Diari digital d'Andorra Bondia
Chimenea, diumenge passat a l'Alt de la Capa, comprovant l'estat del polet de voltor que la parella que hi nia des de fa quatre anys.
Chimenea, diumenge passat a l'Alt de la Capa, comprovant l'estat del polet de voltor que la parella que hi nia des de fa quatre anys.

Mario Chimenea, naturalista: “La musaranya nana és el mamífer més petit del món, i el tenim a Sant Julià”


Escrit per: 
A. Luengo / Foto: M. Ch.

Ara fa cent anys, cent, els caçadors massanencs van atrapar l'últim llop que va tenir la mala pensada de pu·lular per aquí, El van tenir exposat dos exposat a la plaça, dins d'una gàbia, mentre li clavaven forques roents perquè espantés els seus congèneres. Aquesta és una de les moltes i molt suculentes anècdotes que demà a la tarda explicarà a la terrassa del Parc Central l'autor de 'Les joies de la fauna andorrana', un manual imprescindible.

L'altre dia a les Fontetes ens vam trobar una serp, no sabem si una colobra o un escurçó. Què fem, en un cas així?

Devia ser una serp d'escala. Però en qualsevol ni acostar-s'hi ni molt menys tocar-la. Pensa que la serp d'escala també mossega, tot i que no és verinosa. Li poses per sobre la jaqueta, pe rimmobiltzar-la i a la vegada protegir-la, i avises els urbans.

Poden pujar per la façana i entrar per una finestra?

Poden, sí. Busquen la humitat, i si a sobre hi ha insectes i ratolins que es puguin cruspir, millor encara. El rebost per a la llenya és un lloc clàssic on trobar-te un escurçó. 

Diu que les lluernes poden arribar a viure fins a dos anys. I jo que les creia animals d'una nit d'estiu.

ens pensem equivocadament que els insectes són animals de curt cicle vital. I no és veritat. Les marietes també poden viure un parell d'anys. Si vols veure lluernes, en fi, ves al camí del Pou, de la Massana a Sispony. No falla.

El que m'ha deixat parat són els corbs. Diu que tenen empatia!

Són un cas a part, extraordinari, amb una intel·ligència equiparable a la d'alguns primats. De fet, són més intel·ligents que els goril·les, tot i que no tant com els bonobos ni els ximpanzès. 

Però, empatia!?

Quan mor un dels seus congèneres, aquell dia mantenen una sèrie de rituals de dol: no mengen, guarden el cos del difunt... Es reconeixen davant d'un mirall i recorden cada persona en la seva individualitat, i tenen parelles per tota la vida. N'hi ha sis espècies, a Andorra, entre les quals, el gaig, l'únic que té els ulls blaus.

Diu que el falciot dorm mentre vola!

Impressionant, sí. Pensa que una vegada deixa el niu i comença a volar, ja no es posa mai més a terra. Les femelles, òbviament sí, per pondre els ous. Pero els mascles, mai més. Fins i tot es reprodueixen a l'aire. I mengen, més aviat s'empassen, tot el que entra a la boca: se'n diu aeroplàncton. Dos quilos de mosqits en un estiu, que no està malament si tens en compte que pesen 40 grams. Són mònogams i viuen cap a quinze anys.

Com un avi cisterna: sensacional! Però, com dormen?

Primer un hemisferi i després l'altre. Mentre dorm l'esquera, l'ala i la pota dretes es relaxen, no hi veuen de l'ull dret, ni hi senten de l'oïda dreta. Contrauen una mica l'ala, i com si fos el timó d'una embarcació, volen en cercle. Es desperten després d'haver recorregut un cercle de 25 quilòmetres de radi, i tornen a començar aquesta fascinant operació amb l'altre hemisferi. En una becaina poden volar sense ni adonar-se'n de Ponts a Puigcerdà.

La guineu vermella cria els cadells en clans de femelles, al marge dels mascles. Sororitat bestial.

Son animals jeràrquics, com els llops. Només es poden reproduir els mascles alfa i les femelles alfa. Les que no ho són, els poden arribar a matar els acdells, i fan una mena de cercle de tietes per criar els de les femelles alfa. Un cas similar al del liró gris, que quan hiberna redueix el ritme cardíac a un batec... per minut! Si puges al Serrat, o pel camí del Madriu, és fàcil topar-se'n. Semblen morts, però no ho estan. No els toquis.

Tot el contrari de la musaranya nana, amb 1.200 pulsacions per minut. Quin estrés!

I especialíssim. Només n'hi ha a Sant Julià i és el mamífer més petit del món. Més que una moneda de 5 cèntims, i comparteix amb nosaltres el 90% del materal gènetic. No és impressionant! Ha de menjar cada dia el doble del seu pes corporal, uns dos grams i mig. Les cries fan en néixer 0,5 centímetres, i pesen 0,2 grams. La musaranya viu ràpid i mor també ràpid.

Tornem al gaig. Diu que és capaç de guardar 5.000 glans en forats, i trobar-ne la meitat.

És que els còrvids són extraordinaris. El gaig, a més, cada dia busca un d'aquests formiguers gegants que et pots trobar al coll d'Ordino, i s'hi frega. No és per menjar-se les formigues, com molts pensen, sinó per l'àcid fòrmic que segreguen i que els serveix d'insecticida.

Gel desinfectant natural, vaja. I la salamandra?

És capaç de regenerar qualsevol part del seu cos. La cua, per descomptat, i les potes, però fins i tot la mandíbula! Per això tenia reminiscències luciferines, a l'Edat Mitjana, i se les creia immortals.

El tritó, tan autòcton. Com veure'n?

En aqüífers naturals, pous, balses... Prohibit tocar-lo, que és únic. Només n'hi ha al Pirineu.

El picot no sembla gaire cosa, però en realitat és extraordinari.

I tant: pot fer 20 cops de bec per minut, 12.000 al dia. Dins del crani té una cambra buida plena de gas, que quan dona el cop de bec surt per les oberturers nassals. Funcona exactament igual que un martell pneumàtic.

Per què, aquesta dèria de traquetejar?

Per fer el niu, però també per cridar l'atenció de les femelles -com més cops de bec i més forts ressonin, millor-, i finalment com una mena de sònar, per saber si el tronc està buit i per tant pot haver-hi larves a dintre.

L'astor, una subespècie d falcó és un dels pocs casos de dimorfisme sexual a la inversa: la femella és considerablement més corpulenta que el mascle.

El mascle li serbeix per cirar els pollets. Era apreciadíssim a l'Edat Mitjana en la cetreria, fins al punt que en cert document del 1252 es diu que un astor costava 30 maravedisos, el mateix que sis bous o que deu vaques de llet.

L'isard, tan nostre, al costat de totes aquestes bèsties, no sembla gaire singular.

És cert que és el nostre animal totèmic, però té un interès més cinegètic que faunístic. No es pot comparar ni al tritó ni al mussol pirinenc, que són els dos animals més singulars que tenim. El mussol pirinenc no el trobaràs enlloc més de la península. 

El trencalòs també té un cert interès.

En tenim només una parella que viu a Sant Julià, al coll de Jou. Venen de la reserva de Bomort. Són singulars però l'han reintroduït.

La llúdriga, diu que pot nedar a 112 quilòmetres per hora.

Doncs si això és impressionant, si et dic que fa servir pedres i pals per obrir petxines o fer palanca per extreure una bestiola de sota! No és el corb, però deu ni do. Els útims temps estan proliferant especialment pel repoblament dels rius amb truites.

Així que no és cert que el nombre de taques de les marietes ens en diu l'edat, com si fossin els anells dels arbres.

Cada espècie es distingeix pel nombre i per la distribució de les taques. N'hi ha que tenen quaranta punts, però són de naixement. I els colors també varien segons l'espècie. Però dintre d'una mateixa espècie no hi ha duies marietes iguals. Es com l'empremta digital. 

L'últim espècimen que ha avistat?

Aquest diumenge, un pollet de voltor de dos mesos, a l'Alt de la Capa, en un niu que tinc ullat des de fa quatre anys. La mateixa parella l'any passat va tenir dos pollets. A l'estiu ja només en quedava un. M'imagino que el més gran va expulsar del niu el germà petit.

Cruel darwinisme biològic.

No és malícia, sinó instint de supervivència. Només hi ha menjar per un. 

 

 

 

 

 

Andorra
Chimenea
fauna
Les joies de la fauna d'Andorra
Bomosa
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic