‘Llana negra’ estrena el palmarès a l’Oriana de Sant Andreu de la Barca

A Elisabet Terri se li acumulen les bones notícies: quinze dies enrere concloïa al Delta de l’Ebre el rodatge exprès del tercer curtmetratge, Noria, i diumenge desfilava pel teatre Núria Espert de Sant Andreu de la Barca per recollir el premi a la millor actriu que el jurat dels premis Oriana li va atorgar a Íngrid Rubio, la Noa de Llana negra, el curt anterior de Terri. No està malament per una pel·lícula que va començar a  l’agost el periple festivaler, i que ja va per la dotzena selecció: “I encara li queda mig any ben bo de recorregut”, deia ahir una Terri exultant amb el primer trofeu de Llana negra. Li costarà també emular el balanç de Vesania, el curt amb què va debutar ara fa dos cursos i que va col·leccionar vuit premis i una trentena de festivals. A Llana negra, rodat l’octubre del 2020 al Coll de la Botella –en ple desconfinament, només això ja va ser una petita heroïcitat– Terri exerceix com a guionista, actriu i directora i hi relata el tens retrobament de dues germanes (Noa i Bruna, Rubio i ella mateixa) que porten anys sense dirigir-se la paraula. Un curt eminentment psicològic, que guarda un cert parentiu amb Vesania –molt més recargolat, gairebé experimental– i que no té res a veure amb Noria, que compta a estrenar al desembre. Estiguin atents.