Liberals vol definir qui és artista abans d’elaborar l’estatut de la professió

El grup parlamentari liberal va presentar ahir una esmena a la proposta d’acord sobre l’Estatut de l’artista impulsada a principis de novembre pels socialdemòcrates. L’esmena demana que abans d’elaborar aquest Estatut que garanteixi la protecció social, la contractació, la formació, la tributació i la propietat intel·lectual dels creadors és establir exactament qui és i qui no és artista, segons el president del grup parlamentari liberal, Ferran Costa, “perquè ara mateix no està gens clar i per protegir-los correctament primer cal definir la professió”. Amb aquest objectiu, insten el Govern a redactar un “informe” –els socialdemòcrates en deien una “diagnosi”– en el termini de sis mesos. En el millor dels casos, i si l’esmena es presenta i s’aprova a l’inici del pròxim període de sessions, l’1 de març de l’any que ve, l’informe podria estar llest abans de l’estiu, augura Costa.

A més de dirimir la molt bizantina qüestió sobre en què consisteix exactament l’ofici d’artista, l’esmena liberal vol també incloure en el paquet les que anomena “indústries culturals” –un estudi de disseny o de fotografia, una impremta, una editorial, els creadors cinematogràfics, enumera Costa a títol d’exemple– i tenir en compte les recomanacions que emanin del Llibre Blanc de la Cultura impulsat recentment pel ministeri i la Fundació Julià Reig. Una vegada el Govern hagi elaborat aquest informe, conclou l’esmena, “tots els grups parlamentaris impulsaran una proposició de llei conjunta que concreti les modificacions legislatives” que n’emanin. Un text que, sense citar-lo pel nom, els liberals consideren equivalent a l’Estatut de l’artista. I uns matisos que poden semblar anecdòtics, quasi terminològics, però que segons Costa ajudaran a corregir les “inconcrecions” de la iniciativa socialdemòcrata, “amb la qual estàvem d’acord en el fons però no en la forma”.

Pel que fa als entorns de protecció, el Govern va adjudicar ahir la redacció del de Sant Miquel d’Engolasters als arquitectes Enric Dilmé i Miquel Mercè, per un import de 41.600 euros i amb un termini d’execució de sis mesos. Aquesta és la bona notícia; la dolenta, que el de Sant Joan de Caselles va quedar desert, així que de moment, i comptant-hi Sant Miquel, tan sols quatre dels onze monuments inclosos en la candidatura a patrimoni de la humanitat –Els testimonis materials de la construcció del Coprincipat– disposen del reglamentari perímetre de protecció.