Diari digital d'Andorra Bondia
La balma del Llunci, sota el roc de l’Oral i ‘veí’ de la futura urbanització de la Cabeca, en una fotografia del 2017.
La balma del Llunci, sota el roc de l’Oral i ‘veí’ de la futura urbanització de la Cabeca, en una fotografia del 2017.

L’hora del Llunci


Escrit per: 
A. Luengo / Foto: ReGiraRocs

Regirarocs sondejarà al novembre el jaciment, datat a l’edat del bronze, adjacent a la Cabeca i que no s’ha excavat des del 1966.

Si diem balma és fàcil que el primer que ens vingui al cap sigui la de la Margineda, joia indiscutible de l’arqueologia andosina i on es conserven vestigis de l’ocupació humana més antiga que s’ha documentat entre nosaltres, posem que fa entre 14.000 i 12.000 anys. Però la de la Margineda té una germana petita, la balma del Llunci, molt menys cèlebre i molt més humil. Com a mínim, fins ara, perquè el jaciment, situat sota el roc de l’Oral, a l’alçada de la boca encampadana del túnel dels Dos Valires, va ser descobert i excavat el 1966 per Pere Canturri –qui, si no?– i no es pot dir que es mostrés excessivament pròdig: en van sortir un grapat de fragments de ceràmica de factura molt rústica, sense decoració, i un molinet, segons consigna Xavier Llovera a Els primers pobladors d’Andorra. Poca cosa i encara menys concloent a l’hora de datar-lo, perquè la forquilla temporal en què es poden situar aquests vestigis oscil·la entre el Neolític i el Bronze, posem que fa entre 8.000 i 3.000 anys.

Des de llavors no s’hi havia tornat a intervenir. I serà l’arqueòleg Gerard Remolins qui reprendrà la feina que mig segle enrere va començar Canturri amb un sondeig que arrencarà a finals de novembre i que s’allargarà previsiblement un mes. Un sondeig és el que diu el nom: la fase prèvia que permet fer-se una idea de la riquesa arqueològica del jaciment, i decidir si val o no la pena llançar-se a una excavació amb tots els ets i uts. En aquest cas, el que Remolins espera trobar-s’hi són vestigis d’ocupació que permetin afinar una mica més la datació de la balma, durant quant de temps i fins quan va servir com a abric. De moment s’excavarà una superfície d’entre 4 i 9 metres quadrats –la balma fa 24 metres de llarg i entre quatre i sis d’ample. Es tracta del que tècnicament es coneix com un abric, un forat a la roca que no arriba a cova –la llum del sol arriba a tots els racons– que servia tradicionalment d’hàbitat o refugi per als nostres avantpassats nòmades o seminòmades, i que amb el pas dels segles, per no dir dels mil·lennis, es reconvertien en aixoplucs per al bestiar. Veurem si en aquest cas també va ser així.

La intervenció és l’inesperat però prometedor efecte col·lateral de la urbanització de la Cabeca, impulsat per Criteria Caixa el 2015, amb una superfície de 155.000 metres quadrats que, quan estigui acabada, inclourà zona d’oci, comerç i residencial. Els promotors van haver de modificar el projecte inicial per no interferir en l’entorn cautelar de la balma, declarada el 2003 Bé d’interès cultural, però que naturalment encara no té perímetre definitiu. Criteria es va comprometre a minimnitzar l’impacte sobre el jaciment i a impulsar-ne una excavació, i el sondeig és el primer pas. Val a dir que la urbanització s’ha limitat fins ara a traçar els vials i instal·lar els serveis bàsics, que es troben a una distància prudencial de la zona arqueològica –tot i que s’hi ha de passar per arribar-hi– i que el major impacte que s’hi percebrà són les xarxes i altres elements de seguretat que ja s’han instal·lat als vessants del roc de l’Oral.

L’enigma del dolmen
Així que en un parell de mesos sabrem una mica més del jaciment de l’ignot Llunci encampadà i de la seva balma. Més difícil és augurar, en canvi, ni tan sols la identitat de l’estructura antròpica –és a dir, feta per la mà de l’home– que l’estiu del 2018 va aparèixer contra pronòstic a Encenrera, a partir de les fotos per satèl·lit de l’àrea de la ruta dels orris. Es tractava d’una acumulació de pedres de dimensions considerables –14 metres de diàmetre–i sospitosament circular que els arqueòlegs van identificar a ull nu i amb entusiasme com un dolmen probablement datat entre el 4000 i el 2000 abans de la nostra era. Es comprèn l’entusiasme, perquè resulta que seria el primer que es localitza a Andorra, cosa que sempre ha sorprès els historiadors perquè les comarques veïnes, des de l’Alt Urgell al Pallars, són riques en restes megalítiques, dòlmens inclosos.

El cas és que l’estiu del 2019 s’hi va practicar un primer sondeig, aparentment fora de l’estructura, i un intent de datació d’alguns carbons que s’hi havien exhumat. Els resultats no han transcendit, i tampoc si aquest estiu s’hi ha programat l’excavació que hauria de dilucidar un dels enigmes més apassionants que tenen plantejats els nostres arqueòlegs. El presumpte dolmen d’Encenrera ha despertat, per contra, un interès escàs, tirant a nul, en les nostres autoritats. Com si tinguéssim un dolmen a cada cantonada. Recorda el lector l’última excavació amb cara i ulls que es va emprendre per aquí? Nosaltres tampoc. I vinga parlar del museu nacional.

hora
llunci
Comentaris: 1

Comentaris

L'excavació que es preveu a la Balma del Llunci és fruit d'un conveni entre els promotors de Cabeca i el Departament de Patrimoni Cultural del Govern. Cabeca pagarà l'excavació, la memòria i part de les analítiques. En cas que els resultats de l'estudi siguin interessants, el Ministeri es podria plantejar la continuitat de l'excavació. Falta encara que RegiraRocs presenti el projecte a Govern i se li aprovi. Queda també acabar de resoldre els compromisos entre Regirarocs i el Ministeri de Cultura.

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic