Diari digital d'Andorra Bondia
Els caçadors acaben a trets de trabuc amb la pobra Ossa, enfilats a la jardinera que hi havia a la plaça Benlloch.
Els caçadors acaben a trets de trabuc amb la pobra Ossa, enfilats a la jardinera que hi havia a la plaça Benlloch.
L’Ossa també la pelaven a la capital
L’Ossa també la pelaven a la capital
L’Ossa també la pelaven a la capital
L’Ossa també la pelaven a la capital
L’Ossa també la pelaven a la capital
L’Ossa també la pelaven a la capital
L’Ossa també la pelaven a la capital
L’Ossa també la pelaven a la capital
L’Ossa també la pelaven a la capital
L’Ossa també la pelaven a la capital

L’Ossa també la pelaven a la capital


Escrit per: 
Redacció / Fotos: Arxiu comunal d'Andorra la Vella

L’Arxiu comunal exhuma l’efímer intent de ressuscitar la festa per Carnaval, entre el 1983 i el 1991.

Més oportú, impossible. Dimarts explicàvem aquí mateix la intenció del departament de Patrimoni d’afegir-se a la candidatura a patrimoni de la humanitat que sota el lema Festes de l’Os dels Pirineus impulsen tres municipis del Vallespir –Arles, Prats de Molló i Sant Llorenç de Cerdans. La idea era aportar-hi els balls de l’Ossa que des de mitjans anys 50 tenen lloc a Encamp per Carnaval, i des del 2017 a Ordino. Aquí, el primer cap de setmana de desembre. Apuntàvem aleshores que l’Ossa estava documentada com a mínim des del 1906 –va anar caient en desús fins que a als anys 50 ja no es ballava enlloc– i que existia notícia que també n’hi havia hagut representacions a Sispony, Escaldes i a Andorra la Vella.

Doncs bé: l’arxiu comunal consagra oportuníssimament la Peça del febrer a l’Ossa de la capital, que es va ressuscitar el 1983, just després de la inauguració del nou Comú i de la remodelació de la plaça Benlloch, i que va tenir –és cert– una existència més aviat efímera: l’última representació data del 1991, i és possible que per això mateix la d’avui sigui la primera notícia que molts en tenen. Explica l’arxiver, Joan-Lluís Ayala, que l’Ossa de la capital es representava reglamentàriament per Carnaval i a la plaça Benlloch. Se n’ocupava l’anomenat Col·lectiu d’Acitivitats Culturals i tenia lloc en una zona enjardinada que a l’època hi havia al centre de la plaça Benlloch, més o menys on avui hi ha la terrassa de La Adelita.

La funció, diu Ayala, la protagonitzaven dos “minyons” que feien el paper de dallaires mandrosos, i hi intervenia també la Fregona, la serventa dels amos –Pepeta, se li diu en alguns dels guions que s’han conservat– i que en la millor tradició del teatre clàssic interpretava també un actor masculí. Quan la Fregona els portava l’esmorzar, entre ella i els dallaires sorgia una cosa així com una batalla de versos en què se les anaven dient cada vegada grosses a compte d’episodis extrets de l’actualitat del moment. En l’Ossa del 1991 rebia entre d’altres el camp de tir: “Escolta, Pepeta, tu que estàs enterada de tot, com està lo del cmap de tiro?” “Lo del camp de tiro, dius!? El problema és que ni està ni estarà acabat pels Jocs dels Petits Països. Fem uns jocs dels països més petits del món i hem de fer el camp de tir més gran del món”. També la “nova” Ràdio Andorra –“Amb les peles que ens costa i el personal que hi ha, ja podria funcionar”; “Deuen necessitar entrenament, home. Poder per això els enviaran als locals del BB Club”– i també la STA protohistòrica: “Ja pots trucar a la policia: amb lo bé que van els telèfons, l’any que ve envara no hi hauràs pogut parlar. I això que tenim la centraleta més sofisticada d’Europa”. 

En la disputa, la Fregona acabava rebent, en una escena que probablement avui no pasaria el sedàs de la correcció política perquè tenia certes connotacions sexuals, i la funció acabava amb l’aparició estelar de l’Ossa, amb la vana pretensió de cruspir-se la teca. Ho evitaven els dos heroics caçadors que acabaven amb la vida de la bèstia a cop de trabuc. Com Déu mana i com a tot areu.

Andorra
Ball de l'Ossa
ayala
lpaça Benlloch
Unesco

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte