Diari digital d'Andorra Bondia
Andorra, la Massana, Claror, Alfons Casal, Joan Hernández, Mònica Vega, Escena Nacional, ENA
Andorra, la Massana, Claror, Alfons Casal, Joan Hernández, Mònica Vega, Escena Nacional, ENA

L’Escena Nacional torna a començar


Escrit per: 
A. Luengo / Foto: Jonathan Gil

Després de mig any als llimbs, la nova Escena Nacional es va presentar ahir en societat amb cares diferents però conegudes a la direcció artística –Alfons Casal, Joan Hernández i Mònica Vega, una temporada amb sis produccions que es concentraran entre el setembre i el desembre –quatre estrenes absolutes, i dues de repescades del curs anterior–, la ja anunciada incorporació d’un nou escenari, el Claror lauredià, i una declaració d’intencions que s’assembla com un ou a un altre ou a l’antiga ENA, amb una sola i estricta novetat: la diguem-ne externalització de la producció, en endavant a les mans de l’equip de Cultura del Comú de Sant Julià i el compromís –de moment, més aviat la intenció– d’exportar les produccions pròpies. O com a mínim algunes.

Natural, tanta similitud, si tenim en compte les declaracions de la ministra, Olga Gelabert, satisfeta amb la feina feta fins ara: “Crec que fins ara havia funcionat bé: les obres que es produeixen són bones i la prova és que omplen les sales.” És clar que la ministra també va admetre que la dimissió d’Irina Robles, al setembre i després de dos cursos i mig com a directora artística, li havia deixat la “sensació” que l’ENA s’enfrontava “amb un altre repte” i que les circumstàncies se li havien girat “en contra”. Obert el període de reflexió, la conclusió va ser clara: “Creiem que l’ENA no ha de desaparèixer i que és una bona eina per ajudar els nostres intèrprets.” Amb dues consignes noves: d’una banda –i ja s’ha dit– la projecció internacional de les produccions de l’ENA, amb una nova i última oportunitat per a la Xarxa Alcover, que li costa 3.000 euros anuals al ministeri i que fins ara ha reportat escassos, per no dir nuls, rèdits. De l’altra, convertir-lo en un projecte nacional de veritat, més enllà del nom. La incorporació de Sant Julià n’hauria de ser un primer pas: el Comú lauredià s’afegeix al de la Massana –present des de l’inici de tot plegat al patronat de l’ENA– i a banda d’aportar-hi la producció el Claror serà des d’ara una parada habitual de les produccions pròpies. Una forma d’esprémer tot el suc dels muntatges i evitar, com deia ahir Casal, “que es quedin només en l’estrena a les Fontetes: ara aniran també al Claror, mirarem de moure-les per altres parròquies i, si és possible, més enllà de les nostres fronteres”.

Tindrem temps de comprovar-ho. Pel que fa als objectius d’aquesta nova etapa, el mateix Casal hi passava ahir llista: convertir l’ENA en cosa de tots en un projecte “de país”; aixecar una temporada anual de qualitat, variada i destinada a tots els públics, inclòs el familiar; incorporar propostes que rarament tenen cabuda a la Temporada conjunta, enfocada a un teatre més comercial i centrada sobretot en el teatre de text; donar suport als artistes del país, i ajudar a l’exportació de les produccions locals. Unes premisses que eren també les que van guiar el mandat de Robles, aquests dos cursos i mig i, en total, tretze produccions des que va assumir la direcció, l’abril del 2013. Un mandat que va concloure al setembre per motius “purament personals: concentrar-me en la meva escola”, i que va concloure amb un desig: “Que entre tots donem molta volada a l’ENA i que se’n senti parlar.”

Tot el que precedeix, en fi, s’haurà de traduir en el cartell de la temporada. Un cartell eclèctic, que combina el teatre de text amb el gestual, els espectacles familiars –el toc diguem-ne experimental–, la dansa vertical i la lectura dramatitzada. Amb quatre produccions noves: l’espectacle de dansa vertical, precisament, que obrirà al setembre la temporada; Heliceo, concert per a sis ventiladors i un sol pilot, al ritme de les Quatre estacions de Vivaldi, amb un sol actor a l’escenari, i direcció d’Ester Nadal (octubre); Fred, l’obra inspirada en l’epopeia dels passadors amb què Agustí Franch es va endur l’últim premi Crèdit Andorrà de teatre (octubre); i la lectura de Refugiats, text de Sergi Pompermayer d’especial actualitat (novembre). En el capítol de les reposicions, els dos espectacles familiars, Alícia meravellosa (setembre) i Contes salvatges (octubre). I a l’horitzó, verbalitzat per Vega, la creació d’una companyia nacional de l’estil de l’ONCA: “És el que hauríem de tenir un dia; però hem de fer camí, a poc a poc, per arribar-hi.”

Andorra
la Massana
Claror
Alfons Casal
Joan Hernández
Mònica Vega
Escena Nacional
ENA

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte