Diari digital d'Andorra Bondia
La sala noble de Radio Andorra, a la primera planta, amb l’emissor SFR del 1939 on s’ha localitzat amiant.
La sala noble de Radio Andorra, a la primera planta, amb l’emissor SFR del 1939 on s’ha localitzat amiant.

Llum al final de l’amiant


Escrit per: 
Redacció / Foto: À. Tena

El Govern disposarà d’aquí tres setmanes del pla d’actuació per descontaminar Radio Andorra.

Bones notícies al serial de Radio Andorra. El Govern disposarà d’aquí tres setmanes del pla d’actuació per retirar l’amiant de la maquinària de Radio Andorra, que elaborarà l’empresa Assessorament Ambiental i Tecnosanitari. Amb el plec de bases a les mans, l’executiu licitarà la descontaminació definitiva de l’emissora del roc del Pui encampadà. Tenint en compte que les previsions auguraven un termini de dotze mesos per als treballs de descontaminació, és molt probable que Radio Andorra no es pugui declarar lliure d’amiant fins ben bé el 2021. El plec de bases es cruspirà 21.000 euros; la feina de descontaminació, 300.000, que s’havien de reservar als pressupostos d’aquest any.

Però aquestes, com dèiem, eren les previsions inicials del ministeri ara fa un any, quan tot just s’hi acabava de detectar la presència d’aquest material filamentós altament tòxic i potencialment cancerigen, i immediatament després de l’auditoria d’urgència que s’hi va practicar l’estiu del 2018. Cultura comptava aleshores, i parlem de l’octubre d’aquell any, que en qüestió de “setmanes” es pogués enllestir el pla de treball, i adjudicar així les feines de descontaminació a principis del 2019. També caldrà veure si aquells 300.000 euros seran suficients per netejar l’emissora.

Òbviament, aquells optimistes terminis no s’han complert ni remotament. De fet, s’han retardat un any perquè, segons l’executiu, no ha sigut fins ara que s’ha enllestit l’estudi que localitza exactament l’amiant que conté l’emissora, tot i que –adverteix– “queda per identificar l’amiant dels petits elements i components que estan inventariats i emmagatzemats a les mateixes instal·lacions de Radio Andorra”.

En qualsevol cas, aquest nou retard s’afegeix a la malastrugança que ha acompanyat la intervenció a l’emissora des que el juny del 2012 l’aleshores cap de Govern, Toni Martí, es va treure de la màniga el flamant Museu de Radio Andorra, la nineta dels ulls en matèria cultural de la primera legislatura demòcrata i que havia de ser una realitat el 2015 (!). Es va arribar a encarregar (i a abonar) un projecte museològic que va ser cancel·lat el 2016 i del qual mai no ha transcendit el cost. Al final, i com és sabut, l’edifici projectat per Robert Trilhe acollirà la seu del ministeri d’exteriors i se’n museïtzarà només la planta noble, la primera, on es conserven els elements més significatius de l’estació, assenyaladament els dos emissors: l’original, construïda el 1939 per la Société Française Radioélectrique (SFR) i que és la que una seductora, persistent i també falsa mistificació històrica ha atribuït a un regal de Goebbels a Trémoulet, i la més modesta Brown Boveri que s’hi va afegir el 1963.

Segons l’auditoria, l’amiant es va detectar als filaments de cordó i llana de les làmpades, bobines, resistències i fusibles dels aparells emissors, “distribuït en un gran nombre d’objectes però en quantitats insignificants, i que no han comportat risc per als operaris que hi han estat treballant els últims anys”, deia l’aleshores ministre portaveu, Jordi Cinca, l’agost del 2018. Vaja, que no es va filtrar mai a l’aire. I en qualsevol cas, el que és perillós és manipular-lo inadequadament, trencat-lo, per exemple, que és com s’alliberen fibres que inhalem en respirar i que es claven, glups, a l’epiteli pulmonar. Un matís en absolut menor, perquè des del 2012 –de fet, des de molt abans– s’ha estat treballant en la neteja i rehabilitació de l’edifici, i la sala noble va arribar a acollir concerts i rodatges de videoclips. A la planta baixa també se n’hi van localitzar focus, però la segona i el soterrani n’estan lliures.

Convé també recordar que l’amiant es va detectar en el curs de la primera fase de la restauració de les emissores, projecte que va ser cancel·lat fulminantment el juliol del 2018 i que no es reprendrà com a mínim fins que conclogui la desamiantització de Radio Andorra. I va ser a causa de l’amiant, en fi, que en el 80è aniversari de l’inici de les emissions, que es va commemorar el 7 d’agost, no es va poder visitar l’edifici.

Aquí Radio Andorra, monumental

Aquí Radio Andorra, el formidable portal que Jean Marc Perintz va rellançar coincidint amb el 80è aniversari de l’emissora, ha ampliat en aquests dos mesos els seus fons oceànics amb aportacions sucosíssimes referents sobretot a veterans de l’estació caiguts fins ara en l’oblit i que Printz ha tret a la llum amb paciència benedictina: l’últim a incorporar-se als catàlegs d’anciens speakers de Radio Andorra és Jean-Pierre Alaux, que abans de convertir-se en cèlebre i molt prolífic novel·lista –seva és la sèrie Le sang de la vigne, coescrita amb Noel Balen i protagonitzada pel primer detectiu-enòleg (o al revés) de la història de la novel·la negra: Benjamin Lebel– va debutar com a locutor i com a corresponsal de Radio Andorra a Cahors. Enric Castellet, Christiane Mailhos –l’última Mademoiselle Aquí–, Claude Ester, Claude Baylet, Ramon Sánchez, Claude Ferran, Patrick Obrelli, David Gerard, José Ribes i Jacques Franchomme són altres anciens que han tret les últimes setmanes el nas (o el micro) per Aquí Radio Andorra. Monumental.

Andorra
Encamp
Radio Andorra
Trilhe
amiant

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte