L’ONCA ‘popeja’ amb Ramon Mirabet

El català, tercer a ‘Nouvelle Star’ 2010, presentarà el segon disc a la plaça de la Germandat.

Home Is Where The Heart Is: no, no és el lema proactiu, ensucradet, per arrencar bé el dia, d’un d’aquests bols customitzats que venen als xinos; tampoc és un vers adolescent de Tagore, sinó el títol del segon disc del barceloní Ramon Mirabet (Sant Feliu de Guíxols, 1984). Potser no n’han sentit a parlar perquè, com ell mateix diu, és molt més conegut a França –on el 2010 es va classificar en tercer lloc de Nouvelle Star i es va convertir en una celebritat catòdica– que no a la Península. Andorra inclosa. Però ben aviat el coneixeran, perquè si en parlem avui i aquí és perquè el nostre home protagonitzarà el concert de dilluns de la festa major laurediana, la nit boja del calendari. La del 31 de juliol, per concretar. I ho farà a més amb l’acompanyament de l’ONCA, que per primera vegada en la seva història –i aquest any, recordem-ho, celebra el primer quart de segle– ensenya la poteta a la festa major.

A dreta llei no es tracta d’una novetat estricta, perquè la formació que dirigeix Gerard Claret s’ha prodigat els últims temps en aventures allunyades de la música clàssica i tant comparteix escenari amb Love of Lesbian com amb Andrea Motis, Blaumut... i Raphael! Però és innegable que Ramon Mirabet és un músic d’una altra espècie. Quina? Això ja són figues d’un altre paner. A ull nu, amb la seva guitarra i el seu reglamentari serrell, el primer que ve al cap és una mena de Sergio Dalma que canta en anglès. De fet, a Nouvelle Star el van voler vendre com una rèplica de Julio Iglesias. Però ell diu, és clar, que no li agraden les “etiquetes”: “Jo em limito a fer cançons, i que la gent hi posi després el nom que vulgui.” Quantes vegades ho hem sentit?

El cas és que si bussegen pel disc comprovaran que tant s’atreveix, efectivament, amb una balada canònica (Glenfimann) com fa una escapadeta al Carib (For the Lady), ens endossa un molt convincent mig temps (Wake Up), flirteja amb el folk (The Forest) i s’embarca en temes garatgers que semblen concebuts per il·lustrar un anunci de cervesa (Shake It Just Like That). De fet, això és el que va fer l’estiu passat amb Those Little Things, banda sonora de l’espot de temporada d’una coneguda i mediterrània marca espanyola. La trobaran al disc.

Ell ho té clar: “Al final, es tracta de despullar una cançó i de tornar-la a vestir. L’ONCA m’ajudarà a vestir les cançons del disc i a donar-los una altra dimensió.” Sense perdre pel camí “naturalitat”, diu, i en la que és, atenció, la seva primera vegada amb una orquestra de cambra. Com serà el concert lauredià? Ni idea: “Cada nit és diferent i el cert és que no m’ho plantejo gaire; el millor és deixar-se sorprendre i de fet tinc ganes que l’ONCA em sorprengui. I comencem bé, perquè primer pensava que tocaríem en un auditori i veure l’escenari brutal del concert m’ha trastornat tots els plans: pensava que nedaria en un aquari i ho faré a l’oceà!”

Per a l’ONCA serà també una primera vegada. Perquè mai no havia tocat a la festa major laurediana –“I la nostra vocació és ser presents als grans esdeveniment culturals del país”, deia ahir Claret– i també pel format, en un escenari a l’aire lliure i davant d’un públic que –com va ser el cas de Raphael– molt probablement serà la primera vegada que escoltarà la formació. Però si d’una cosa ha fet bandera l’ONCA –ho torna a dir Claret, i té tota la raó– és d’una extraordinària versatilitat. Li farà falta, perquè –reconeixia ahir– “no he tingut l’oportunitat de veure Ramon en directe, però l’he escoltat, m’agrada molt i ens posem des d’ara mateix a la seva absoluta disposició: som un instrument per reforçar el seu estil musical”. Ho comprovarem el 31 de juliol. I l’entrada, com sempre, gratuïta.