Diari digital d'Andorra Bondia
De Gaulle, circulant pel carrer major d’Ordino a bord de la DS presidencial, i en ple discurs a la tarima aixecada davant de ca l’Eduardo, a la plaça Benlloch de la capital (a dalt); bany de masses a la plaça Benlloch, amb els kepis dels gendarmes en primer terme; el general passa revista al personal de Sud Radio, al cap del Pic Blanc (a baixa, a la dreta).
De Gaulle, circulant pel carrer major d’Ordino a bord de la DS presidencial, i en ple discurs a la tarima aixecada davant de ca l’Eduardo, a la plaça Benlloch de la capital (a dalt); bany de masses a la plaça Benlloch, amb els kepis dels gendarmes en primer terme; el general passa revista al personal de Sud Radio, al cap del Pic Blanc (a baixa, a la dreta).

L’home que va disparar De Gaulle


Escrit per: 
A. Luengo / Foto: Fèlix Peig (Arxiu Nacional)

L’Arxiu penja mig centenar de fotografies del miler que Peig en va fer la històrica jornada del 23 d’octubre del 1967.

Demà farà 51 anys de la històrica visita de Charles de Gaulle, la primera d’un copríncep francès des dels Pariatges. D’acord: no té el ganxo de les xifres rodones, i l’efemèride ja la vam commemorar quan tocava, però resulta que entre les 4.500 fotografies del fons Peig que l’Arxiu Nacional va penjar a l’estiu a la galeria virtual, n’hi trobaran mig centenar entre el miler que el reporter va disparar aquell 23 d’octubre del 1967. I la major part, inèdites.

Amb un cop d’ull n’hi ha prou per percebre l’enorme, sensacional expectació que va generar un periple que havia arrencat la nit anterior a l’estació d’Austerlitz, on el general va agafar el tren que l’havia de conduir fins a Acs dels Tèrmes. Aquí l’esperava la comitiva presidencial, inclosa la DS descapotable amb què va recórrer el país, i cap al Pas, on va ser rebut pels síndics, Francesc Escudé i Eduard Rossell, els consellers majors i la reglamentària guàrdia d’honor. Amb tota la grandeur, és clar.

Peig, en fi, pot presumir de ser un dels pocs homes que va disparar De Gaulle. A boca de canó, impunement i, com s’ha vist, fins a un miler de vegades. El va seguir en una desfilada triomfal que va arrencar a la vegueria francesa –a l’època, encara a l’avinguda Meritxell–, va continuar a la Casa de la Vall –hi va presidir un consell extraordinari i va firmar al llibre d’actes– i va tenir el moment culminant en el multitudinari discurs que va pronunciar a la tarima instal·lada just davant de ca l’Eduardo: hi va fer audaç referència a la necessitat d’integrar els andorrans de primera generació –una reivindicació que avui pot semblar plistocènica però aleshores a l’ordre del dia– i a un quimèric túnel sota Envalira. Si les cròniques no exageren, s’hi van congregar fins a 12.000 persones, i el general s’hi va regalar el primer bany de masses.

Peig va tenir el raríssim privilegi d’empotrar-se en la comitiva oficial i seguir-lo en la visita que va girar a totes les parròquies. A Sant Julià, curiosament, hi va entrar per baix, com si vingués d’Espanya; a la Massana es va passejar davant de l’hotel Palanques, que si hagués pogut parlar li hauria explicat l’epopeia dels passadors que hi tenien el quarter general; a Canillo va escoltar pacientment el discurs que li havia preparat Magda Marquet, aleshores una nena de 9 anys, i fins i tot va tenir l’astúcia d’aturar-se a Escaldes –encara quart de la capital– i per això en queden les instantànies de la passejada per Carlemany, amb epicentre a l’hotel Valira i on li van endossar uns esclops com a present.

A totes les parròquies es van aixecar arcs triomfals –“Sigueu el benvingut”, deia el d’Escaldes– i tot i que va ser un viatge llampec –després de dinar al Park Hotel, va embarcar en un helicòpter que el va dur a Perpinyà per continuar el viatge oficial pels Pirineus Orientals– a l’arribada pel Pas va tenir temps de fer una paradeta a la flamant estació de Sud Radio, a l’època nova de trinca –s’havia inaugurat el maig del 1964– i on De Gaulle va saludar el personal, format a la sala de màquines, com qui passa revista a la tropa.

La visita principesca va crear escola, perquè tots els seus successors han complert amb la norma no escrita de deixar-se caure per aquí baix com a mínim una vegada –divendres passat va fer 40 anys de la visita de Giscard– però encara hi ha algun capítol borrós. Ho insinuava l’any passat Casi Arajol –qui, si no?–, i de font insisteix que fidedigna: quinze dies abans del viatge de De Gaulle, el servei de seguretat que va venir a preparar el terreny va localitzar sota el pont de Mereig una càrrega de dinamita que havia d’explotar al pas de la DS presidencial. L’incident es va mantenir tan en secret que no n’ha quedat constància documental ni periodística. És lícit especular com hauria pogut canviar la història a Mereig. I també sospitar que De Gaulle hauria sobreviscut com als dotze atemptats que consta que sí que va patir.

Andorra
De Gaulle
coprincep
visita
Viatge
DS. Mereig
atemptat
Peig
Arxiu

Compartir via

Comentaris: 1

Comentaris

La més sincera enhorabona pel "clickbait que us acabeu de marcar. Felicitats.

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte