Diari digital d'Andorra Bondia
Lluís Claret completa el podi del cel·loClaret, amb el Nicolas Lupot del 1820, la nineta dels seus ulls.
Lluís Claret completa el podi del cel·loClaret, amb el Nicolas Lupot del 1820, la nineta dels seus ulls.

Lluís Claret completa el podi del cel·lo


Escrit per: 
Redacció

Publica amb el mestre Masaru Okada la integral de les sonates per a violoncel de Beethoven

El 1990 va enregistrar el Concert per a violoncel de Schumann, i el 2012, les sis suites de Bach. Li faltaven les sonates de Beethoven per tenir al sac i ben lligat el seu particular podi d’honor del repertori per a violoncel. Doncs ara ja no, perquè des d’aquesta mateixa setmana està disponible The Complete Cello Sonatas, amb Lluís Claret al violoncel i Masaru Okada al piano: “Són les primeres sonates que es van escriure específicament per a aquesta formació i tot violoncel·lista somia a gravar-les abans o després, com les suites de Bach. Amb Josep Maria Colom ens ho havíem rumiat unes quantes vegades però l’oportunitat ha acabat sortint al Japó. Amb el mestre Okada toquem habitualment, en les meves gires asiàtiques, i era una d’aquestes propostes a les quals no pots dir que no.”

Es tracta de cinc peces cabdals no només del repertori, diu, sinó també per a l’instrumentista, “i les he abordat amb la màxima honestedat, que és el que es mereixen”. Constitueixen, a més, un periple a vol d’ocell per tota la trajectòria de Beethoven, perquè en les dues primeres, Opus 5, daten del 1796, s’hi percep encara la influència clàssica d’un Haydn; mentre que la tercera, Opus 69, del 1808, és coetània de les simfonies número 5 i 6; i les dues últimes, Opus 102, del 1815 i el 1817, corresponen a la seva etapa final i, diu Claret, “més abstracta”. Tècnicament són cinc peces de gran dificultat i en què assistim a l’evolució personal del compositor, perquè a les dues primeres el piano encara hi té un paper preponderant, i no és fins a la tercera que piano i violoncel troben l’equilibri.

A punt de participar avui en el concert de clausura de la gira de L’Andorrà, al Teatre Principal d’Olot i amb l’ONCA, i de tornar al New England Conservatory de Boston, on imparteix classe des del 2015, Claret es mostrava ahir legítimament satisfet amb la nova criatura, i va tenir a més unes paraules de comiat per al mestre Joan Guinjoan, traspassat dimecres i de qui va ser un estretíssim col·laborador. De fet, li va estrenar el Concerto per a violoncel i les seves dues peces per a violoncel sol, Elegia i Cadenza, així com el duo per a violoncel i piano, amb Josep Maria Colom, i el trio per a piano, violí i violoncel, amb el Trio de Barcelona: “Com va dir amb total exactitud Josep Pons, la transcendència de Guinojan en la música espanyola del segle XX és equiparable a la de Falla i Granados. Ja era un clàssic, tot i que de fet, l’última vegada que el vaig veure, l’agost passat, encara estava escrivint La llum naixent, que s’estrenarà el 26 de març al Palau de la Música”.

Andorra
clàssica
disc
cedè
lluís
Claret
violoncel
cel·lo
sonates
Beethoven
Masaru Okada
Guinjoan
Comentaris: 1

Comentaris

Enhorabona!

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic