Luis García Montero, director de l'Instituto Cervantes: “Volem obrir l’extensió aquest mateix any, si pot ser després de l’estiu”

La cosa anirà més ràpida del que semblava, ja ho veuen. Si prosperen les gestions, i García Montero ho té molt coll avall, en qüestió de mesos formarem part de la xarxa de 65 centres i 88 localitats a tot el món que disposen d’una delegació del Cervantes. Aquí adoptarà de moment el format d’extensió i dependrà de Tolosa.

Ho donem per fet, que tindrem una delegació del Cervantes?
El que volem posar en marxa ja és una extensió de treball que dependrà del centre de Tolosa. És la fórmula per obrir al més ràpidament possible i que sigui compatible amb els pressupostos en curs. Tolosa serà per tant el centre de referència.

Quins serveix oferirà?
Sobretot, activitats culturals, la gestió dels exàmens per obtenir el diploma oficial d’espanyol i les proves de llengua i coneixements de la Constitució per a les persones que demanen la nacionalitat espanyola, així com la formació de professors d’espanyol com a llengua estrangera.

No funcionarà com a escola d’espanyol, doncs.
No tindria sentit obrir un Cervantes com si Andorra fos Pequín o Berlín. La major part de la població coneix normalment el castellà i el país té a més com a llengua oficial el català, que també és una llengua espanyola.

Tindrà personal fix?
Disposarem sobre el terreny d’un responsable dependent de Tolosa i col·laborarem amb l’ambaixada, que ens cedirà un espai on ens podrem encabir. Si més endavant creix fins a convertir-se en centre Cervantes, caldria incrementar la presència fins a set o vuit persones.

Parla com si fos imminent.
Volem començar a programar activitats culturals aquest any mateix, col·laborant amb algun dels cartells que ja es programen al país, portant les nostres exposicions... Després de l’estiu és una bona data.

L’extensió, és el pas previ per acabar obrint un centre Cervantes?
Ho és. I seria sensacional que en uns anys n’hi hagués un. El previsible és que hi hagi un vincle cultural cada vegada més profund. Així que soc optimista.

Quina repercussió tindrà la presència del Cervantes per als creadors andorrans?
El Cervantes treballa en xarxa. Posarem a disposició del Govern la nostra xarxa de delegacions per exportar-hi la cultura andorrana.  Músics, escriptors, artistes plàstics andorrans hi podran optar.

El castellà és vist per certs sectors a Catalunya com una piconadora que posa en perill la supervivència de les altres llengües espanyoles.
Al món es parlen entre 3.000 i 7.500 llengües. Els lingüistes diuen que les llengües corren perill quan tenen menys de 100.000 parlants. Per mi va ser especialment satisfactori que l’any passat el basc sortís de la llista de llengües en perill. Ara mateix no n’hi ha cap, a Espanya. El que cal és reconèixer la riquesa que suposen el bilingüisme i la diversitat cultural, i proposar una identitat oberta, donar suport, respecte i difusió a gallec, català i euskera, perquè els sento com a propis.

El castellà sempre serà el germà gran. Molt gran.
També és la segona llengua del món pel nombre de parlants, només per darrere del xinès, i la segona en comunicació, després de l’anglès. Només això ja comporta unes possibilitats econòmiques, culturals i laborals enormes. Ignorar o renunciar a les portes que obre seria un error.

Quina és la situació actual de l’espanyol?
En els 30 anys que fa que el Cervantes funciona, el nombre de parlants d’espanyol ha augmentat un 70%. Els espanyols hem de ser conscients que representem el 8% dels hispanoparlants. N’hi ha més a Mèxic, Colòmbia i als EUA que a Espanya. Però no és només una qüestió quantitativa: cal estendre el prestigi de què ja disposa en l’àmbit de les lletres a d’altres àmbits, ser conscients que igual que es fa cine i narrativa en espanyol, també es pot fer ciència en espanyol.

Per què desembarca precisament ara a Andorra?
Ensenyar una llengua no és només ensenyar un vocabulari. Al món d’avui les identitats obertes són fonamentals. L’ascens de l’extrema dreta al món, o de l’English Only als EUA és el reflex d’una identitat tancada que considera l’altre, la diversitat, com un enemic. Andorra és tot el contrari, amb un coneixement profund de català, del castellà i del francès, i una presència important del portuguès. Andorra ha buscat sempre la singularitat en el diàleg amb els veïns,en la pluralitat i la multiculturalitat. Som veïns i futurs socis a la UE: com més ens coneguem, més ens respectarem.

Poetes catalans que llegeixi en la intimitat?
A part de clàssics com Espriu, Vinyol, Ferrater i Margarit, íntim amic meu, he crescut amb el tarragoní Pere Rovira, la valenciana Àngels Gregori, el barceloní Àlex Susanna... Per no parlar de Gil de Biedma, Marsé, Barral. Trobo ridícul que des d’Espanya no se senti com a pròpia la cultura catalana, però també que no s’entengui com a natural el diàleg amb la cultura espanyola que des de sempre s’ha viscut a Barcelona.

Doncs una part de Catalunya veu en el castellà la llengua forastera, la llengua impròpia.
Com a filòleg i com a demòcrata he de dir que la societat catalana sempre ha sigut bilingüe, i això és una riquesa i una fortuna. Desconfiem de la política que maltracta la gent: era perillosa la política franquista a Catalunya quan a Margarit el renyava un guàrdia civil per parlar en català, i  és també perillosa ara quan a un immigrant andalús o argentí se’l mira amb mals ulls per parlar en espanyol a Catalunya.

Què s’hi pot fer?
Esgrimir la sensatesa democràtica. Respectem les llengües maternes, defensem-les com la riquesa que són, i assegurem sempre, no ja el dret a parlar la pròpia llengua, sinó que no corri perill cap de les nostres llengües. Insisteixo: una llengua està en perill quan té menys de 100.000 parlants. Mira Catalunya, mira les Balears i mira Andorra, i digues-me si el català està o no en perill. Però és que si mai hi arribés a estar, la meva convicció i la meva obligació com a director de l’Institut Cervantes seria posar totes les mesures necessàries perquè aquesta riquesa no desaparegui.