L’homologació dels estudis musicals, pendents dels serrells, sosté Sabata

El coordinador de l’Institut de Música no descarta que el curs que ve es puguin oferir els títols elemental i mitjà.

La mala notícia no ho és tant perquè ja ho sabíem: l’Institut de Música començarà el curs sense poder oferir encara els estudis reglats i homologats de grau elemental i superior. La bona, que segons el coordinador de la casa, Jordi Sabata, la feina bruta ja està enllestida i només cal polir-ne els serrells, fins al punt que ja s’han començat a aplicar els plans d’estudi dels estudis reglats: “Tan sols falta la validació jurídica i política”. La pregunta òbvia és quan es donarà aquest pas que sembla a tocar. Però la resposta no ho és tant: “El curs que ve ho hauríem de tenir sobre la taula. Si la pregunta és si el 2023-24 podrem impartir estudis oficials, li diré que aquesta és la intenció, però que no li ho puc assegurar amb rotunditat”. No és una qüestió bizantina: la titulació oficial obre les portes als conservatoris superiors. És cert que la majoria obliguen els candidats a passar un examen d’accés, però com a mínim en el cas català, arribar-hi amb el grau mitjà a la butxaca dispensa d’una part de la prova. 

Una altra cosa és com s’articularà en el dia a dia de l’Institut aquesta titulació oficial, perquè no tots els alumnes que hi estudiïn ho faran amb la intenció de treure’s el grau mitjà per accedir al conservatori. El mateix Sabata obria mesos enrere la porta a una possible doble línia a partir dels 16 anys: una per als que volguessin continuar el cicle superior de música, i l’altra per als que no. 

Però tot això serà com a molt d’hora l’any que ve. De moment, l’Institut de Música arrenca el curs amb quatre centenars d’alumnes, setze instruments i set cicles formatius, i amb novetats interessants. La primera de totes, la posada en marxa d’un banc d’instruments, vella aspiració de les famílies: pel preu simbòlic de 6 euros al mes els alumnes podran endur-se a casa  acordió, guitarra, violí, viola, violoncel, flauta, clarinet, trompeta, trombó i trompa: “És una iniciativa pensada especialment per als nens que comencen, una trentena cada curs, que les famílies no es vegin obligades a fer una despesa que pot ser considerable, i més en un mes com setembre. Pensa que un fagot, per exemple, pot pujar als 6.000 euros.”

Pel que fa als instruments, i després que l’any passat s’hi incorporés per fi la trompeta –fonamental per consolidar la banda i també per als projectes a mitjà i llarg termini que Sabata té en cartera, com són l’orquestra simfònica, la cobla i la música moderna– l’objectiu és aquest curs incorporar un professor de contrabaix. No serà fàcil, adverteix, perquè seran poques hores lectives i això influeix naturalment en el salari, però aquest és un problema recurrent en certes especialitats, “i estic convençut que abans que acabi el curs el trobarem”.

Sabata s'ha referit també a Humanium, la universitat semipresencial d’estudis musicals que arrencarà al març a Sant Julià amb tres bàtxelors –Composició en noves tecnologies, Gestió musical i Interpretació– i que segons el rector en funcions, Manuel Añón, pretén donar continuïtat als alumnes de l’Institut que vulguin cursar estudis superiors: “Ens han contactat per establir un conveni, i és evident que com més  alumnes de l’Institut puguin seguir estudiant a Sant Julià, millor. Veurem també quines necessitats d’espais tenen i els instruments que els podem oferir.”

L’Aula estrena cursos de circ i teatre per a nens, i l’Escola d’art, edició de vídeo per a joves

Canvis i novetats a l’Aula de Teatre: el primer de tots, el retorn de Joan Hernández, que s’hi va formar i que durant un decenni llarg hi va exercir com a professor, i que aquest curs dirigirà els grups de joves i d’adults. En canvi, el curs 2022-23 serà el del comiat d’un històric de la casa: Pere Tomàs es jubila, després de tota una vida formant actors. Roger Casamajor, sense anar més lluny, va passar pels seus tallers. Serà al març quan dirà adeu, però abans tindrà temps d’engegar un nou projecte: un curs d’introducció a l’escriptura teatral que podria materialitzar-se en una lectura dramatitzada o en la posada en escena del text. Ja es veurà. Més novetats. L’Aula obrirà per primera vegada grup de teatre infantil destinat a nens de 4 a 6 anys, i l’equilibrista Meritxell Rabassa converteix en curs estable els monogràfics de trapezi que el curs passat es van oferir per primera vegada i que es van anar prorrogant durant tot l’any per la gran demanda que va tenir. Hi haurà grups de nens i també d’adults a partir dels 17 anys. I per acabar, la dansa, amb quatre grups infantils (de 4 a 6 anys), quatre més de juvenils (de 7 a 18 anys) i un d’adults, amb una formació essencialment clàssica que a partir dels 9 anys es completa amb pinzellades de contemporània. Raquel López segueix al capdavant de l’Aula.

Pel que fa a l’Escola d’art, la principal novetat és el taller de filmació i edició de vídeo, a càrrec d’Àlex Tena, que per primera vegada incorpora la imatge en moviment entre l’oferta formativa. Continuen els cursos habituals de pintura i dibuix, ceràmica (aquest curs amb Sílvia Guillem, que substitueix Antònia Miralles, que es jubila), gravat, joieria, restauració de mobles, història del cine i història de l’art. I estrena curs de fotografia experimental, més artesanal, diu la directora, Neus Mola, i desvinculada de l’entorn digital que els últims anys ha colonitzat la disciplina.

En total, les tres escoles de La Llacuna ofereixen aquest any 35 cursos, tallers i monogràfics per a nens, joves i adults, amb una plantilla conjunta de 43 professors i més de 650 alumnes matriculats. En paraules del conseller de Cultura de la capital, Miquel Canturri, “ens hem convertit en una referència al país, tant pel volum de disciplines que impartim com per la qualitat de l’ensenyament”. Tot plegat, i ho destacava el mateix conseller, sense haver apujat tarifes, que mantenen les del curs passat.