Diari digital d'Andorra Bondia
Andorra, ONCA, Peralba, Claret, Gelabert, temporada, Rèquiem, Mozart
Andorra, ONCA, Peralba, Claret, Gelabert, temporada, Rèquiem, Mozart

L’ONCA: visible, social i encarrilada


Escrit per: 
A. Luengo / Foto:

Satisfacció. Aquesta és la paraula clau que van prodigar tant el conseller delegat de Crèdit Andorrà, Josep Peralba, com la ministra de Cultura, Olga Gelabert, i el director Gerard Claret en la presentació, ahir, de la 24a temporada de l’Orquestra Nacional. L’ONCA, per als amics, coneguts i saludats. Satisfacció pels 13.418 espectadors que aquest any han desfilat pel prop de mig centenar de propostes programades per l’ONCA en tots els seus formats –3.000 més que l’any passat. Satisfacció perquè, diu Peralba, l’ONCA és una formació “viva i pròxima” que amb el format Bàsic ha sabut sortir del fortí de l’Auditori, la zona de comfort, per portar la música clàssica a totes les parròquies, i perquè amb els projectes social i educatiu ha anat a buscar un públic que vivia tradicionalment al marge d’aquest tipus d’oferta cultural: des de col·lectius en risc d’exclusió –aquest curs, els interns del Centre Penitenciari i els joves de La Gavernera– fins a nens i nadons. Satisfacció perquè, en fi, l’ONCA és un model “que funciona”, diu la ministra, i perquè és un fet, insisteix Claret, que “ens hem fet més visibles, cada dia ens coneix més gent” a través –insisteix– del format Bàsic i d’aventures populars, per no dir populistes, com el concert de Raphael al Centre de Congressos. Amb un repte pendent, admet: que el públic ompli l’Auditori quan hi toca l’ONCA, el “tronc” de tot plegat.

Un tronc que l’any que ve celebrarà el 25è aniversari. Ja tindrem temps de parlar-ne, però el cas és que tots tres –Peralba, Gelabert i Claret– van coincidir també que es tracta d’insistir en aquesta triple línia –musical, per descomptat, però també social i educativa– i si és possible “créixer”. De moment, per a la temporada 2017 hi ha prevista una trentena llarga de propostes en tots els formats: cambra (sis), clàssic (cinc) i Bàsic (nou), així com tallers (quatre) i xerrades (tres), concerts familiars (quatre) i participatius (dos), més les tres vetllades habituals de la Jonca –Meritxell, Santa Cecília i Primavera. Amb un grapat de novetats. El curs que ve no hi haurà disc –aquest any ha sigut La petita casa de mi mateix, amb Eduard Iniesta–, però en canvi, i per primera vegada, Claret cedirà provisionalment el lloc de concertino a un director convidat: en primer lloc, el violinista Abel Tomàs, que dirigirà l’ONCA en la segona proposta del cicle Petit Palau, al febrer al Palau de la Música de Barcelona, en una producció que es repetirà al juny al concert dels Jardins de Casa de la Vall, amb el fet insòlit -tornem-ho a dir- que per primera vegada en aquest quart de segle l’ONCA tocarà sense Claret. Es tracta, diu ell mateix, de donar un toc diferent a la formació. La col·laboració amb Tomàs –membre del Quartet Casals, una de les millors formacions del món, en opinió del mateix Claret– s’allargarà al 2018, i la voluntat és anar convidant altres concertinos.

Més novetats, i ara pel que fa al repertori, que no deixa de ser la clau de volta i la raó última que justifica l’existència d’una orquestra clàssica. Claret s’ha proposat incorporar al llarg de les pròximes tres temporades les dotze simfonies de Mendelssohn per a formació de corda, que el precoç compositor alemany va escriure, glups, entre els 12 i els 14 anys. Al febrer estrenaran, en el concert inaugural del Petit Palau, les simfonies números 3 i 5, i al llarg del curs s’atrevirà amb una raresa com ho és Fratres, del finlandès Arvo Pärt, el Concert per a viola de Hoffmeister i el Concert per a viola i orquestra de Rolla –tots dos amb Isabel Villanueva, l’1 d’abril a la parroquial d’Escaldes–, i recuperarà el Concert per a violí número 5 de Mozart, una de les grans obres del repertori per a violí.

Pel que fa a les cites ja confirmades, la primera de totes és cronològicament el Festival de valsos i danses, l’1 de gener a l’Auditori i, atenció, amb Marzio Conti a la direcció. El mestre italià –director convidat entre el 2006 i el 2011, el primer i únic que ha tingut l’ONCA– ha cuinat un menú típic de Cap d’Any amb temes de Suppé (Cavalleria lleugera), Txaikovski (El llac dels cignes) i Johann Strauss, amb lloc destacat per al Vals de l’emperador, més dues incursions cinèfiles (El Padrí, Doctor Zhivago) i l’intermedi de La boda de Luis Alonso, de Gerónimo Giménez, diríem que la primera sarsuela –o gairebé– que passa per les cordes de l’ONCA. L’altra gran cita prevista de la formació és la gira amb l’Escolania de Montserrat i el Rèquiem de Mozart, que arrencarà el 2 de març al Palau de la Música i que una setmana després passarà pel Centre de Congressos de la capital. Un any després, exactament, de l’últim Rèquiem –amb Gianandrea Noseda, l’Orfeón Pamplonés i l’Orquestra de Cadaqués– que va sonar a la capital, aleshores en el marc de la Temporada de música i dansa. Estan confirmades també les dates dels concerts de la Constitució (14 de març, amb bandes sonores), Primavera (21 de maig), Meritxell (17 de setembre) i Santa Cecília (19 de novembre), i queda pendent el cicle Bàsic, la cita del Yepes i bateria de festivals d’estiu a l’estranger.

El conservatori: el 2018, veurem; Carlemany, ‘sine die’

El conservatori, de nou. Segons la ministra, és un projecte que es va trobar als calaixos del departament i que podria ser viable, diu, si s’aconseguís el petit miracle de reunir sota un mateix paraigua totes les escoles de música comunals. És un problema de pressupost, assegura, i no serà possible resoldre’l el 2017. Però potser sí que es podria reprendre el 2018..., “tot i que tot plegat està en una fase molt embrionària”. L’hi podria consultar al seu col·lega, el ministre d’Educació, que com a mínim el setembre del 2014 va reunir-se amb el cap de l’Institut de Música de la capital, David Sanz, per mirar de tirar endavant una reivindicació que ve d’antic. Allò va quedar, com es veu, en res, i la ministra Gelabert tampoc no semblava tenir-ho gaire clar ahir. El que tampoc està clar, gens clar, és una hipotètica col·laboració de l’ONCA amb la Temporada d’òpera. Però hi ha un fil d’esperança perquè Jonaina Salvador, soprano i directora artística de la temporada, protagonitzarà la gala lírica del 14 de juny al Prat del Roure, consagrada a Händel i dintre del cicle Bàsic. Claret també va descartar una possible estrena d’El somni de Carlemany, l’òpera de Villaró i Rendine: no n’hi ha prou amb una funció per amortitzar la producció. En caldrien com a mínim quinze, diu. Així que Carlemany seguirà al calaix.

Andorra
ONCA
Peralba
Claret
Gelabert
temporada
Rèquiem
Mozart
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic