L’excavació de la Margineda destapa restes prehistòriques del 2000 aC

Les excavacions al jaciment de la roureda a la Margineda ja han conclòs i una de les dades rellevants és que s’ha trobat restes corresponents a la prehistòria.

Aquesta troballa ha provocat que els treballs s’hagin allargat més del previst i han donat com a fruit la documentació d’una nova fase del jaciment, que el situa en l’època del bronze antic, és a dir, entre el 2000 i el 1600 abans de Crist.

Els arqueòlegs de l’empresa Estrats, que portaven a terme l’excavació, han recuperat més de 400 fragments, principalment de ceràmica, de l’època prehistòrica, que a partir d’ara seran analitzats i inventariats com la resta de materials trobats al llarg de totes les fases de l’excavació.
Durant l’estiu han anat apareixent també elements de l’època medieval. D’aquesta manera, per exemple, destaca la troballa de pissarres amb gravats, des de textos i dibuixos de guerrers fins a taulers de jocs. També ha estat important la troballa de metalls: una moneda, puntes de sageta, puntes de llança, utensilis agraris, sivelles...

Un cop acabats els treballs d’excavació, Molines Patrimonis treballa en un projecte de recuperació i posada en valor de la fortificació. D’aquesta manera, aquest document s’entregarà els mesos entrants al Govern, amb qui hauran de signar un conveni sobre l’ús públic que es donarà a la fortificació de la roureda de la Margineda.
La durada de la intervenció ha estat aproximadament de tres mesos, des del juny fins al setembre, durant els quals una mitjana de sis arqueòlegs han estat treballant a la Margineda en aquesta quarta fase d’excavacions. D’aquesta manera, des de Molines Patrimonis recorden que des del 2007 s’han dut a terme quatre intervencions arqueològiques.

Aquest mateix mes han acabat els treballs arqueològics corresponents a aquesta quarta i darrera fase d’excavacions al jaciment. D’aquesta manera, els treballs al recinte sobirà han quedat pràcticament enllestits i el jaciment ja està a punt per a la museïtzació i recuperació arquitectònica.
Cal recordar que el jaciment, datat de l’època medieval, és un dels més importants documentats a Andorra i de tota la vessant sud dels Pirineus. Es tracta d’una fortalesa bastida entre finals del segle XII i la primera meitat del XIII que ha estat recuperada per Molines Patrimonis, empresa que gestiona el patrimoni de la família Cardelús-Maestre.
La importància d’aquest jaciment es va evidenciar ara fa uns quants mesos, quan els investigadors van manifestar que són pocs els castells medievals excavats a la vessant catalana i cap d’ells presenta unes defenses d’aquesta magnitud.
Els investigadors van assenyalar llavors que els darrers treballs havien permès, juntament amb les dades recopilades durant l’execució de les fases anteriors, poder conèixer de manera més clara l’evolució del jaciment, així com les cronologies i funcions de les seves fases històriques. De fet, gràcies a aquesta darrera tasca es podia establir un mínim de quatre períodes històrics.

D’aquesta manera, i pel que fa a la fortificació, segons els estudis la primera fase, la més antiga, data entre els segles XI i XII. Al jaciment s’hi ha trobat restes d’una casa dedicada a tasques agrícoles. Es conserva un recinte de forma quadrada i indicis de premses, probablement per produir vi. De fet,  és probable que en aquest període hi visquessin pagesos, perquè l’hàbitat és clarament rural.
La segona fase, datada entre finals del segle XII i la primera meitat del XIII, és la més destacada del jaciment per la quantitat i magnitud de les estructures conservades. La tercera fase comença a partir del segle XIII, tot i que va tenir una curta durada. Molt més tard, al segle XIX, es van modificar els terrenys per fer-hi terres per conrear.