L’última meravella del Patxi

Versiona en català i a ritme de rumba un megahit del Nadal: ‘Pero mira cómo beben’, i l’estrena l’1 de desembre al Centre de Congressos.

Posi-li el lector banda sonora a una tarda de Nadal. Però una banda sonora com més carrinclona, millor. Si pensa en català, ens hi juguem un peix que la primera de totes que li sortirà serà Fum, fum, fum, què hi farem. I si pensa en castellà? Doncs molt probablement, Pero mira cómo beben los peces en el río, un megahit atemporal, enganxós com una mala cosa i que probablement només tindria rival en un cèlebre anunci de nines dels anys 70: “Las muñecas de Famosa se dirigen al portal...” Doncs bé, Patxi Leiva ha fet el que semblava impossible: versionar aquest clàssic amb lletra en català i a ritme de rumba.

L’ocurrència sona estupendament, i ja la poden escoltar a l’Spotify. L’estrena serà l’1 de desembre al Centre de Congressos de la capital, en la quarta i última cita del Festival internacional de guitarra. Leiva es farà acompanyar en aquesta ocasió de Jordi Barceló al piano, Manuel Alonso a la guitarra i Javier Crespo a la bateria. El bolo servirà per redescobrir el nostre home d’avui –l’última aparició es remunta al desembre de fa dos anys al Palau de gel– i per repassar-ne la trajectòria, des que va donar la campanada amb Mi cabeza desordenada i El ritmo, fins a la monumental gira Endorfinas, amb què va passejar el disc Alea Jacta Est per mitja Europa.

Tornem a Però mira com beuen, formidable exercici d’estil que li dona la volta com un mitjó a una melodia que tots portem a dintre i que, sense desnaturalitzar-la, la catapulta a una dimensió absolutament desconeguda, perquè sona nova de trinca i a la vegada indiscutiblement familiar, i si algun do té Patxi, és el del ritme: el sents i poses palmes i cames a batre com un ventilador. Sap que té una joieta a les mans i que el repte ara és que la llavor caigui en camp adobat, que l’escolti qui l’ha d’escoltar perquè es converteix en carn de radiofórmula: “Com tu i com tanta gent, tinc la tornada de Pero mira cómo beben gravada al cervell. M’encanta, però em sonava una mica cansina, i quan passa això acabes que ni la sents. Calia  vestir-la d’una altra manera, elegant, festiva, que enganxés. L’esquelet el teníem, l’únic que faltava era el vestit. Que fos d’avui. És a dir, els arranjaments”.

I el resultat, per això hem arribat fins aquí, és aquesta petita meravella, amb una lletra que ja veuran com es posaran de seguida a taral·lejar: “La Verge està pentinant-se/ entre cortina i cortina./ Els cabells d’or es pentina/ amb pinta de plata fina./ Però mira com beuen els peixos dins del riu/ però guaita’ls com beuen per veure el Déu nascut./ Beuen i tornen a veure un altre cop/ els peixos dins del riu/ per veure el Déu Senyor”. I recordin: nosaltres en vam parlar els primers.

El Festival de guitarra, en dos tandes i sense concurs
Novetats a la 5a edició del Festival internacional de guitarra. La més vistosa, que el programa es dividirà en dues extensions: la pròpiament artística, amb quatre concerts; i la pedagògica, amb tallers a càrrec de professors del Liceu, de l’Esmuc i del Taller de Músics de Barcelona, i concerts protagonitzats per alumnes avançats d’aquestes tres institucions i també de l’Institut  de Música de la capital. Aquesta segona secció es farà esperar fins al febrer. Pel que fa al cartell de concerts, els honors els farà el Duo Pedro Navarro, amb un repertori de guitarra flamenca consagrat a Paco de Lucía (La Llacuna, 10 de novembre). El Duo Aryaga i la ballarina Matilde Anton protagonitzaran un espectacle que combina guitarra, dansa, pintura i poesia cortesia de l’ambaixada francesa, que estrena col·laboració amb el festival (Teatre Comunal, 17 de novembre). La guitarra clàssica hi estarà representada amb un dels grans duos del gènere, el que conformen Zoran Dujic i Aiello Desidero. La cita serà el 22 de novembre al Park Hotel. El quart concert serà el de Patxi Leiva, i atenció, que aquesta edició no hi haurà concurs. Tornarà l’any que ve.