L’ONCA i Marzio Conti omplen l’Auditori en el tradicional concert de Cap d’Any
Es tractava, deia Marzio Conti en els preàmbuls de la vetllada, de cuinar un programa variat, fresc, popular i sobretot, entretingut. I com que mana el calendari, la recepta havia de passar necessàriament per Strauss, amb el complement –però quin complement!– de Brahms i Verdi. Així que Johann Strauss (fill) va obrir la tarda amb El ratpenat, i va repetir amb Tritsch-Tratsch, Roses del sud, Galop del bandit i, naturalment, El Danubi blau, el colofó de la vetllada. Entremig, quatre de les danses hongarees de Brahms i, en fi, dues danses més, però ara de Verdi: la d’hivern i la d’estiu. Conti volia que el públic s’ho passés bé, i amb aquest repertori era difícil fallar. Impossible. El cas és que el florentí va omplir l’Auditori en la segona ocasió que es posa al capdavant de l’ONCA pel concert de Cap d’Any. I no era evident si tenim en compte que l’any passat l’entrada –un centenar llarg d’espectadors– va ser més aviat fluixeta. Per a Conti –que, recordem-ho, va ser entre e 2006 i el 2011 el primer i fins a la data únic director principal que ha tingut la formació– era com tornar a casa a dirigir la seva orquestra, i va vaticinar que l’1 de gener del 2018, “si em conviden, repetiré”