Líquid Dansa lliga una minigira de ‘Quin/a cony/a’ a la Seu i Encamp

Arrenca el 6 d’abril a la Sant Domènec de la Seu; el 12, a la sala de festes del Complex.

Ho advertien al novembre, amb motiu de l’estrena de Quin/a cony/a, el novè i últim espectacle de la companyia: era possible, molt possible, que Líquid Dansa es llancés de forma més o menys imminent a l’aventura exterior. Doncs dit i fet: Vero Pérez, Mònica Vega, Anna Frases i Judith Villaró s’estrenaran el 6 d’abril a la sala de Sant Domènec de la Seu, en el primer dels dos bolos de la minigira que han lligat aquesta primavera. El segon serà el 12 d’abril a la sala de festes del Complex d’Encamp, i de nou amb Quin/a cony/a, espectacle que combina el teatre amb dosis generoses de dansa, com és norma de la casa, i que hi afegeix uns quants tocs de vodevil a compte del reglamentari equívoc. La cosa va de tres amigues entre la trentena, la quarantena i una mica més enllà –Xènia, Sus i Laura– que faran costat a una quarta, Gali, a qui se li ha posat entre cella i cella d’obrir un sex shop. Quin/a cony/a, en fi, recupera set temporades després els personatges d’Això té cony/a, i els posa davant d’una cruïlla existencial i vital: la maternitat, que com sap tothom que l’hagi si no patit, com a mínim experimentat, ho canvia tot de dalt a baix i per sempre Sexe inclòs. Gali és una dona satisfeta amb la seva sexaulitat desimbolta; Xènia acaba de soertir d’un divorci més o menys traumàtic; Sus és mare recent, i Laura no té cpa intenció de ser-ho. I totes quatre, de nou a les ordres de Sergi Vallès es dediquen a parlar més o menys obertament dels dubtes, tabús, reticències i pors que tots arrosseguem. Decididament terapèutic, i especialment recomanable per a les mares en la quarentena. I per als pares.