Mag Magnífic: “Alguns trucs no m’acaben de sortir perquè tinc les mans massa petites”
¿El primer truc que vas aprendre?
El de les 21 cartes: l’espectador en posa una al mig de la baralla i el mag —és a dir, jo— l’endevina. Tenia 6 anys, i me’l va ensenyar la meva mare.
I vas continuar amb Magia Borrás, m’imagino.
Sí, però fins i tot amb la Magia Borrás el que em va atreure des del primer moment van ser les cartes: la cartomàgia!
¿El teu mestre?
Un mag australià que es diu Nigel Anderson: l’autor de Todo sobre... magia, que és on he après la majoria dels trucs.
¿Tens vareta, com l’Espurna de Súper 4?
La veritat és que no.
¿No hi creus, en la vareta? ¿O no funciona?
És que la màgia la faig jo, no m’agrada que la faci la vareta.
Llavors tampoc no serà aficionat a les pólvores màgiques...
Doncs no, pel mateix motiu. En canvi, sí que faig servir barret. És de feltre, del meu pare, i molt vell. Forma part del personatge.
Primer dilema: ¿el Mag Andreu o el Mag Lari?
El Mag Lari, potser perquè el vaig veure actuar a Encamp.
¿Li vas enganxar algun truc?
Més que enganxar-li, penso com el deu haver fet i quan arribo a casa miro de reconstruir-lo, si tinc el material a l’abast. I més d’una vegada ho he aconseguit.
Devien ser dels facilets.
Sempre hi ha qui et diu: “Ja sé com ho has fet!” I jo sempre contesto el mateix: “Endavant, a veure.”
I segon dilema: ¿Tamariz o David Copperfield?
Tamariz: màgia de proximitat, a un pam de l’espectador: és la meva! És clar que ell també fa màgia de saló —cordes, desaparicions— i això encara em queda una mica lluny.
Vaja, així que no has fet desaparèixer cap colom, encara...
Un colom, no, però puc transportar una moneda d’una mà a l’altra: la moneda desapareix d’aquí... i reapareix allà.
No sé si val, però d’acord. ¿I has tallat mai cap senyora?
Això sí que no; ni per aproximació.
¿T’han fet desaparèixer mai, en escena? T’ho demano perquè em diguis on van, els espectadors que desapareixen...
Doncs tampoc. Però és veritat: ¿on van? Hi hauré de rumiar.
¿Utilitzes algun conjur o paraula màgica, de l’estil del txan-ta-ta-txan?
Hi ha trucs en què gesticulo més; però un conjur, tampoc.
¿Quants trucs tens al repertori?
Una trentena.
¿N’has patentat algun?
Nou de trinca, no, però sí que faig variacions de trucs que ja existeixen
¿El que et surt millor?
Un en què li demano a l’espectador que agafi una carta de la baralla, i l’endevino. Just al revés que el primer que vaig aprendre.
¿I si falla?
Dissimulo: faig veure que no és un error, sinó que ho he fet expressament, i torno a començar. Així, fins que surt!
Penso una carta: ¿quina?
Això és mentalisme, i jo de moment faig cartomàgia: l’endevinaré... si la treus de la baralla.
¿El més difícil?
Canviar de color una carta: aconseguir que una Q de piques negra, per exemple, es converteixi per art de màgia en una Q de piques vermella. Em surt, però no sempre: em falla la manipulació perquè tinc les mans massa petites, encara, i la carta sobresurt. Se’m veu el llautó.
M’imagino que guanyes sempre, a les cartes.
Tinc força sort, sí.
Amb la baralla trucada, qualsevol.
Doncs no, perquè faig servir cartes de pòquer ordinàries, ni marcades ni trucades. De la casa Bicycle.
A l’hora del pati triomfes; sobretot amb les amiguetes.
El que els fa més gràcia és el truc, no el mag.
¿Quantes hores hi dediques?
Miro de practicar cada dia, però no tinc un horari: primer són els deures.
El teu somni, ¿estudiar a Hogwarts?
És que no és ben bé el tipus de màgia que més m’agrada, però no m’importaria passar-hi una temporadeta. Gens.
¿Què és més difícil: sortir a l’escenari o respondre a una entrevista?
En una entrevista has de dir la veritat, i això només depèn de tu; a l’escenari has de vèncer els nervis, i això ja són figues d’un altre paner.
Versió per a imprimir