Diari digital d'Andorra Bondia
Canturri, al mig, amb camisa blanca, l’estiu del 1935 en algun lloc d’Andorra, amb altres refugiats pels Fets d’Octubre, entre els quals hi ha Martí Jordi, Juli Colom i Joan Ventosa.
Canturri, al mig, amb camisa blanca, l’estiu del 1935 en algun lloc d’Andorra, amb altres refugiats pels Fets d’Octubre, entre els quals hi ha Martí Jordi, Juli Colom i Joan Ventosa.

L’exili urgellenc a Mèxic: tres casos


Escrit per: 
A. L. / Foto: Fons Maria Rosa Jordi i Trilla

Climent Miró i Pau Vinyes evoquen el periple dels republicans Enric Canturri, Blai Martret i Bartomeu Rosique.

Tots tres eren militants d’ERC, tots tres van tenir un protagonisme considerable –en el cas d’Enric Canturri, principalíssim– en la vida urgellenca els anys de la República, tots tres van haver de sortir pitant de la Seu els primers mesos de la Guerra Civil pel risc cert que caiguessin a les urpes dels anarquistes que s’havien fet amb el control de la ciutat, tots tres van acabar exiliant-se a Mèxic immediatament després de la conflagració, i tots tres van morir a l’exili.

L’historiador Pau Vinyes repassarà aquest vespre al local de la Germandat de Sant Sebastià de la Seu les trajectòries polítiques i personals de Blai Martret (la Seu, 1893-Ciutat de Mèxic, 1957), Bartomeu Rosique (Cartagena 1899-Cuernavaca, 1971) i el mateix Canturri (la Seu, 1897-Mèxic DF, 1971), en una cita que anirà precedida  d’un recorregut pels escenaris de la Seu “republicana” a càrrec del també historiador Climent Miró.

Canturri és sens dubte el més conegut de tots tres: activista de primera hora, alcalde de la Seu entre el 1931 i el 1933, diputat al Parlament Català des del 1932, que va marxar a l’exili –Andorra, França, Bèlgica– després de proclamar l’estat català des de l’ajuntament de la Seu, el 6 d’octubre del 1934, retornat el febrer del 1936 i que quan esclata la Guerra Civil només tindrà temps de salvar la catedral, que els anarquistes de la FAI volien cremar, abans d’enrolar-se com a comissari a la columna Macià-Companys, el setembre del 1936: els anarquistes el buscaven per pelar-lo! Amb la derrota republicana, va desfilar per Mont-lluís, Montpeller i, el 1942, Casablanca, camí de Mèxic, on el 1954 va ser un dels diputats catalans reunit a l’ambaixada de la República per escollir Tarradellas president de la Generalitat.

La trajectòria de Canturri és prou coneguda gràcies a les memòries (República, guerra, exili, 1987), que van tenir una distribució problemàtica per les referències a un episodi fins aleshores quasi tabú: les saques i assassinats de religiosos i de coneguts simpatitzants de partits de dretes perpetrats a la Seu durant els primers mesos de la Guerra Civil. Segons els comptes de Francisco Javier Galindo a La Seu, 1936, hi van deixar la pell, en ocasions de manera més que escabrosa, una trentena de veïns.
Doncs bé: la peripècia de Canturri també té una deriva andorrana, on es va exiliar –ja ho hem vist– el 1935, i fins on va venir ocasionalment després de la guerra per reunir-se amb la seva família. En una d’aquestes visites, entre els anys 50 i els 60, diu Miró que es va acostar fins a la frontera del Runer, i que amb la complicitat d’un duaner va passar simbòlicament la ratlla i va trepitjar territori espanyol. És el més a la vora que va estar de la Seu, perquè mai més no va tornar a la ciutat on havia nascut i que li deu, a banda de la supervivència de la catedral, que l’institut s’hi acabés instal·lant, el 1933.

El cas de Rosique, tipògraf de formació, és també singular: va passar breument per Argelers, el maig del 1939 va embarcar a bord del Sinaia rumb a Mèxic, on va ser un dels fundadors d’Editorial Iberoamericana.

Andorra
la Seu
Guerra Civil
Vinyes
Rosique
canturri
Climent Miró
FAI
Martret
Número de vots: 31
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic