Diari digital d'Andorra Bondia
La talla romànica de la Mare de Déu de Canòlic, avui conservada a la parroquial de Sant Julià, data de finals del segle XIII —la llegenda diu que va ser trobada el 1223—, fa 72 centímetres d’alçada i està feta en fusta de perer
La talla romànica de la Mare de Déu de Canòlic, avui conservada a la parroquial de Sant Julià, data de finals del segle XIII —la llegenda diu que va ser trobada el 1223—, fa 72 centímetres d’alçada i està feta en fusta de perer

L’últim miracle de Canòlic


Escrit per: 
A. Luengo / Foto: Màximus

La glòria mediàtica i, des de Blau de Prússia, també literària, ha sigut històricament per a la Verge de Meritxell, sospitosament desapareguda en l’incendi del 1972. És sabut que Sergi Mas en va tallar una rèplica fidelíssima amb la mala fortuna que també aquesta talla va ser arrencada i cremada per un pertorbat el maig del 2005: de fet, la que avui senyoreja el santuari de la patrona és una segona còpia, obra de Jaume Rossa. Tot això ja ho sabíem. El que ignoràvem, fins que el cònsol de Sant Julià ho va explicar divendres en la presentació d’Aspectes de l’art popular, l’últim llibre de Sergi Mas, és que també la talla de la Mare de Déu de Canòlic va estar a punt, però molt a punt de desaparèixer. Com la de Meritxell.

Si el fet no es va consumar va ser justament per la perspicaç intuïció de mossèn Jaume Argelagós, que fins al 1976 va ser rector de la parroquial de Sant Julià. Diu Sergi Mas que poc després de l’incendi fortuït de Meritxell va rebre a Aixovall la visita del senyor rector: “Era un home intel·ligent i clarivident, que em va demanar si li podia guardar un secret. I quin secret! Volia que li tallés una rèplica de la talla romànica de Canòlic perquè no ho acabava de veure clar, el que havia passat a Meritxell. No se’n refiava.”

Sergi Mas va fer, com Déu mana, el que li demanava el seu rector: una còpia exacta, “tan fidel com vaig saber”, diu, en la mateixa fusta de perer que la talla original, i d’una sola peça, excepte les mans —“Perquè si la veta no segueix la forma dels dits hi ha perill que es trenqui”—, tal com feien els artesans medievals: “Em vaig passar setmanes anant d’estranquis a la rectoria, on mossèn Argelagós s’havia endut sense que ningú no ho sabés la marededéu romànica, per prendre’n mides i mostres de la policromia, i fer el motlle de la cara de la Verge i del Nen Jesús.” Quan la va tenir acabada, l’original es va quedar a la rectoria i al santuari es va col·locar la còpia. Sempre en el més estricte secret.

Els lladres burlats

I aquí arriba la sorpresa majúscula, perquè resulta que la intuïció de mossèn Jaume va ser providencial: tres mesos després, quina casualitat, el santuari va ser assaltat per una banda que es va endur la talla de Sergi Mas, convençuts que era la talla romànica. El més estrany de tot, recorda el tallista, “és que en aquella època les finestres de Canòlic no tenien vidre, com avui, sinó únicament barrots per on no hi podia haver passat un adult, i la porta no va ser forçada. ¿Com van entrar? Mai no ho vam saber”. Descartada la hipòtesi del miracle, queda l’opció que el pispa de torn entrés tranquil·lament per la porta, amb una clau mestra.

El cas, continua Sergi Mas, és que seguint les instruccions de mossèn Argelagós la sostracció es va mantenir en secret: “Deia que si els lladres creien que s’havien endut l’original no la tornarien a robar. I tenia raó!” Un secret que les parts van guardar fins divendres passat, quan el cònsol va explicar la versió que li havia transmès el seu pare, cònsol lauredià a l’època que es van passar els fets. Tant és secret, que és inútil buscar referències del robatori: oficialment, no n’hi havia hagut cap. I perquè tot quadrés, vet aquí que l’intrèpid rector va encarregar-li una segona còpia a Sergi Mas. I sempre de la seva butxaca, diu. Una segona còpia molt més rudimentària, en pi negre i no perer, que és la que avui es venera al santuari —excepte el dia de la patrona, l’últim dissabte de maig, que s’hi puja en processó la talla romànica que avui s’exposa a la parroquial... amb les mesures de seguretat reglamentàries: vitrina, alarma i càmeres de vídeo.

El truc de mossèn Argelagós va funcionar: els èmuls d’Èrik el Belga, a mitjans dels anys 70 molt actius per tot el Pirineu, no van tornar a actuar a Canòlic. Potser per vergonya torera: que t’enganyi un humil rector de poble... qualsevol torna a l’escenari d’un ridícul tan formidable! El més probable, conclou Sergi Mas amb la murrieria marca de la casa, és que algun col·leccionista “més aviat ingenu tingui entre les seves peces estrella una marededéu romànica... tallada el 1973 per mi mateix”. D’això se’n diu justícia poètica. O més aviat divina.

Andorra
Canòlic
Canòlich
Sergi Mas
mossèn Jaume Argelagós
Mare de Déu
santuari
Josep Vila
talla romànica

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte