Diari digital d'Andorra Bondia
Lacueva, que inventa un nou crim en aquestes contrades.
Lacueva, que inventa un nou crim en aquestes contrades.

Ludmilla Lacueva: “L’ambient muntanyenc es presta molt a imaginar crims de ficció”


Escrit per: 
Andrés Luengo / Foto: Facundo Santana

Tornen el comissari Llop, l’exbatlle Masoliver i la forense Maria Sastre. A ‘Olor de difunt’, la tercera entrega de la saga, investiguen la mort, més aviat l’assassinat, del promotor immobiliari Joaquim Montmeló i la seva amant, amb un ‘modus operandi’ que recorda sospitosament el d’un altre crim perpetrat els anys 50, quan arrenca la modernització que ha acabat enterrant aquella Andorra secular i tradicional. Esnif.

Fan una olor especial, els morts?
Tots fem una olor especial, ja sigui pel perfum que ens posem o pel producte que emprem per netejar la roba. Quan entres a l’estança on s’ha dipositat un difunt, n’ensumes l’olor i fa l’efecte que no ha marxat. L’ésser desaparegut segueix present mentre l’olor es perllongui.

Que el mort amb què comença la novel·la sigui un empresari del sector immobiliari, és la seva forma de criticar  el sector?
L’especulació en la construcció ha fet desaparèixer bona part del nostre patrimoni cultural i natural, ha provocat la degradació i la pèrdua dels nostres valors i tradicions, de la nostra essència i de la nostra característica pirinenca en benefici del guany ràpid. I és una llàstima que s’hagi sabut salvaguardar.

Però ‘Olor de difunt’ és sobretot una novel·la policíaca tradicional, més que una novel·la negra amb pretensions sociològiques. 
Exacte, més de l’estil d’Agatha Christie que de Raymond Chandler. Una novel·la coral amb personatges molt diversos que m’agrada que el lector vagi descobrint. M’interessa el vessant psicològic, esbrinar el perquè. Els crims d’Olor de difunt ens mostren la vulnerabilitat de persones que es mouen per la passió, per la por de perdre allò que desitgen o que ja no tenen. 

El trio protagonista s’inspira ni que sigui vagament en persones que hagi conegut? Hi ha un Cerni de carn i ossos?
Els personatges són de ficció i això em permet escriure molt lliurement sobre com són, el que els agrada. Està clar que el Climent té els trets característics d’un pirinenc, més que res en la defensa dels valors, de les tradicions i del seny andorrà però no s’inspira en ningú concret. Pel que fa al Cerni, pot ser qualsevol persona jove, moderna i professional d’avui en dia.

Després de tres novel·les i una desena llarga de morts al sarró, quina és la parròquia més perillosa d’Andorra?
L’exbatlle Masoliver és de Canillo, per la qual cosa la majoria de crims de Mort sota zero i Olor de difunt han tingut lloc a la seva parròquia. 

El cas amb què arrenca la novel·la retrotrau a un altre cas impune que va tenir lloc als primers 50. S’ha inspirat en algun cas real?
No. Justament el que em permet escriure la novel·la de misteri són històries de ficció on deixo anar la meva creativitat. No vull que cap cas o element real em condicioni. M’agrada ser molt rigorosa i ara mateix no desitjo escriure sobre cap fet real. 

Llavors, per què se n’ha anat precisament als anys 50?
A Olor de difunt s’entrellacen dues històries amb 70 anys de diferència però amb una cosa en comú: l’arma del crim és la mateixa. M’interessava molt viatjar al passat d’aquesta Andorra del 1950 que encara té un peu en el món rural i l’altre en una modernitat que comença a albirar. Encara guarda els seus usos i costums, el bon veïnatge, i es dona una importància cabdal a la terra i de retruc a la figura de l’hereu. És com les postals antigues en blanc i negre dels meravellosos paisatges andorrans que de cop passen a ser retratats amb postals acolorides. El canvi es va fent a poc a poc i es va sortint de la foscor. 

En Climent adquireix en aquesta entrega un protagonisme especial.
Ell és qui reconeix en tots dos crims una mateixa pauta i qui sap veure que estan relacionats. Olor de difunt ens permet de conèixer un Climent més íntim i enamorat, i aquesta història el marcarà de per vida. El seu referent sempre és el passat, el seny andorrà amb el qual mai erres. És producte de la seva època. I considera que ser l’hereu de casa l’ha perjudicat en un aspecte decisiu de la seva vida. 

Ha passat ‘Olor de difunt’ la prova del cotó: l’ha fet llegir a un policia, un batlle i un forense perquè li trobin els punts dèbils?
Els primers lectors sempre són els meus pares i el meu germà, i a continuació tinc la sort de comptar amb els excel·lents consells i indicacions de l’excomissari Benjamí Rascagnères i de Rafa Quintana, d’Identitat Judicial. M’aporten més elements que fan que la història tingui més veracitat.

La proliferació de novel·la criminal a l’andosina, és pura coincidència, o és un símptoma d’un creixent sentiment d’inseguretat?
En el meu cas la relació amb el gènere negre va començar com a lectora i escriure novel·les de misteri ha estat un pas natural. Des de fa vint-i-cinc anys, en tots els meus escrits, fins i tot amb les nadales, m’agrada crear un suspens. M’han inspirat molts escriptors com Agatha Christie, Gaston Leroux, Wilkie Collins, i sempre he sentit la necessitat d’escriure sobre el que conec. Andorra és un paradís i l’ambient muntanyenc presta molt a imaginar crims de ficció. 

S’atreviria a escriure una trama criminal ambientada en el món de la banca?
M’agrada separar la meva professió del vessant literari. Escriure és per a mi una evasió i busco altres temes de ficció. 

Lacueva
ambient
muntanyenc
crims

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte