Diari digital d'Andorra Bondia
Andorra, orgue, Ignacio Ribas, Sant Esteve, Bach, Sàrries, Joan-Enric Vives, Conxita Marsol
Andorra, orgue, Ignacio Ribas, Sant Esteve, Bach, Sàrries, Joan-Enric Vives, Conxita Marsol

Marsol compromet el Comú amb l’orgue de Sant Esteve i el ministeri se n’inhibeix


Escrit per: 
A. L. / Foto: Jonathan Gil

Ahir era el dia: l’orgue de Sant Esteve, una criatura de tres teclats, 32 registres i exactament 2.125 tubs construïda per Georges Danion, celebrava el 25è aniversari. La història es remunta al 1991, quan el Comú de la capital, el Govern i l’Associació de Bancs van sufragar la construcció i la instal·lació de l’instrument. La inauguració oficial va tenir lloc el 15 de juny d’aquell any, amb una vetllada –Bach, Arrigo i Cabanilles– a càrrec de l’organista holandès Jan Willen Jansen, i des d’aleshores hi han desfilat prop d’un centenar d’organistes més. Ja ho saben: gràcies al festival internacional, cada estiu des del 1999. Però tornem al començament: el dia de celebrar-ho era ahir, amb qui n’ha sigut el titular des del 1993, Ignacio Ribas, i un programa a l’altura de l’efemèride: el Preludi i triple fuga de Bach, obligat homenatge al repertori clàssic, i dues peces estrictament contemporànies: un Te Deum del mestre letó Peteris Vasks i el Pasacalle glosado del mateix Ribas. En fi, que no és només un orgue monumental, digne hereu de la gran tradició de l’orgue romàntic francès amb Cavaillé-Coll al capdavant, sinó tot el patrimoni musical que s’hi pot interpretar i la triple dimensió –litúrgica, cultural i pedagògica– amb què va ser concebut. Així ho van entendre no només l’arxipreste de les Valls, mossèn Ramon Sàrries –al cap i a la fi, amfitrió de la vetllada–, sinó també la cònsol d’Andorra la Vella, Conxita Marsol, i l’arquebisbe, Joan-Enric Vives. Marsol va insistir lúcidament en la dimensió comunitària de l’orgue –“Sense una comunitat a què servir, un orgue està coix”– i tot i que un quart de segle és ben poca cosa en la vida d’un instrument que tranquil·lament pot arribar a centenari, es va comprometre públicament –i li prenem la paraula– en la conservació de l’orgue... “dintre de les nostres possibilitats”. Tindrem ocasió de comprovar-ho perquè diu Ribas, que el coneix bé, que a l’instrument li cal una injecció de 40.000 euros per passar la ITV. Caldrà veure com es concreten, aquestes bones paraules, però el cert és que són més, molt més que el silenci –¿administratiu?– del ministeri de Cultura, que hauria de ser el primer interessat a preservar aquest patrimoni però que en canvi ha mirat sempre cap a un altre costat a l’hora de valorar la possibilitat d’incloure’l a l’inventari. Massa jovenet, argumenten. Doncs ahir va tornar a demostrar aquesta nul·la sensibilitat musical: cap responsable del departament va fer acte de presència en una efemèride sense precedents com ho eren ahir els 25 anys de l’orgue de la capital. Cap. L’ONCA, els Petits Cantors, la programació de l’Auditori i el Festival de música antiga estan bé, sí, però, ¿per què aquesta pertinaç indiferència cap a l’únic gran orgue que hi ha al país?

Andorra
orgue
Ignacio Ribas
Sant Esteve
Bach
Sàrries
Joan-Enric Vives
Conxita Marsol

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte