L’hora dels ponts

Escaldes restaurarà aquest estiu tres dels cinc viaductes de la parròquia: els de la Tosca, Engordany i els Escalls.

Feliu Formosa té un poema delicadíssim, exquisit i per tant absolutament desconegut en què un amant es demana retòricament: “Què seria de nosaltres sense ponts?” Un ha tendit sempre a interpretar aquest vers de forma literal, potser el poeta i la seva estimada tenien el costum de trobar-se al recer d’un humil pont romànic, per exemple. Tot i que probablement constitueix una metàfora tan sublim que se’ns escapa. Però és igual.

El cas és que fa tres anys el Comú d’Escaldes va fer seu, probablement sense saber-ho, aquest sensacional vers de Formosa i va engegar una operació per salvar els cinc que es conserven a la parròquia: el d’Engordany (1785), el pont Pla (segle XVIII), els dels Escalls (1881), el de la Tosca (1820) i el de Sassanat (1942). Primer, amb un diagnòstic de l’estat de salut de l’estructura de cadascun que va elaborar l’arquitecte francès Pierre Cabot, autor de la restauració de l’abacial de Saint Volusien, a Foix, entre d’altres intervencions patrimonials. I un any després, arriba per fi el moment de posar fil a l’agulla. De moment, en tres dels cinc viaductes, perquè el pont Pla i el de Sassanat –els més amagats– quedaran pendents per a una segona fase.

Es tracta, diuen des del Comú, de resoldre’n els problemes de seguretat, de millorar-ne l’accessibilitat i de potenciar-ne el paper de ganxo per al turisme patrimonial: “A banda de restaurar-ne les estructures, el projecte inclou renovar-ne la il·luminació i l’enjardinament de l’entorn amb l’objectiu de posar en valor els ponts i els seus entorns paisatgístics, i generar així noves visites”. “Treure’ls de l’anonimat”, en definitiva, “i donar-los a conèixer a un públic més ampli”.

La intervenció, adjudicada a l’última sessió del Comú, que començarà al maig i s’allargarà durant l’estiu, i que compta amb un pressupost de 488.000 euros que es repartiran a parts iguals el Comú i el Govern, consistirà a reforçar i reconstruir els ampits de pedra, anivellar-los i aixecar-los en els punts on són més baixos i poden constituir un perill per a un vianant que s’hi enfili. Es purgaran també, diu el Comú, els morters que lliguen les pedres, i es rejuntaran amb calç i sorra i s’instal·laran gàrgoles de granit per evacuar l’aigua de la pluja. També es restaurarà el banc del riu amb còdols i pedra fina, i la intervenció més decisiva tindrà lloc a l’intradós dels arcs, la part interna de l’estructura: es netejarà, se’n retirarà l’estuc inestable o erosionat, se substituiran les dovelles trencades i se soldaran les esquerdes amb morter. Finalment, se’n retirarà el paviment actual, que en cap cas és l’original, i s’empedrarà el sòl amb còdols per facilitar-hi l’accés a les persones amb mobilitat reduïda.

En realitat, cap dels tres ponts que aviat passaran la ITV pateix patologies estructurals especialment inquietants: “Els arcs no presenten deformacions significatives ni s’ha de lamentar cap aplom notable del parament ni tampoc fissures importants als murs”, deia Cador el maig del 2022. Amb l’excepció dels Escalls, que tampoc és que estigui a l’UVI però al qual la falta de manteniment ha fet que anés perdent part del morter que uneix els carreus i que presenta a més llacunes que caldrà reomplir.

Una excusa perfecta per mirar amb ulls nous tres dels rars vestigis d’enginyeria civil que han sobreviscut a la parròquia i intentar entendre què volia dir Feliu Formosa: “Què seria de nosaltres sense ponts?” I d’Escaldes?