Diari digital d'Andorra Bondia
Llorenç Castelló, director de l'Escolania de Montserrat': “Incorporar nenes implicaria canviar el color del cor: cal ser-ne conscient”
Llorenç Castelló, director de l'Escolania de Montserrat': “Incorporar nenes implicaria canviar el color del cor: cal ser-ne conscient”

Llorenç Castelló, director de l'Escolania de Montserrat': “Incorporar nenes implicaria canviar el color del cor: cal ser-ne conscient”


Escrit per: 
A. L.

Tenim fresc el 'Rèquiem' de l’any passat, amb l’Orfeón Pamplonés i el mestre Gianandrea Noseda: és una bona referència?

Segur que sí, però el nostre serà un Rèquiem radicalment diferent. Per un motiu per sobre de tots: el cantarà un cor de nens. I això comporta un color de veu, un timbre que té poc a veure amb el que normalment esperem en un Rèquiem.

Fins i tot pot sorprendre, un 'Rèquiem' infantil. Què hi aporta?

Ens pot faltar la robustesa de la veu adulta, però hem intentat explotar aspectes tècnics i interpretatius, com ara l’articulació del text. Detalls que potser passen desapercebuts però que fan que la veu dels escolans destaqui.

Quant li deu la popularitat del 'Rèquiem' a 'Amadeus'?

Moltíssim. Probablement és gràcies a la pel·lícula de Milos Forman que tota una generació va descobrir i entendre Mozart. A més, està ben feta i aporta unes referències interessants, tot i que precisament la part del Rèquiem és més aviat fantasiosa.

Els l’han han fet veure, als escolans?

Doncs sí, explicant-los justament el que és estricta ficció i el que està perfectament documentat.

Un 'Rèquiem' no deixa de ser una reflexió sobre la mort. Sembla lluny de l’experiència vital d’uns nens d’entre 9 i 14 anys.

La feina dels escolans és ajudar en la litúrgia, i per tant tot el que té a veure amb la litúrgia els ho intentem explicar, que sàpiguen què canten. I crec que en aquest cas ho hem aconseguit perquè ho canten amb molt de sentiment, tant musical com espiritual.

Que fos Sussmayr qui acabés el 'Rèquiem', desmereix o matisa la paternitat de Mozart?

La primera part, fins al Domine Jesu de l’Ofertori, la va escriure ell, sens dubte. I tot i que no en soc especialista, diria que Sussmayr va saber plasmar molt bé les idees que li havia anat indicant el mateix Mozart. I hi ha moments de Sussmayr que són d’una gran bellesa. Però hi ha detalls que són Mozart i només Mozart.

Els primers compassos de la 'Lacrimosa', sublims en opinió de Noseda;  diu que només els podia haver escrit Mozart.

Probablement. És un moment d’una inspiració i d’un misticisme impressionant.

Per què és aquest el 'Rèquiem' per antonomàsia, amb el permís de Haydn i Verdi?

Personalment, tinc una estima especial pel de Fauré. Pel que fa a Mozart, el cine ha ajudat molt a popularitzar-lo, més enllà d’Amadeus.

Si surt un gran 'Rèquiem', serà mèrit de l’entrenador o dels jugadors, per dir-ho en termes futbolístics?

Meu segur que no. A mi m’ha tocat quadrar tots els elements, però està clar que la part grossa va a càrrec del cor i de la seva inspiració, i de l’ONCA, que hi aporta la seva professionalitat.

Vostè també va ser escolà: alguna vegada ha pensat que es va perdre una infància diguem-ne normal?

L’Escolania em va donar coses que no hauria tingut mai, i molt probablement me’n vaig perdre d’altres. Així que la balança es compensa i no me’n penedeixo. Al contrari, en tinc un record fantàstic i, deixant de banda el naixement dels meus fills, és un dels episodis essencials de la meva vida.

Quins són els requisits per ingressar-hi?

Primer de tot, una veu sana.

Què vol dir, això de 'sana'?

Hi ha nens que tenen certes disfonies: una afonia crònica, nòduls o altres patologies. Cal també un cert nivell de llenguatge musical i, a banda de tot això, coneixements generals, capacitat de convivència...

Quant de temps dediquen a treballar la veu?

Una hora i deu minuts d’assaig diari; a més, tenim sessions individuals de veu al llarg del curs.

Els nostres Petits Cantors es van refundar fa uns anys com a cor mixt. Tenen futur, els cors infantils exclusivament masculins?

De moment, sí. Continuem tenint candidats i sobretot per motius històrics: sempre ha sigut així al llarg dels més de set segles d’història de l’Escolania. Una altra raó és el timbre de la veu. Els nens tenen un color diferent del de les nenes; ni millor ni pitjor, però és un altre. I és aquest color amb el qual s’ha identificat l’Escolania.

En fi: és imaginable, que l’Escolania s’obri a les nenes? Ni que sigui per la pressió social, com va passar aquí...

Insisteixo: no és que tinguem cap problema amb les veus femenines, però s’ha de ser conscient que incorporar-n’hi canviaria el color i, per tant, s’hi ha d’estar disposat. També s’ha de dir que l’experiència d’escolanies d’arreu del món que han integrat nenes ens diu que s’han acabat convertint en cors femenins. Amb algun nen, sí, però essencialment femenins. A nosaltres no ens ha arribat, aquest dilema, i no ens ho plantegem. De moment, és clar. Però el que passarà demà no se sap mai.

Andorra
ONCA
Escolania de Montserrat
Llorenç Castelló
Rèquiem
Mozart
Sussmayr

Compartir via

Comentaris: 1

Comentaris

Soy un entusiasta de la Escolanía de siempre, pero vetar el acceso a las niñas que lo deseen me parece una actitud conservadora y discriminatoria. Que una Escolanía mixta sería diferente a la actual es evidente. ¿Y qué? ¿Acaso en el mundo real vivimos separados? Espero que algún día las iglesias y las instituciones relacionadas con ellas se despojen del halo machista que las viene caracterizando históricamente...La inmensa mayoría de las corales y de las escuelas en el mundo occidental son mixtas. Se puede estar a favor de la coeducación o de la educación separada pero, en cualquier caso, hay que optar por la libertad. Una sociedad se empobrece cuando obliga a todos a seguir un único modelo educativo. Hay que respetar el derecho de los padres para elegir el tipo de escuela que mejor se adecue a sus intereses. Y repito, si algo siento por la Escolanía actual de Montserrat y sus artífices es admiración

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte