L’Ona, contra l’Apocalipsi

L'escaldenca Mariona Bessa s’estrena com a novel·lista amb ‘La captura’, ficció climàtica amb què es va endur l’últim premi Guillem Cifre.

La generació que va fer l’EGB als 80 va tenir l’Alba, la noia verge i Bruna a qui Pedrolo havia encomanat la feina herculiana de salvar la humanitat al Mecanoscrit del segon origen. La de l’ESO és possible que tingui un dia l’Ona, que té 13 anys i és també barcelonina –viu a la plaça de Catalunya, això és tenir sort–, i que un mal dia de, posem-hi, l’any 2022, assisteix estupefacta a la caiguda d’uns núvols negres sobre la ciutat que comencen a cruspir-se la gent.

Això que se’ls cruspeix no s’ha d’entendre literalment, el que fa és capturar-los i endur-se’ls no se sap on. L’apocalipsi ha començat i l’Ona només té temps de veure com la cosa aquella en forma de núvol s’apodera del seu germanet, el Pol. Immediatament després, l’Ona cau en un son profund per despertar-se d’aquí a tres segles, posem que el 2322, en una Barcelona arrasada, colgada per la vegetació –recordin la Nova York de 12 monos– i amb la humanitat aparentment extingida.

Els escassos supervivents es divideixen en dos bàndols en conflicte permanent: els Dotats, que creuen que la humanitat mereix una segona oportunitat, i els Deixebles, que sostenen tot el contrari. I aquest és el panorama a què l’Ona ha de fer front per intentar establir la causa de l’apocalipsi, d’una banda, i trobar el seu germanet Pol, de l’altra. Amb continus salts endavant i enrere el temps, i en una proposta que ella mateixa posa al sac de la ficció climàtica i que té ecos tant a un megaclàssic de la ciència-ficció com Los guardianes del tiempo, com a Tenet, l’última odissea espai-temporal de Christopher Nolan.

Doncs aquest és l’argument telegrafiat de La captura, amb què l’escaldenca Mariona Bessa (1994) es va endur al juny el premi Guillem Cifre de novel·la  juvenil i que acaba de publicar la barcelonina editorial Barcanova. Bessa s’estrena com a novel·lista –“ets pots imaginar com estic de contenta de veure la meva primera novel·la a la llibreria”– però és possible que el nom els digui alguna cosa perquè ja havia apuntat maneres enduent-se en dues ocasions el concurs de contes de Nadal. A La captura conflueixen les seves dues passions. D’una banda, el canvi climàtic, que li preocupa especialment com a biòloga que és: “crec que està científicament provat i hi crec fermament. Però també crec que som a temps de revertir-ho... si actuem ja. Si esperem una o dues dècades més, ja no ho tinc tan clar”. De l’altra, la novel·la juvenil, de la qual ella mateixa va ser una àvida consumidora (Laura Gallego, Eloy Moreno i anar fent) i que no considera un gènere menor, sinó especialment adaptat als gustos de les joves generacions, de les quals ella no es troba gaire lluny. Això es tradueix, diu, en un estil àgil, en què preval l’acció i els diàlegs i que s’entreté el mínim en les descripcions: “És el que volen els joves, i a mi no em costa res donar-los-ho perquè em surt de dintre. Des del primer capítol hi ha acció”.

La captura té un obvi missatge conservacionista, perquè Bessa no oculta en quin bàndol milita, però no es tracta, d’una novel·la de tesi sinó d’una història d’aventures amb atenció especial al poder transformador de l’amor (en aquest cas, fraternal, el que uneix l’Ona i el Pol): “El cert és que em dirigeixo a un lector que ja està molt conscienciat dels mals del canvi climàtic. Em preocupen més els seus pares, però en tot cas, els joves d’ara són les generacions que d’aquí a 20 o 30 anys com a molt prendran les decisions clau sobre la supervivència del planeta i la humanitat. I malgrat tot, sí, soc optimista”.

La captura obre roda de presentacions l’1 de desembre a Palma de Mallorca, tres dies després desfilarà per Lleida i la setmana del 5, atenció, per La Trenca, en data per confirmar.