Líquid Dansa confia representar l’obra ‘Pensa/ment’ en escenaris catalans
Tot i que la companyia Líquid Dansa va néixer l’any 1999, és ara quan presenten l’espectacle més ambiciós de tota la seva trajectòria. Es tracta de Pensa/Ment, que s’enfilarà damunt de l’escenari de l’auditori Claror del Centre Cultural Lauredià demà a les deu de la nit.
La voluntat és que aquest muntatge –que serà l’encarregat de tancar el cartell de la 36a Temporada de teatre, organitzada conjuntament pels comuns d’Andorra la Vella i Sant Julià– no mori aquí sinó que traspassi fronteres i es pugui representar en escenaris catalans. Aquesta és la intenció, tant dels membres del grup com del Comú de Sant Julià de Lòria, que farà “tots els possibles per ajudar la companyia a fer moure l’espectacle”, segons va assenyalar Jordi González de Alaiza, director de Cultura de la corporació.
Mònica Vega és una de les intèrprets que, juntament amb Maite Castro, Anna Frases, Verònica Pérez i Judit Villaró, duran demà les coreografies de Pensa/Ment a l’escenari lauredià. L’obra parla de les pors de l’ésser humà. Concebuda en un sol acte i fragmentada en diverses escenes, intenta explicar com poden influir les angoixes i els dubtes a l’hora de seguir endavant pel camí de la vida. “És una crida a lluitar contra aquestes pors”, va apuntar ahir Vega, que va afegir: “Vam escollir aquesta temàtica perquè volíem que fos alguna cosa que arribés a l’espectador, que el fes riure, pensar, i que a la vegada el fes gaudir del teatre i la dansa contemporània.”
Pensa/Ment està dirigit per Rosa Maria Herrador, membre fundadora de la Companyia Líquid Dansa, que participa com a ballarina i coreògrafa en els diferents espectacles. Verònica Cantero n’és la directora teatral i el muntatge compta, a més, amb música d’Oriol Vilella, vestuari de Touchemoa i Ernesto Monza com a tècnic d’il·luminació.
ENTRADES A LA VENDA
Les entrades estan a la venda als punt habituals i valen 20 euros. Amb aquest espectacle s’abaixa el teló de la 36a Temporada de teatre, que per primer cop ha comptat en la seva programació amb un muntatge d’una companyia andorrana. Aquest fet s’explica per la voluntat dels organitzadors d’anar innovant en el cartell i d’anar proposant coses diferents.
Segons González de Alaiza, aquesta ha estat la primera vegada, però confia a apostar més vegades per produccions del país i, també per la dansa, ja que molt poques vegades s’ha tingut en compte aquesta disciplina.