà a l’espai expositiu de la fundació Arranz Bravo– i amb què l’artista ordinenc vol reflectir l’altíssim preu que hem pagat per satisfer la pulsió d’estar permanentment interconnectats a través de les xarxes socials: la intimitat, un bé cada vegada més escàs i que s’acabarà esgotant. Keshta teixirà una mena de xarxa amb fils d’electricitat de color vermell que simbolitzen les venes humanes per on circula la sang –la informació–, i el resultat té una òbvia reminiscència vampírica. Igual que els ratpenats ens xuclen la sang, diu, les xarxes socials ens xuclen la intimitat: “Ho saben tot de nosaltres, abans que nosaltres mateixos: els que ens agrada, el que comprarem, on anirem de vacances. Absolutament tot. I el més fotut és que no ens en podem desenganxar. Falta ben poc perquè un reconeixement facial aporti més dades sobre nosaltres que un historial mèdic”.

Aquesta contradicció –la necessitat d’estar connectats i les enormes i sovint inconscients renúncies que això comporta– és la que Keshta ha volgut plasmar amb els circuits d’Update. I, de nou, amb materials d’extracció ben humil: en aquest cas, fil d’electricitat, brides i regletes. A un mil·límetre de l’art pobre versió 2.0 que, d’altra banda, ja havia tastat quan treballava amb CD, paper, i roba. Keshta, en fi, va començar ara fa un any a investigar les possibilitats formals dels circuits elèctrics, que dibuixen sovint involuntaris fractals. A partir d’aquí va anar teixint aquestes xarxes, sistemes orgànics que acaben enfilant-se en unes columnes que funcionen com la columna vertebral.

Pelet conceptual, admet, però no críptic ni tampoc hostil. I aquesta és una altra de les dèries de Keshta: “L’art conceptual no té per què ser lleig, i tampoc ha de ser una cosa inaccessible”. Ho comprovarem al setembre, a la fundació Arranz Bravo, en un projecte que, a part, ha merescut un suculent ajut del ministeri, que hi aporta 6.000 euros.

Vuit segles d’història, vuit metres de retaule

Fa deu anys que hi treballa. Més i tot. És Andorra, la història d’un país, retaule monumental –vuit metres de llarg per dos d’ample– que pretén retratar en una desena de vinyetes la idiosincràsia nacional: Carlemany, Meritxell, el tabac el bisbe, els consellers, la sardana i anar fent. Talla sobre fusta –més tradicional, impossible– que li permet explotar la seva vena més acadèmica, figurativa i també... egípcia, perquè diu que gratant una mica, no gaire, comprovaríem que una obra així només l’ha pogut concebre un artista crescut a l’ombra de les piràmides. A anys llum d’Inside Out, la mena de khaima que li vam veure anys enrere a la sala de Govern, però també d’El llençol, que fa tres cursos va exposar a la Casa Árabe de Madrid, i d’El judici de Maat, el mig centenar de cors construïts amb recipients de vidre units amb cera –de nou, aquesta dèria pel material de rebuig– que al setembre va exposar a 1:54, la fira d’art africà contemporani de Londres. La història d’un país, en fi, l’ha anat tallant entre projecte i projecte al taller de la Cortinada i està a punt, a punt, diu, d’enllestir-la: “Tan aviat com trobi l’espai, li passo una capa de blanc –aquest és el color d’Andorra– i l’exposo”.

Andorra
Ordino
instal·lació
Update
Arranz Bravo
Keshta
Història d'un país

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte