Diari digital d'Andorra Bondia
Recreació de ‘La ruta migratòria’: la instal·lació farà 20 metres de llarg per 5 d’amplada, i constarà de 4.500 crancs d’argila modelats un a un per Balmaseda.
Recreació de ‘La ruta migratòria’: la instal·lació farà 20 metres de llarg per 5 d’amplada, i constarà de 4.500 crancs d’argila modelats un a un per Balmaseda.

L’odissea del cranc vermell


Escrit per: 
A. Luengo / Fotomuntatge: J. Balmaseda

Balmaseda crea una al·legoria dels moviments humans i de la seva influència en el paisatge a partir de la massiva migració anual del crustaci caribeny.

L’estampa li va quedar gravada a la retina: cada abril, les carreteres entre Trinidad i Cienfuegos, la seva ciutat natal, quedaven literalment cobertes de milers, què diem milers, milions de crancs vermells –Gecarcinus ruricola i Gecarcinus lateralis, ja que s’ho demanen– que complien així amb el mandat de la mare naturalesa d’anar a les platges del Carib, que tampoc no sembla mala idea.  Doncs bé, han passat tres, potser quatre decennis, i aquella imatge que de petit el va impactar tant és en la base de La ruta migratòria: una singularitat paisatgística, la nova instal·lació XXL en què Javier Balmaseda es va embarcar a finals d’any. Una aposta d’altíssim risc perquè hi hipotecarà el curs sencer. Te previst enllestir-la al desembre i exposar-la en un dels tres espais del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana –el Centre del Carme de València i els museus de belles arts de Castelló i d’Alacant. Abans, al setembre, en plantarà un tastet a la Fundació Lluís Coromina de Barcelona, i el 2019 viatjarà al Centre Niemeyer d’Avilés (Astúries) i a la galeria Bisunjae de Seül (Corea del Sud).

Però, de què parlem quan parlem de La ruta migratòria? Balmaseda construirà un fragment de carretera a escala 1:1, una superfície rectangular de 20 metres de llarg per 5 d’ample, amb la particularitat que l’asfalt estarà format per prop de 5.000 crancs caribenys en plena migració. A diferència d’altres instal·lacions seves –recordin els ratolins de Sòlids aparents, glups, aquella sensacional ocurrència que va resultar massa per a la sensibilitat contemporània, tan líquida–, les bestioletes no estaran vives. Tampoc dissecades, com els cavalls venecians de Fixats en la contemporaneïtat. Els modelarà un a un, amb argila de manganès i de forma absolutament artesanal, sense motllo. Perquè es tracta, diu, d’una metàfora del fenomen migratori que ell coneix de primeríssima mà perquè l’ha experimentat en la pròpia pell i no la volia banalitzar, diu, amb una aproximació industrial: “Només un emigrant sap el que significa deixar enrere la teva família, la teva terra i la teva cultura”, insisteix, i la “versemblança expressiva” de la instal·lació es comprometria si hagués recorregut a una fabricació seriada.

Els crancs de wei wei
De manera que cadascun dels 5.000 crancs que modelarà serà únic, tot i que una vegada subsumit en la massa perdrà aparentment la individualitat. I aquesta decidida aposta per l’ofici, per la part artesanal que cert art contemporani ha deixat legítimament de banda és, a la vegada, una de les diferències de La ruta migratòria respecte a Hi xie, instal·lació del totpoderós Wei Wei que parteix  d’una idea similar: una massa de 3.000 crancs de porcellana amb què l’artista xinès pretenia qüestionar la censura del règim xinès, a partir d’una (pelet rebuscada) referència a la paraula xinesa hi xie, que es veu que significa a la vegada cranc i harmonia, concepte molt del gust dels mandamassos de la potència oriental.

Conceptualment no tenen res a veure; formalment ja són figues d’un altre paner. Amb la diferència que dèiem més amunt: ningú s’imagina Wei Wei tancat un any al taller per modelar un a un els seus crancs, i això és exactament el que farà Balmaseda. Tot un repte tècnic, d’altra banda, perquè se les ha hagut d’empescar perquè les potes dels crustacis no se li trenquessin en el procés d’assecat. D’aquí l’esponja amb què els calça mentre s’assequen.

La instal·lació de Balmaseda permet una doble aproximació: d’una banda, la primera impressió que s’endurà l’espectador és el d’una carretera estricta; només acostant-s’hi prendrà consciència que està formada per milers d’individus, cadascun fill del seu pare i de la seva mare, com tots  els emigrants que han sigut, són i seran. La instal·lació forma part, en fi, de la sèrie Vies i solucions, que parteix de la dèria que Balmaseda té per la carretera com a punt de partida per a diferents propostes formals i conceptuals. Anys enrere ja en va presentar una primera aproximació a El plaer de quedar-se quiet, una singular hamaca de 14 metres de llarg i 5  d’ampla construïda amb un fragment de carretera, en aquest cas literal perquè el material utilitzat era l’asfalt.

La ruta migratòria, en fi, no planteja només una reflexió sobre el fenomen migratori i sobre el joc entre individu i massa, sinó també sobre la influència que pot tenir en el paisatge, integrant-s’hi o transformant-lo, sense que ni emigrant ni paisatge es perdin en el procés individualitat. Amb una mica de sort, ho veurem l’any que ve a Andorra. 

Andorra
Balmaseda
instal·lació
Biennal
Venècia
La ruta migratòria
Niemeyer
Wei Wei
cranc vermell
Odissea

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte