Ludmilla Lacueva, novel·lista: “El comissari Rascagneres no va descobrir l’assassí de la novel·la”
Fa dos cursos es va estrenar amb ‘L’home de mirada clara’, i ara reincideix amb ‘Mort sota zero’, novel·la policíaca que s’afegeix al boom del gènere en el nostre racó de món i en què Cerni Llop, l’exbatlle Masoliver i la forense Sastre han de trobar un ‘serial killer’ que es dedica a pelar el personal d’un hotel de Soldeu. La presenta aquest vespre a l’hotel Cèntric de la capital. I tindrà continuïtat, amenaça.
El comissari Kostas de Petros Márkaris té dona i fills; el Guido Brunetti de Donna Leon, un sogre que ho sap tot; el Camille Verhoeven de Pierre Lemaitre no arriba al metre i mig. Quina gràcia té, el bon Cerni?
Que forma un tàndem molt pintoresc amb Climent Masoliver, veterà exbatlle que l’ajuda a investigar, i un corcó aferrat a la tradició que no entén, per exemple, que quan apareix un cadàver no se li demani reglamentàriament: “Mort, qui t’ha mort?”.
Ah, però, és que ja no es fa?
Es va acabar amb la Constitució. Però ell n’havia uns quants, de cadàvers, i la troba una fórmula molt raonable. Tampoc acabo d’entendre per què s’ha de vestir policies i detectius amb personalitats excèntriques, que si són més o menys alcohòlics, homes deixats de la dona o funambulescos. Els trobo innecessaris, aquests clixés.
S’ha inspirat en personatges reals, per perfilar el comissari i l’exbatlle?
Qualsevol semblança amb la realitat és pura casualitat. Tots els personatges de la novel·la són absolutament ficticis. Però que ens poden sonar: Climent, per exemple, és d’una gran casa pairal de Canillo, amb escudeller, soler, escut de fusta...
I borda a Incles amb tricolor al vent?
No li cal, perquè amb cal Pelinqueró en fa prou. Encarna l’Andorra d’abans fins i tot en el cotxe, una DS que és exactament com la que feia servir De Gaulle.
Com és el seu Cerni? Existencial, com l’Andreu Boix de Villaró? Impulsiu i faldiller, com el Moix de Núria Gras?
Un escaldenc jove, molt preparat i amb molta vocació, que viu apassionadament la seva feina. Esportista i saludable. Amb una sola dèria: descobrir l’assassí. I que no encaixa gaire bé les crítiques.
I vostè, de quina escola és: de la d’Agatha Christie o de la de Chandler?
El que m’atreu són les novel·les de misteri. I de misteri elegant. Hi ha morts però no m’interessa tant l’aspecte gore, la sang i el fetge, sinó l’aspecte psicològic: què mou l’assassí?
Tenim 'serial killer', el primer de la crònica negra local?
El que tenim són tres morts.
Per què a Soldeu?
Tot gira al voltant de Jordi Puig de Castellnou, hereu d’una família barcelonina molt ben situada que vol dedicar la temporada d’hivern a esquiar. I Soldeu és el lloc ideal. Tot es complica quan comencen a aparèixer cadàvers i ell mateix està convençut que algú li ha donat l’empenteta justa per fer-lo caure per un barranc. Una empenteta intencionada.
Deuen estar contents, els hotelers, amb un assassí pul·lulant pel poble.
No els fa cap gràcia perquè els rebenta el negoci; però confien en la professionalitat de la nostra policia. I jo també.
L’hotel Esquirol, on tenen lloc els crims, és per casualitat pujant a mà dreta?
Amb vistes a les pistes. No diré més.
Com moren, les víctimes?
Estrangulat, d’un cop al cap i enverinat. Mort sota zero són dues trames, l’una al Londres del 1975, en un ambient aristocràtic molt british i molt gèl·lid –d’aquí el títol de la novel·la– i l’altra, a l’actualitat. Dues de les víctimes són treballadors de l’hotel. La tercera té a veure amb un terrible secret que amenaça de sortir a la llum i que ve del passat.
Quin és el vincle entre aquests dos mons, el Londres amb lords i ladys dels 70, i el Soldeu del 2017?
Només diré que la venjança no té data de caducitat. És una de les idees que guien la novel·la.
El comissari Rascagneres li presenta avui la novel·la, i m’imagino que l’ha assessorat. Va descobrir l’assassí, ell?
Em vaig informar també sobre tècniques d’anàlisi de proves –amb Rafa Quintana, que n’és l’especialista– i com es practica una inspecció ocular. A Rascagneres li anava explicant el mínim perquè el que relato sigui policialment versemblant. I diu que no el va descobrir, el meu assassí.
Què hi fa una kinesiòloga a Soldeu?
Prestar un dels serveis que ofereix als seus clients l’Esquirol, que és un hotel de luxe. Es diu Lavínia i intenta ajudar Jordi Puig, que està convençut que el volen pelar i no entén per què.
I com el pot ajudar?
La kinesiologia parteix de la base que tots arrosseguem els traumes propis i els dels nostres avantpassats que no es van resoldre quan tocava. Tots aquests traumes s’han anat acumulant en calaixos que cal buidar de tant en tant. La kinesiologia t’ajuda a buidar aquests calaixos. I té un paper decisiu en la trama.
L’ha provat?
Una vegada. M’agrada anar als llocs on transcorre la novel·la, trepitjar els escenaris que trepitgen els personatges, i les olors que oloren. I havia d’experimentar el que experimenta el meu protagonista quan es posa en mans de la kinesiòloga. El que no he provat és pelar a ningú.
La novel·la policíaca acostuma a tenir com a segon plat un retrat més o menys crític de la societat. La seva, també?
Mort sota zero és essencialment una novel·la d’intriga, amb el rerefons classista de certs ambients britànics i que explora les conseqüències fatals que pot tenir un afany de poder desmesurat.
No em digui que el coneix de primera mà, aquest ambient?
Vaig viure un temps a Oxford, on vaig conèixer estudiants que procedien d’aquest ambient. Anglaterra m’encanta, i tenia ganes de lligar en una trama de ficció els meus dos països.
Cerni i Climent han vingut per quedar-se?
Em temo que sí. I també la forense; Maria Sastre, de qui no hem parlat però que té molt de paper.