L’Escena es fa gran
Roger Casamajor s’estrenarà com a director amb ‘Quatre dones i el sol’ i la Jove Companyia ‘enrola’ Ester Nadal.
L’Escena Nacional s’ha fet gran a correcuita. Bona part de la culpa l’ha tingut la pandèmia, diu Alfons Casal, que s’estrena com a director artístic en solitari. No és l’únic canvi a la cúpula de l’ENA: Mònica Vega, fins ara directora, debuta com a productora, i Joan Hernández deixa després de quatre temporades el projecte. L’ENA, en fi, havia de rematar l’any passat la via de les coproduccions internacionals (a l’estil de Prostitución, recordin, amb Carmen Machi i Teatro Español) que es van impulsar dos cursos enrere per crear vincles amb companyies, teatres i festivals espanyols i francesos. Un gota a gota que donés a conèixer els nostres professionals i que preparés el camí a l’objectiu final, que era aixecar espectacles en terra andorrana i exportar-los amb normalitat.
La pandèmia s’ha cruspit un curs: no direm que hagi quedat en blanc, perquè ha vist el naixement de la Jove Companyia, però n’ha accelerat el procés. I el cas és que la nova ENA arrenca avui amb un canvi de rumb notable: la carta de presentació i la gran aposta anual serà una obra de mitjà format concebuda i aixecada amb artistes del país però pensada per tenir vida fronteres enllà. Aquest primer curs serà Quatre dones i el sol, text del dramaturg cerdà Jordi Pere Cerdà –valgui la redundància– que dirigirà –atenció– Roger Casamajor, que salta per primera vegada de l’escenari i s’ho mirarà ara des de la platea: “Feia temps que la idea em voltava pel cap, el Pere Tomàs em va donar l’empenta que em faltava, vam presentar el projecte i aquí estem.”
Es tracta, de fet, d’un obert homenatge als culpables de l’actual xup xup teatral, perquè Somhietatre, la històrica companyia de la capital, en va estrenar a mitjans anys 90 una versió que va quedar gravada a foc a la memòria de Casamajor. D’aquí que la rescati ara del bagul dels records per debutar com a director. Per tancar el cercle, el mateix Tomàs, pare teatral de molts dels actors i actrius avui en actiu, l’acompanyarà a la direcció. L’elenc l’integren Núria Montes, Jèssica Casal i Irina Robles –sortides del reglamentari càsting, diu Casal, tot i que la d’ahir n’era la primera notícia–, l’estrena està programada per al 28 d’octubre al Claror i Casamajor ja ha iniciat contactes amb Temporada Alta, el TNC i el Lliure. Sona bé.
La segona pota de l’ENA serà en endavant una producció de petit format que sortirà d’un concurs públic, a partir d’un tema proposat per la direcció artística i que aquest any serà la història de Radio Andorra. A suggerència, per cert, de l’Arxiu Nacional, que participarà en la producció. Les propostes s’han d’enviar abans del 14 de maig, el veredicte es farà públic el 14 de juny, el termini per a la creació de la dramatúrgia s’allargarà fins al 15 de setembre, i els assajos i estrena tindran lloc al primer semestre del 2022.
I arribem finalment a la Jove Companyia, creada l’estiu passat, destinada a foguejar els nostres artistes entre els 16 i els 21 anys, que va debutar al setembre amb La tercera onada (ja s’ha vist a tres parròquies, el 16 de maig desfila per la capital, i el 23, per Encamp) i que per a l’any que ve fitxa temporalment com a directora Ester Nadal. L’ànima –recordem-ho– de la primera ENA: dirigirà una obra de creació que s’aixecarà l’estiu que ve i que s’estrenarà al setembre a Les Fontetes. Es tracta, diu Irina Robles, codirectora amb Juanma Casero de la Jove Companyia, que els joves intèrprets tastin llenguatges teatrals diferents en el segon i últim any de la residència. No ens oblidem, finalment, de Cuques i de Credere, els dos muntatges estrenats l’any passat, que continuaran girant: el primer té bolo confirmat el 15 de maig a Les Fontetes.