L’Espai Ermengol mira al futur

Amb tanta nova dada com estan aportant les recerques històriques recents, l’Espai Ermengol-Museu de la Ciutat pot i vol aprofundir en el seu paper de difusor del passat de la Seu d’Urgell i comarca. Com? Els nous coneixements nodriran l’exposició de la primera planta, que serà remodelada, ampliada. Amb un recorregut que s’estendrà cap al jaciment arqueològic del pati de Les Monges, d’on van traient el nas les restes de l’antiga fortificació baixmedieval. L’espai quedarà cobert, tant per protegir-lo com per facilitar les visites: s’hi habilitarà un circuit, que permetrà el pas del públic tant si els arqueòlegs estan treballant com si no. Seguint el model del Born barceloní, especifica la responsable de l’equipament, Anna López, que detalla aquestes perspectives de futur per a un espai que durant el 2022 va recuperar xifres d’afluència similars a les d’abans del parèntesi pandèmic: 3.935 van passar per les exposicions i les diferents activitats proposades.

“El cert és que sí, estem fent una oferta amb una mitjana molt alta de propostes, anem traient la llengua”, bromeja la tècnica responsable de l’espai, que hi afegeix que una altra de les ambicions és obrir-se a nous públics: “Ara treballem molt en el tema de l’accessibilitat, amb dues visites realitzades en llenguatge de signes”, apunta; una línia que intensificaran. Igual que insistiran –mana el pressupost, però– en els nous cicles, com el Parlem de ciència, amb unes xerrades per les quals van passar 109 persones.

Tornant a les exposicions permanents, si la del món del formatge (la més demanada pel públic, detalla López) es va ampliar recentment amb les peces etnogràfiques procedents de l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu, ara serà el torn de la primera planta, la consagrada a la història de la ciutat. “Historiadors com Carles Gascón, Pau Chica, Carme Xam-mar, tants d’altres, estan fent aportacions contínues que no podem obviar, apareixen nous contexts històrics que demanen refer la sala”, considera López.

Això no obstant, és el jaciment arqueològic de Les Monges on ja s’han realitzat tres campanyes i on la quarta està prevista per a aquesta primavera, un dels principals actius que permet al Museu de la Ciutat mirar cap al futur. Una ambició en què estan en sintonia el regidor de l’àrea, Carlos Guàrdia; l’arqueòleg Òscar Augé, i Lluís Obiols, arxiver municipal, des de l’àrea de Patrimoni Cultural, detalla la responsable de l’Espai. “Serà una manera de pujar de categoria un equipament concebut fa dotze anys, i de fer passos endavant en el projecte La Seu Medieval”, hi afegeix. “No deixem de reflexionar sobre el nostre espai, de fer que estigui viu”. 

Les peces exhumades
Les peces exhumades del subsol del pati de Les Monges (ceràmiques però també aquella moneda trobada per l’ull precís d’una alumna del Pau Claris) també podrien enriquir l’exposició de l’Espai, un cop restaurades. 

Però el projecte més ambiciós –també el més difícil: el pressupost és un bon pessic– és sens dubte la cobertura del jaciment, per protegir-lo de les inclemències i per iniciar-ne la museïtzació. “Ara per ara és complex, perquè està cobert amb unes lones i quan han de venir visites, hem de demanar a la brigada que les retiri”. Inclouria unes tarimes per on circularia el públic, un mirador, el canvi de la porta d’accés i, previsiblement, un tancament que permetés una ullada des de l’exterior. Engrescador, “però lluny, encara estem posant fil a l’agulla”.