Diari digital d'Andorra Bondia
‘Camel Coats’ (1975) encarna l’instant decisiu que Meyerowitz buscava en la fotografia de carrer: l’harmonia de l’atzar.
‘Camel Coats’ (1975) encarna l’instant decisiu que Meyerowitz buscava en la fotografia de carrer: l’harmonia de l’atzar.
‘Dairy Land II’ (1976), una de les sèries més icòniques del fotògraf, que també es podrà veure a la Galeria Alta.
‘Dairy Land II’ (1976), una de les sèries més icòniques del fotògraf, que també es podrà veure a la Galeria Alta.
'Porch' (Provincetown, 1977).
'Porch' (Provincetown, 1977).

L’home que va inventar el color


Escrit per: 
A. Luengo / Foto: Joel Meyerowitz

La Galeria Alta dedica una retros-pectiva al nord-americà Joel Meyerowitz, guru de la fotografia de carrer i un dels grans del segle XX.

Al setembre ens va deixar a molts de pedra pel concepte, inèdit entre nosaltres, d’obrir casa seva, que com suposaran no és un piset fosc amb cuina americana sinó un xalet amb vistes al Comapedrosa, i convertir-la en una insòlita galeria d’art, i també pel tall, aquesta dèria per la fotografia que a Pancho Saula li ve de mena. La Galeria Alta, com va batejar l’ocurrència, va obrir amb Vivian Mayer, delicadíssima gourmanderia, i ara hi torna ni més ni menys que amb Joel Meyerowitz (Nova York, 1938), que és, per dir-ho curt, un dels tòtems de la fotografia de la segona meitat del segle XX: “Història viva”, diu.

I tan viva, com que desfilarà per Anyós abans que conclogui la retrospectiva, titulada molt ocurrentment License to See i que reuneix vint-i-cinc fotografies de petit, mitjà i gran format que repassen totes les èpoques de Meyerowitz, des dels inicis, als anys 60 i en la fotografia de carrer, fins als bodegons inspirats en l’obra del pintor italià Giorgio Morandi que en un sorprenent gir formal ocupen el tram final de la seva trajectòria. O no tan sorprenent: salvant totes les distàncies que calgui, pensin en el nostre Fèlix Peig, tota la vida treballant com a fotoperiodista i que al final li va donar per les flors. El resultat era una fotografia estrictament conceptual que ningú hauria imaginat mai en Peig.

Però tornem a Meyerowitz, més que un fotògraf, una obsessió per a Saula: “L’exposició parteix de la clàssica pregunta: què m’enduria a una illa deserta? I la resposta la tinc claríssima: la fotografia de Meyerowitz”. N’hi ha per tant? Estem parlant probablement de l’hereu més recognoscible de Cartier Bresson i del cèlebre instant decisiu, que sortia als carrers de Nova York i es mimetitzava entre els seus paisans pe captar escenes com Camel Coats (1975), que s’exposarà a la Galeria Alta: el fum, el joc de reflexos entre la parella i els vianants, el misteri que desprenen uns personatges a qui no veiem el rostre i una composició casual, de fet atzarosa, però a la vegada harmònica. Reconeixem l’estil a l’instant, perquè és el que avui practiquen els millors fotoperiodistes. Només han de fixar-se en el que Facu Santana fa cada dia a les pàgines d’aquest diari. O Tony Lara, per citar un altre dels que tenim més a prop. Però és que Meyerowitz va ser el primer. A més, en un moment, els anys 60, on el blanc i negre era gairebé sagrat: ell i algun altre friqui com ell –sempre cita el britànic Tony Ray-Jones– van passar-se amb poc més que fe al color i li van donar la pàtina artística que els fotògrafs de debò li havien negat fins aleshores.

A Anyós recalaran altres fotografies convertides avui en icòniques, des de Christmas at Kennedy Airport (1967) fins a Dairy Land II, de la sèrie Provincetown (1976). Entre la fotografia de carrer i el paisatgisme, hi ha també lloc per al costat més zen, com el de la sèrie Porxos, que no per casualitat és la favorita de Saula i que irradia una raríssima pau, i també per a rareses poc o gens vistes, com una escena urbana de Màlaga al 1965, quan el fotògraf va fer el primer viatge a Europa gràcies a una beca Guggenheim.

El millor de tot, dèiem, és que Meyerowitz en persona desfilarà per la Galeria Alta. No serà per la ianuguració, el 21 de gener, tal com estava previst, però sí abans que abaixi la paradeta, el 21 d’abril. N’han tingut la culpa Òmicron i les seqüeles de l’11-S: ell va ser l’únic fotògrag autoritzat a accedir a la Zona O de les Torres Bessones mentre es desenrunaven, i ho van pagar els seus pulmons. Aquest és potser l’únic però que se li pot posar a License to See, perquè no hi ha cap foto d’aquesta sèrie.

Com es poden imaginar, els preus seran de nou aptes per a butxaques molt concretes: entre 10.000 i 25.000 euros, segons el format (el més gran, de metre per metre). Naturalment, en sèries limitades, de 20 a 25 unitats, positivades i firmades pel mateix Meyerowitz. Són diners, sí, “però pensa que estem parlant del Norman Foster, de l’Steven Spielgberg de la fotografia”. No estan obligats a comprar i caram, no cada dia tenim entre nosaltres una patum de l’art niversal. I fotògrafs, menys encara. 

Meyerowitz a Anyós! És que dit així, sembla mentida. S’imaginen un tour fotogràfic per Vivand un cap de setmana de temporada alta?

 

Andorra
la Massana
Anyos
Galeria Alta
Saula
Meyerowitz
Santana
Tony Lara
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic