Diari digital d'Andorra Bondia
Imatge de la trobada.
Imatge de la trobada.

L’ONCA mira endins


Escrit per: 
A. Luengo / Foto: Agències

Gumí es concentra a crear repertori i a repartir joc, liquida l’ON-CArrer i posposa fins a l’any que ve l’aventura exterior.

Mai no sabrem si la pandèmia va ser la causa o més aviat l’excusa per al nou rumb que Albert Gumí li ha imprès a l’ONCA des que ara fa un any es va posar al capdavant de la formació. La temporada passada ja va donar bones pistes de quines eren les prioritats del seu diguem-ne mandat, algunes d’elles heretades de l’última de Gerard Claret, i aquesta, la segona de l’Era Gumí, ha anat un pas més enllà.  D’entrada, repartir joc obrint-se a artistes i creadors de tots els gèneres i disciplines, més enllà de la clàssica i, de fet, més enllà de la música.

Així que l’ONCA estrena aquest any col·laboració amb el cicle Cambra Romànica, cosa que sembla quasi natural, però també amb el Jambo i amb el Sax Fest. Es tracta, diu Gumí, de “sumar” amb iniciatives que funcionen. I les tres citades indiscutiblement funcionen. Al Jambo, per exemple, l’ONCA s’afegirà al Cor Rock d’Encamp en una vetllada que reunirà a la plaça Guillemó un centenar llarg d’intèrprets, entre músics i cantants. Al Cambra Romànica la formació es posarà a les ordres de la directora catalana Marta Cardona, una de les dues dones que la dirigiran aquesta temporada (l’altra serà la també catalana Cati Reus, al concert d’estiu). 

De fet, la descentralització de la direcció és un dels segells que Gumí pretén implantar, perquè seguirà cedint la batuta a membres de l’ONCA –aquest any, David Olmedo, Gabriel Coll, Sergi Claret i Jordi Coll– en un gest que marca subtils distàncies amb el seu predecessor: “La meva funció és la de director artístic. Només dirigiré personalment els concerts en què cregui que puc aportar alguna cosa especial. Que hi hagi només un director no crec que sigui interessant ni per a l’orquestra ni per al públic”. Ben pensat, el missatge no és tan subtil.

Crear repertori
La voluntat d’obrir el paraigua de l’ONCA no és només a d’altres festivals o disciplines –pensin en la banda sonora de Made in Paris, la nova exposició del Thyssen, a càrrec del musicòleg Josep Martínez Reinoso– sinó també a artistes de casa que habitualment orbiten al marge de la música clàssica es materialitzarà aquets curs en l’estrena de Suite andorrana per a piano i orquestra de corda, a càrrec d’Enric Bartumeu, a mig camí entre l’impressionisme i el jazz, diu Gumí, i que compartirà honors amb l’adaptació per a orquestra de corda que el guitarrista David Sanz ha fet de les tres sardanes del Mestre Roure que porten nom andorrà al títol: L’Andorrana, Aplec a Meritxell i Aplec a Encamp. Serà al Concert de la Constitució i són fruit d’una altra de les dèries del director artístic de l’ONCA: crear repertori amb ADN local: “La tradició de música clàssica andorrana és molt limitada. Hem de recuperar les joies que hi pugui haver i generar un corpus nou.”

El que farà Sanz amb les sardanes del Mestre Roure és la versió andosina –i amb un segle de retard– del que Toldrà va fer amb el repertori tradicional català, diu. S’afegeix al que el mateix Gumí va començar a fer al concert de la Constitució de l’any passat, una suite amb arranjaments per a corda d’una quinzena de danses i cançons populars, des del Ball de gegants de Sant Julià fins a La farandola, Les ninetes d’Ordino i el Contrapàs– i al que ell mateix farà al d’aquest any, una autèntica operació d’arqueologia musical: l’adaptació per a cordes de tres motets d’Enric Marfany Gosse, que cal no confondre amb Enric Marfany i Bons, l’autor de la partitura del Gran Carlemany i cosí del primer, que no se sap ni tan sols si van arribar a ser estrenats, que s’han anat a exhumar a la Biblioteca Nacional i que Gumí compara sense manies, “per les melodies tan ben harmonitzades”, amb les obres corals de Bach, ni més ni menys. 

La formació i la inclusió són les potes que completen el desplegament de l’ONCA per a la 29a temporada: l’any passat era fàcil perquè tocava celebrar el 20è aniversari de la Jonca. Però la intenció és anar més enllà dels concerts de Santa Cecília i de Nadal, i que ONCA i JONCA (amb l’afegit puntual de les escoles de música i del conservatori) es prodiguin en més ocasions: aquest curs, al concert de la Constitució.

De l’ONCA Basic a Estiu amb l’ONCA
Un dels objectius de l’ONCA durant el llarg mandat de Gerard Claret va ser que la formació exercís d’ambaixadora artística del país. I així va ser fins fa dos anys, recordin el cicle Petit Palau amb què l’ONCA va tenir plaça fixa a Barcelona entre el 2004 i el 2020 i la presència, no direm que habitual, però en absolut extraordinària, a festivals internacionals, des de Peralada a Cap Roig. L’any passat ja va sorprendre la falta absoluta de vocació exterior de la nova ONCA, però era any de pandèmia, i aquest curs també. Diu Gumí que la programació s’ha de lligar amb mesos d’antelació, i que quan es va tancar no era gens evident que la situació sanitària evolucionés tan favorablement. L’any que ve serà el moment de tornar a sortir a fora. L’altra sorpresa de la temporada és la liquidació del cicle ON-CArrer, de vida efímera: va néixer el 2020 amb la saludable intenció de donar continuïtat a l’ONCA Basic, una de les ocurrències més felices de l’última etapa de Claret. La pandèmia desaconsellava programar concerts i recitals en interiors, així que es van traslladar al carrer. Aquest any, ni això. L’ON-CArrer cedeix el lloc, diu Gumí, al cicle Estiu amb l’ONCA, de petit format, amb artistes de casa i en col·laboració amb les Nits d’estiu als museus.

 

 

 

ONCA

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte