Marín defensarà les propostes dels cortalans fetes “amb sentit comú”

Els cortalans de la vall del Madriu-Perafita-Claror reclamen des de fa almenys tres dècades poder accedir a les propietats que tenen al territori. Les condicions es van endurir quan la Unesco va declarar la vall patrimoni de la humanitat l’any 2004.

La cònsol d’Escaldes-Engordany, Trini Marín, s'ha reunit aquest dimecres amb els cortalans (una vintena) per parlar dels accessos i es va comprometre a defensar les seves propostes davant de la comissió de gestió de la vall sempre que siguin “de sentit comú”.

Les idees que puguin aportar els propietaris en cap cas poden incloure l’accés rodat, ja que la Unesco ha advertit que si el fa traurà la vall de la llista de patrimoni. “L’accés rodat no està permès”, va reiterar la cònsol i, per tant, les propostes s’hauran de regir segons les condicions de la Unesco.

Marín va dir als cortalans que li presentessin alternatives viables, documentades i contrastades, perquè ella les pugui defensar en la pròxima reunió de la comissió de gestió, prevista d’aquí dues setmanes. Com que el termini és breu, la cònsol no descarta demanar una reunió extraordinària de la comissió per discutir aquest únic punt quan els cortalans tinguin les propostes a punt. Amb tot, Marín va recordar que la decisió final requereix el consens dels quatre comuns amb territori a la vall (Escaldes-Engordany, Sant Julià de Lòria, Andorra la Vella i Encamp), del Govern i de la Unesco.

L’estiu passat, un expert assessor de la Unesco, el biòleg suís Pierre Galland, va recórrer la vall –a petició de la comissió de gestió– per valorar les possibilitats d’accessos. Uns mesos després va emetre el seu informe, en què rebutjava completament l’opció de l’accés rodat. La conclusió de Galland és que si canvia l’estratègia d’accés a la vall, “s’obrirà el procés per posar-la a la llista de patrimoni en perill i, fins i tot, d’exclusió”.

L’expert proposa accedir al territori a peu, en transport animal tradicional (cavalls, ases, mules i matxos) i en transport per cable. El biòleg suggereix la visita a Hinteres Lauterbrunnental, un impressionant paratge dels Alps suïssos declarat patrimoni mundial.

Marín va voler ser “sincera” amb els cortalans i els va admetre que l’opció del cable és “a llarg termini”. Una de les possibilitats que podrien aportar els cortalans és accedir puntualment a les seves propietats amb “un giny elèctric”.

La cònsol va explicar que tots els cortalans estan d’acord que s’ha de solucionar la qüestió dels accessos, encara que no tots estan a favor que sigui rodat. Actualment, per arribar a les bordes de la vall només ho poden fer a peu, a cavall o en helicòpter. Molts propietaris volen rehabilitar o fer tasques de manteniment a les construccions però no poden transportar el material amb aquests sistemes (llogar un helicòpter és molt car).

Galland també es va reunir amb els cortalans (tots són de la zona de Ràmio, a la parròquia d’Escaldes-Engordany) i va considerar que els seus arguments per exigir un accés motoritzat no se sostenen. L’especialista els va recomanar alternatives, com fer una contractació comuna d’un helicòpter per traslladar el material necessari per reformar les bordes.