Llum verda al tràmit de la llei que fomentarà i garantirà l’ús de l’aranès

El Parlament va rebutjar en l’últim ple l’esmena del PP contra el projecte de llei de l’aranès, que vol fomentar i protegir aquesta llengua a més de garantir el dret a usar-la per dirigir-se a la Generalitat.

El vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, en una intervenció íntegrament en aranès, va destacar el caràcter “històric” de la llei, perquè per “primera vegada” en la història moderna es regula el foment, la defensa i la protecció de l’aranès. En plena polèmica per la llei de vegueries, que inclou l’Aran a la vegueria de l’Alt Pirineu, Carod-Rovira va defensar que la llei de l’aranès mostra el compromís del Govern a “reconèixer i respectar la identitat cultural i lingüística” de l’Aran.

El diputat del PPC Rafael López, que també va fer part de la seva intervenció en aranès, va assegurar que els populars també volen fomentar l’aranès, però va reproduir el discurs lingüístic que fa la formació a Catalunya i va afegir que cal protegir també el trilingüisme a la Vall d’Aran garantint el dret de les famílies araneses a escolaritzar els seus fills en castellà i el dels comerciants a no usar l’aranès. A més, el popular va considerar que la llei de l’aranès obre la porta a la imposició de sancions per prescindir d’aquesta llengua a l’Aran.
Per la seva part, el síndic d’Aran, Francesc Boya –i també diputat del PSC–, va lamentar tant la intervenció com l’esmena de rebuig del PPC, a qui va retreure la poca sensibilitat envers aquest territori occità. I és que per Boya “el que està en risc a l’Aran no és pas el trilingüisme, sinó l’aranès”.
El vicepresident Carod-Rovira, davant una nodrida representació de personalitats de la Vall d’Aran, va defensar la “gran transcendència” i el caràcter “històric” de la llei, perquè per primer cop en la història moderna es pretén regular la protecció de la llengua occitana a l’Aran, una iniciativa legislativa “sense precedents” pràcticament des del segle XIII.

A més, per Carod-Rovira, la llei de l’aranès és un “exercici de coherència” en matèria de política lingüística del Govern, que considera que destaca pels valors de defensa de la “pluralitat i la salvaguarda” de les llengües pròpies del país.
Per ell, la llei de l’aranès demostra la voluntat i el compromís de Catalunya de “reconèixer i respectar la identitat cultural i lingüística” de l’Aran. A més, va subratllar que permetrà a l’Aran configurar-se com a referent europeu de la llengua occitana. De fet, l’Aran és l’únic territori occità que té reconeguda, i ara tindrà regulada, la llengua occitana, parlada per 3 milions d’habitants de l’Aran i dels estats francès i italià. La llei reconeixerà la unitat de l’occità, de què forma part l’aranès.

I és que el text presentat per l’executiu català reconeixerà com a mèrit per a optar a llocs de treball públics el coneixement de l’aranès i estableix que serà llegua vehicular de l’escola pública a l’Aran. A més, reconeix el dret a dirigir-se a les administracions de la Generalitat en aquesta llengua. La diputada d’ERC Maria Àngels Cabasés, en una intervenció també íntegrament en aranès, va defensar que amb la llei l’Aran s’ha de constituir en centre de referència occitana a Europa.
Per la seva part, la diputada de CiU Carme Vidal va carregar  contra l’esmena del PP, però no va estalviar crítiques al Govern en considerar que l’executiu de José Montilla es veu forçat a tramitar la llei perquè l’Estatut fixa els terminis i no per convicció. A més, va considerar que la llei de l’aranès i la de vegueries van de bracet, cosa que el síndic li va retreure recordant-li que l’objecte del debat no eren les vegueries sinó la llei de l’aranès. CiU va demanar que es doti la llei de suficients recursos.
Precisament Boya, que va recordar que la llei era urgent, va celebrar que el text asseguri la supervivència de l’aranès, que va alertar que està en una situació precària. A més, va retreure que els governs de CiU no van vetllar prou per garantir-lo.