L’hora dels creadors
El Govern i sis comuns impulsen una programació de xoc amb mig centenar d’activitats per rellançar el sector.
Per una vegada, i a veure si serveix de precedent, el ministeri, els comuns, artistes, músics, novel·listes, poetes, actors, ballarins, directors i tècnics s’han posat d’acord per impulsar una iniciativa tan prometedora com inèdita, ja veuran. Un pla de xoc per rellançar un dels sectors més tocats per la pandèmia i el confinament, generosament dotat amb 100.000 euros –la cultura no és gratuïtat, i els professionals que s’hi dediquen no viuen de l’aire– que arribarà a totes les parròquies excepte Escaldes –sempre diferent, mirin requadre adjunt– i el millor de tot, amb vocació de continuïtat, però això ja ho veurem.
Li han posat per nom un rodolí inofensiu, La cultura no s’atura –ningú no és perfecte– i concentrarà en tres intensíssims mesos, de l’1 de desembre al 27 de febrer, mig centenar de propostes de totes les disciplines. Perquè es facin una idea del bíceps que exhibeix l’ocurrència, hi participaran un centenar d’artistes, vuit productores audiovisuals, quatre galeries d’art, quatre editorials, quatre galeries i els cines Illa Carlemany. I inspirant-ho tot, el ministeri i sis comuns. Poques vegades fins ara, per no dir mai, havíem assistit per aquí en una concentració d’esforços i de talent com la que proposa La cultura no s’atura.
L’objectiu és doble: d’una banda, donar veu i protagonisme als artistes i creadors del país, de forma presencial i més enllà de les esforçades i benintencionades propostes virtuals que van proliferar durant el confinament. De l’altra, oferir als ciutadans una programació variada i de qualitat en uns moments en què la cultura és especialment necessària.
Per entrar al detall, millor que consultin la programació, però aquí van unes pinzellades perquè vegin que la cosa no té parangó, per ambició i per extensió, per quantitat i també per qualitat. Sota l’epígraf Lletres, per exemple, es donarà una segona oportunitat a les novetats bibliogràfiques que es van quedar al calaix per culpa del confinament, des de La companyia nòrdica, de Villaró, i Un mar de secrets, d’Albert Ginestà. A més, el coordinador, Oliver Vergés, s’ha tret de la màniga Veus d’Andorra, sensacional recital que reunirà una desena de poetes nostrats.
L’audiovisual, amb Hèctor Mas com a mestre de cerimònies, recorrerà totes les parròquies amb una selecció de curtmetratges que inclourà un grapat d’estrenes absolutes, des de Vesania, d’Elisabet Terri, fins a Awake, d’Alfons Casal, i Hand Solo, d’Hèctor Romance. Xavi Pérez ha cuinat per a les arts escèniques un menú eclèctic com pocs, amb microteatre, dansa contemporània, clown, circ, performance i, atenció, tres lectures dramatitzades, incloses Set lletanies de mort, de Morell. Pel que fa a les arts plàstiques, les galeries Taranmana, Art al Set, Art Areté i Mama Maria exposaran l’obra d’una desena de creadors. Atenció al retorn de Francisco Sánchez, notícia extraordinària, amb la torna d’un espectacle de dansa contemporània a càrrec de Borja Fernández.
Escaldes intenta justificar-se i encara s'enreda més
La ministra de Cultura, Sílvia Riva, va ser exquisidament diplomàtica quan se li van demanar els motius al·legats per Escaldes per desmarcar-se d’una iniciativa que semblava que només podia concitar elogis i adhesions. Segons Riva, La cultura no s’atura va sorgir de les converses habituals que mantenen el ministeri i els consellers de Cultura dels comuns, i a partir de cert moment va quedar clar que Escaldes preferia continuar per lliure amb la programació parroquial. Ni un retret, ni una paraula més alta que l’altra. Doncs amb tan poca llenya en va fer prou el Comú escaldenc per encendre el foc i airejar un comunicat en què justifica el pas al costat perquè “l’homogeneïtzació de la cultura no és el camí adient”, i perquè “l’esperit ha de ser justament la promoció de la diversitat”, en un comunicat de maneres essecialment rústiques que va fer arribar als coordinadors del projecte. Sorprèn, diuen, perquè Escaldes va participar fins a una fase relativament avançada de l’organització, fins i tot hi havia compromès una partida de 5.000 euros, com la resta dels comuns, i se’n va acabar retirant sense donar-los cap explicació.