Diari digital d'Andorra Bondia
‘Cançons amb trementina’, l’espectacle que David Font va estrenar diumenge a l’Auditori dintre de la programació d’Andorra Crea.
‘Cançons amb trementina’, l’espectacle que David Font va estrenar diumenge a l’Auditori dintre de la programació d’Andorra Crea.

L'Estatut de l’artista: tic, tac, tic, tac


Escrit per: 
A. L. / Foto: Facundo Santana

Cultura augura que el desenvolupament reglamentari del text, avui en curs, permetrà aplicar-lo “abans d’un any”.

L’Estatut de l’artista va entrar en vigor el 12 de gener. La setmana que ve farà nou mesos i malgrat l’entusiasme que va generar –sobretot entre el legislador, tot sigui dit– sembla que el més calent és a l’aigüera. És veritat que el text donava un marge relativament ampli –dotze mesos– perquè el Govern elaborés l’estudi per instaurar una cotització reduïda per als artistes “professionals”, per proposar un règim d’assegurança que compensés els efectes de la intermitència de l’activitat artística, per a la creació d’un fons especial “per als artistes i treballadors de la cultura”, i per establir mecanismes “que facilitessin la importació i exportació d’obres d’art”. Però també que, segons fonts del ministeri de Cultura, tot just ara es redoblaran els esforços per desenvolupar reglamentàriament el text, i que l’objectiu és que estigui operatiu “abans d’un any”. I no oblidem que en els tres primers mesos des de l’entrada en vigor de la llei –posem que l’abril passat– s’hauria d’haver creat la Comissió de seguiment de l’artista, i no n’hem sabut mai més res.

El rovell de l’Estatut és generar un nucli dur d’artistes “professionals” que seran degudament acreditats per la Comissió i que seran els principals beneficiaris de l’estatus especial que el text preveu per als creadors. Bàsicament, un règim especial de la CASS, amb una quota reduïda i en tot cas menor que la que abonen avui els autònoms –es considera que els ingressos del sector estan per sota de la mitjana– i cobertura tot l’any, només quan l’artista actua, exposa o interpreta. Cotitzar, en fi, perquè el dia de demà tinguin dret a prestacions sanitàries i de jubilació, que és la legítima aspiració de tot treballador sigui del gremi que sigui.

Una altra cosa és qui es podrà considerar “professional” segons l’Estatut, quants creadors compliran els requisits, i quines conseqüències, a banda de les que acabem de repassar, se’n derivaran. Cal recordar primer de tot que, segons l’article 3 de l’Estatut, es considerarà professional aquell que, “no obstant la intermitència de la seva activitat com a artista, se sustenti econòmicament amb els ingressos que percebi d’aquesta activitat”. Ha desaparegut del redactat l’exigència, present als primers esborranys, que el professional n’obtingués “la major part dels ingressos”. A la pràctica, el ministeri vol interpretar aquest requisit en sentit ampli: un guitarrista, per exemple, podrà incloure sota aquest concepte la seva activitat com a concertista o creador i també la de docent... sempre que hi estigui directament vinculada.

La Comissió, sota sospita
La condició de professional l’acreditarà la Comissió, segons l’Estatut, i s’ha de dir que existeix al ministeri un cert escepticisme sobre aquest organisme i la facultat que tindrà d’expedir carnets d’artista. Sobretot, perquè no s’ha de perdre de vista la realitat del nostre sector cultural: artistes que ara mateix complexin els requisits per poder ser considerats “professionals” potser no arriben a la dotzena. “I no podem oblidar-nos dels que legítimament aspiren a ser un dia professionals. Hem de legislar pensant també en ells”, diu aquesta mateixa font. Un exercici de realisme que apunta en una altra direcció: la dels semiprofessionals, no contemplada a la llei que probablement s’adaptaria millor a les nostres circumstàncies.

Una altra cosa és que, creada i consolidada aquesta classe mitjana, la professionalitat obri portes com ara la de l’Andorra Crea –que a partir de la segona edició havia d’acollir només artistes registrats: sembla que el ministeri ja hi ha desistit– i a una via específica de les subvencions culturals, de manera que no passi com ara, que totes les sol·licituds van al mateix sac i un músic consagradíssim pot estar competint amb una promesa que lluita per enregistrar el primer disc. Però això és de moment una pura hipòtesi.

L’Estatut, en fi, va néixer amb uns nobles objectius: facilitar la vida a un gremi que ho ha tingut històricament no ja difícil sinó magre per les característiques intrínseques de l’ofici, essencialment la temporalitat, la intermitència i la irregularitat dels ingressos. Registre de banda –i de banda també tot el que se’n deriva: règim especial, cotització reduïda i prestacions associades de maternitat i paternitat, incapacitat temporal per accident no laboral i malaltia comuna– el text establirà un contracte marc, que caldrà formalitzar per escrit i on constarà retribució, durada, descansos i vacances, obliga a incloure assajos, preproducció, postproducció i promoció dintre de la jornada laboral.

Un panorama prometedor, sí. Només falta que passi de la llei al reglament, concretar els requisits per ingressar al feliç gremi dels professionals, comprovar quants dels nostres creadors passaran per aquest sedàs i sobretot, sobretot, esperar que el ministeri aprofiti el xup-xup existent per ajudar-los a sortir de l’amateurisme.

 

Estatut de l'artista

Compartir via

Comentaris: 1

Comentaris

Sent Andorra tant petit i ja sabem tots que manen els amiguismes i endollismes, aquest estatut no es pas una bona notícia, és una eina més per afavorir els de sempre...amb els cognoms de sempre...

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte