Diari digital d'Andorra Bondia
Andorra, Límits, Rilke, Miquel Clua, Marc Miró, Lou Andreas Salomé, Freud, Gálvez, Seahorse, Janice Pariat, Rainr & Lou
Andorra, Límits, Rilke, Miquel Clua, Marc Miró, Lou Andreas Salomé, Freud, Gálvez, Seahorse, Janice Pariat, Rainr & Lou

Lou estimada, estimada meva...


Escrit per: 
A. Luengo / Foto: Bondia

Els havíem deixat el gener del 1912, amb aquella misteriosa carta –s’ha perdut– que ha passat a la (íntima) història de la literatura amb el nom d’Hurra!. Sí: la carta Hurra!, perquè el bon Rilke (1875-1926) acaba de veure la llum després de dos anys de sequera creativa –exactament, des que el 1910 havia publicat els Quaderns de Malte– i li anuncia a Lou Andreas Salomé –en endavant, Lou– l’inici del que seran les celebèrrimes Elegies del Duino. Una altra cosa és que les Elegies encara triguessin deu anys més a veure la llum. Però és que a banda de genial poeta simbolista, Rilke era, literàriament, un cagadubtes compulsiu i també un home turmentat –ha de marcar que de petit et vesteixin de nena i t’encolomin la missió impossible de substituir una germaneta morta– que va buscar durant tota la vida artística l’aprovació de Lou i que va alternar llargues etapes de crisi amb breus períodes de frenesí creatiu.

En fi, que els havíem deixat al gener del 1912, després de les 86 cartes del primer volum, i per fi ens arriba el segon de Rainer & Lou, amb què Límits es postula com un dels segells més arriscats i visionaris del panorama català: a veure qui era l’espavilat que ara fa tres cursos havia de preveure el boom Rilke d’aquesta temporada, en què coincideixen al mercat Gos, l’exhaustiva biografia que li ha dedicat Albert Roig, i noves traduccions de les Elegies, dels Quaderns i de Serpiente de plata. Doncs Marc Miró i Miquel Clua s’ho van ensumar, i el resultat són les 157 cartes del segon volum, que arrenquen just després d’Hurra! i permeten seguir l’evolució d’aquesta particular i llarguíssima relació epistolar (essencialment) fins al 13 de desembre de 1926, quinze dies abans de morir –de leucèmia, al sanatori suís de Val-Mont. Carta que acaba, per cert, amb una funesta premonició: “¿Com va tot a casa teva, a casa vostra, Lou? Estigueu bons, algun vent dolent, amenaçador, bufa aquest final d’any. Adéu, estimada meva.” Va morir el 29 de desembre. Glups.

Entremig assistim des de bambolines al dificilíssim part d’algunes de les obres mestres de la poesia del segle XX –les Elegies, els Sonets a Orfeu. I assistim sobretot, diu Miró, a les pors i inseguretats del creador consagrat a la seva obra –“Au commencement de Rilke était la poésie; à sa fin, aussi”, deia Maurice Beltz, el seu traductor al francès, en l’endreça que tanca el volum–, que tem haver perdut el do i que no sap si mai tornarà ser capaç de tocar el cel. Que dubta del seu talent, vaja. Si això li passava a ell, mare meva, ¿què no ens passarà a la resta dels mortals? Una porta lateral que ens acosta a la cara més humana del geni i que ens permet accedir a un autor més citat que llegit i que genera un cert temor reverencial, per canònic, per simbolista i, diguem-ho tot, per alemany, per culpa potser d’aquesta mena d’al·lèrgia dels plans d’estudi nostrats a la cultura germànica.

Rilkeana: una geografia física i també sentimental

Pel centenar i mig de cartes d’aquest segon epistolari –en realitat, un de sol, diuen els editors, dividit en dos volums– hi desfilen els llocs i les ciutats que puntuen la geografia rilkeana, des de Munic fins a Val-Mont, passant per Gottingen i París, Moscou, Sant Petersburg i Viena; els castells de Berg i Muzot i, naturalment, Duino, per no parlar de Wolfrathausen, la localitat on la parella va viure els primers mesos de la seva breu però intensa relació. Això passava al primer volum –es van conèixer el 1897, i la cosa dura tres anys: exactament com diu Beigbeder–, d’acord, però és que al segon hi veurem desfilar, obertament o de forma més aviat obliqua, algunes de les dones de la seva vida. De la de Rainer, s’entén: des de Benvenuta –Magda von Hartsburg, pianista austríaca amb qui viu una intensa relació epistolar: sis mesos frenètics que s’acabaran quan es coneguin en persona: Rilke potser estimava l’amor, però les relacions reals eren figues d’un altre paner, i això que mai no es va divorciar de la seva primera i única esposa, Clara Westhoff– fins a Baladine Khosowska, àlies Merline, Marthe Hennebert i Nanny Wunderly, que l’acompanyarà els seus últims dies al sanatori de Val-Mont.

També hi ha lloc per a figures capitals de la cultura europea del primer terç del segle XX, des de Rodin fins a Valéry, passant per Proust, Gide, Mallarmé i Freud, amb qui va flirtejar fins al punt que va estar a punt de sotmetre’s a psicoanàlisi. Al final va ser que no, de comú acord amb Lou, l’amiga de l’ànima, la dona proteica que va seduir Nietzsche, es va casar amb el lingüista i orientalista Friedrich Carl Andreas –amb el compromís, per part d’ell, de no consumar mai el matrimoni: es veu que va complir– i va ser deixebla predilecta de Freud. Lou, quinze anys més gran que Rainer, que el va saber deixar a temps però que el va acompanyar la resta de la seva vida com un déu tutelar que el guiava en els moments difícils i l’animava a trobar el camí. Però sempre a distància. Es veu que era l’única forma de suportar el particular caràcter del poeta. De fet, entre el 1901 i el 1926 es van veure tan sols cinc vegades més. Així sí que va funconar, aquella relació. N’hi ha per rumiar-hi.

I per Sant Jordi, cap a l’Índia amb Janice Pariat (i David Gálvez)

Tres anys s’ha allargat el part de la correspondència (quasi) completa entre Rilke i Lou Andreas Salomé, en la versió de Joan Fontcuberta, catedràtic emèrit de la UAB i traductor també de Zweig, Kafka, Mann i Grass, entre altres bèsties de la literatura alemanya. Clua i Miró es mostren especialment satisfets d’aquest segon volum, precedit d’una presentació i coronat amb un postfaci dels mateixos editors, i que completen una exhaustiva cronologia i un dens aparat de notes. Amb un índex onomàstic la cosa hauria sigut rodona... I ja pensen en el pròxim títol: Seahorse, la primera novel·la de l’escriptora índia Janice Pariat, una elecció als antípodes de Rainer & Lou però en la línia editorial de Límits de fixar-se en obres (i autors) inèdits en català i en literatures poc o gens transita­des pels segells comercials. La versió anirà a càrrec de David Gálvez, embarcat en aquesta nova faceta de traductor, i l’objectiu és arribar a temps per a Sant Jordi.

Andorra
límits
Rilke
Miquel Clua
Marc Miró
Lou Andreas Salomé
Freud
Gálvez
Seahorse
Janice Pariat
Rainr & Lou

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte