L’ONCA acostarà la música als grups amb risc d’exclusió social

Diu Gerard Claret que l’ONCA va tenir des del primer moment, ara fa 22 anys, una decidida vocació social, i que és a partir d’aquesta vocació que van sorgir primer la JONCA, després l’extensió pedagògica a les escoles i finalment els concerts familiars: “Però faltava una pota, i aquesta pota neix avui.” Una pota de nom espès —Comunitat i impacte social— però que es tradueix en un objectiu ben clar: portar la música als col·lectius amb risc d’exclusió social i amb poc o nul accés a les activitats musicals. En la prova pilot d’aquest programa, Musica’t, hi participaran una vintena d’usuaris del taller ocupacional i del Centre de Dia de l’Escola Especialitzada Nostra Senyora de Meritxell, que els dies 8, 16 i 22 d’octubre assistiran a l’Institut de Música de la capital a les tres sessions de què constarà aquesta primera fase. No es tracta només —ni tan sols principalment— de portar-los a escoltar un concert, sinó també i sobretot —insisteix Claret— a “fer-los partícips del fet musical”: “Experimentar, crear i tocar conjuntament, valorant per sobre de la competència tècnica la interacció i la creativitat.”

De fer realitat aquests bons propòsits se n’encarregaran quatre músics del país —David Sanz, guitarrista i director de l’Institut; Laia Capdevila, viola de l’ONCA; Lumi Sada, professora de música al Comú d’Escaldes, i Joan Hernández, actor i cantant— sota la batuta de la catalana Queralt Prats, professora de viola, instrumentista i impulsora d’ARTransforma, entitat sense ànim de lucre nascuda el 2009 a Barcelona i inspirada en les community arts britàniques, “que pretenen fer accessibles les arts a tots els membres de la comunitat, i fer-ho a més amb una voluntat transformadora, tant dels participants com de la societat”. Els músics que participen en aquesta prova pilot van rebre ahir una primera sessió formativa perquè per a ells, diu Prats, “també serà un repte sortir de l’aula, de la sala de concerts i del local d’assaig, els hem de dotar d’eines pedagògiques i ajudar-los a conèixer els col·lectius amb què es trobaran”.

De fet, Musica’t servirà com una mena de banc de proves per afinar i acabar de definir el futur del programa: “Potser caldran més sessions amb els usuaris, o els músics necessiten més formació, o resulta que hi ha altres col·lectius interessats a participar-hi... Ho anirem veient.” De fet, la Fundació Crèdit Andorrà, impulsora de la iniciativa juntament amb l’ONCA, ja rumia exportar aquest programa als usuaris del Cedre i dels centres de salut mental, així com als interns de la presó. Es tracta, en fi, d’una experiència pionera al nostre racó de món —“Una necessitat per a Andorra i un deure per a l’ONCA”, diu— que no hem de confondre, adverteix, amb un taller de musicoteràpia, perquè, tot i que la frontera és “molt fina”, “nosaltres som músics, no terapeutes, i treballem amb persones, no amb pacients”.

L’ONCA Bàsic torna al Palau

L’ONCA Bàsic tornarà l’any que ve al cicle L’ONCA al Palau, que arriba a la 12a edició, aquesta vegada amb el sextet de cordes i amb obres de Strauss i Bach. Serà el 14 d’abril, en la tercera cita d’un cicle que arrencarà el 18 de febrer amb la trompetista catalana Mireia Farrés i obres de Neruda, Bridge i Rauber, i que es completa amb una vetllada consagrada al violí romàntic i Gerard com a protagonista (17 de març), i l’espectacle De la cumparsita a Piazzola, amb Enrique Tellería al bandoneó (12 de maig).