L’últim vol d’‘Homenatge a la Constitució’, des d’ahir a la plaça del Consell General

Ja està fet: Homenatge a la Constitució, la peça d’acer de l’escultor català Emili Armengol que des del 1993 estava plantada als jardins de la Casa de la Vall, va fer ahir al matí l’últim vol i ja llu al racó de les banderes de la plaça del Consell. L’operació va requerir el concurs d’una grua gegant que es va situar sota la plaça Lídia Armengol, i que va obligar a tallar Prat de la Creu. El braç de la grua va recollir l’escultura, que dimecres havia estat desfalcada de la peanya i dipositada al solar que ha deixat la Casa del Benefici. La va alçar per sobre de Casa de la Vall i finalment va aterrar sobre la peanya que els operaris li havien preparat dilluns. Tot plegat va començar pocs minuts abans de les nou del matí, i vint minutets després ja havia acabat. Ràpid i net. La subsíndica, Mònica Bonell, augurava a primera hora de la tarda que avui mateix es retiraria la lona que aquests últims dies ha protegit el racó de la plaça destinat a l’escultura. El que no està previst, diu, és cap mena de cerimònia de (re)inauguració. Homenatge a la Constitució –o Homenatge als homes i dones d’Andorra, que és l’altre nom de la peça: no és clar quin és el correcte– es quedarà al nou emplaçament com a mínim durant aquest curs i probablement el següent. Quan s’enllesteixi definitivament l’enjardinat de l’espai que ha deixat lliure la Casa del Benefici es decidirà si l’escultura hi torna o es queda a la plaça. De moment, aquí farà companyia al monolit de Teruggi pel setè centenari dels Pareatges (1278) i a la parella que balla la morisca, monument de Josep Viladomat que commemora el primer centenari de la Nova Reforma del 1867. I no ens oblidem ni d’Off, el paravent d’Agustí Roqué, ni de les mesures semienterrades des dels anys 60 al jardí lateral de Casa de la Vall, que eren originàriament al Cap del Carrer i que Pere Canturri va reclamar fins al final que es col·loquessin en una posició més correcta i a la vegada més... digna. Més que res, perquè no semblessin l’urinari que semblen ara. Però aquesta és una altra història.