Manual il·lustrat per recuperar l’orgull
Mesos enrere va dir adéu a la seva carrera com a caricaturista, i mentre prepara el debut en la vinyeta costumista –un volum que reinterpreta en clau d’humor gràfic els tòpics nostrats, des de la neu fins a les compres i anar fent– i es guanya les garrofes com a colorista (Sherlock Holmes y el legado de Moriarty), l’il·lustrador escaldenc Xavi Casals ha tingut temps per concebre, gestar i finalment parir Torna’m la cua, que aquesta tarda es presenta al CAEE. ¿I què és Torna’m la cua? Exactament, un conte il·lustrat... per a adults i una aventura pelet marciana d’Editorial Andorra, cuinada a quatre mans amb Txema Díaz-Torrent, que ha polit i passat per un sedàs particular que els lectors del BonDia coneixen bé –el trobaran divendres sí, divendres no, a les pàgines d’Opinió– la història imaginada, creada i il·lustrada per Casals. Torna’m la cua vol ser, diu Díaz-Torrent, un conte de fades destinat al lector adult, concebut amb l’esperança que el pare o la mare de torn el pugui reelaborar i recrear per narrar-lo a l’oient infantil: “No hauria sabut escriure un conte per a nens”, diu improbablement l’autor, lingüista, professor i a qui han pogut seguir el rastre (literari) a les pàgines de Portella i al volum de relats La muntanya escrita.
La història que Casals tenia al cap era ben senzilla: una guineueta jove a qui el pare encomana de substituir-lo per un dia en la dura feina de vigilar les bestioles del bosc, i que per una d’aquelles coses que passen va i cau en la trampa d’un caçador. Una trampa d’aquestes que fan mal. Prou per seccionar-li la cua a la pobra aprenent de guineu, que se les veurà negres per recuperar-la abans que torni el progenitor i no haver de confessar-li el seu fracàs. Tracta per tant de l’orgull. O més ben dit: de recuperar l’orgull perdut que simbolitza la cua. I la lectura fruediana de tot plegat la hi posa el lector. La guineu és òbviament el bo arquetípic, i el dolent, el caçador, que també té comptes pendents amb les guineus i que no en té prou amb la cua: vol el trofeu sencer. És clar que ni l’un és tan bo rebò ni l’altre tan rematadament dolent. Díaz-Torrent ho veu com una mena de paràbola del conflicte latent entre home i naturalesa, o entre progrés i tradició, i Casals hi afegeix el toc absurd, inquietant, de les rivalitats seculars entre veïns. I el resultat és Torna’m la cua, un volum que destil·la ja des de la impressió i l’enquadernació l’amor amb què ha estat concebut. Ells diuen que no ho saben, però s’hi poden jugar un peix que hem assistit al començament d’una llarga amistat.