Diari digital d'Andorra Bondia
Exterior de les dependències del Comú a Prat de la Creu: el nou equipament es repartirà entre la sala Àgora i l’antiga casa pairal.
Exterior de les dependències del Comú a Prat de la Creu: el nou equipament es repartirà entre la sala Àgora i l’antiga casa pairal.

Marsol s’inventa el museu de la bici


Escrit per: 
A. L. / Foto: Jonathan Gil

La capital exhibirà sota la plaça Lídia Armengol la col·lecció Riberaygua, 300 models d’entre el 1860 i el 1950.

Diu la cònsol de la capital, Conxita Marsol, que feia dos anys que el Comú i la família Riberaygua hi treballaven, i que el que més ha costat ha sigut trobar l’espai per exhibir-hi la monumental col·lecció de la família: tres centenars de bicicletes datades entre el 1860 i el 1950 i sense parangó a Europa. Doncs ja tenen l’espai: la sala Àgora de les noves dependències comunals sota la plaça Lídia Armengol, més l’antiga casa pairal i la planta on avui hi ha el departament de Social, que es mudarà pròximament. En total, prop de 1.500 m2 “en un lloc estratègic de la parròquia, amb aparcament i a tocar del centre històric, i que no requerirà una gran inversió: ideal”.

El cas és que Comú i col·leccionista ho han portat tan discretament que més d’un i de dos s'ha sdegut quedar de pedra, començant pels redactors del pla estratègic de museus que el ministeri de Cultura va presentar a la tardor i que analitzava el present i el futur de la xarxa de museus, tant nacionals com parroquials i privats. Doncs bé, el pla no hi fa cap referència, al museu de la bicicleta. Fins al punt que el mateix Turi Riberaygua admet que la intenció és traslladar al nou espai de Lídia Armengol la trentena de bicicletes de la col·lecció que avui s’exposen al Museu de l’Automòbil, però que encara no n’havia parlat amb el ministeri.

En aquesta mateixa línia, adverteix Marsol que l’únic que s’ha tancat de moment és la ubicació del nou equipament. Queda pendent de definir tant la fórmula jurídica de l’invent –insinua que es podria regir a través d’un patronat, així que molt probablement ens trobem al final d’aquesta història amb una fundació–, com sobretot el que n'ha dit la “vocació”: parroquial o nacional. Si s’integrarà o no a la xarxa de museus del ministeri, vaja. Ella sembla que ho té clar, perquè considera que el Govern hauria de ser el soci “preferent”, però tot això és el que s’haurà d’anar concretant a partir d’ara.

Més clars té la cònsol els terminis: el pressupost del curs que ve incorporarà una partida específica, i a finals d’any es pretén tenir ja adjudicat el projecte per a l’adaptació de l’espai. Quant al –diguem-ne– concepte, tant Marsol com Riberaygua insisteixen que no veuen un museu convencional, amb la reglamentària exposició dels fons i prou –i com és el cas, sense anar més lluny, del Museu de l’Automòbil–, sinó un equipament “modern, interactiu i amb una àrea destinada al públic infantil”, en paraules del col·leccionista, i –ara parla la cònsol– “que incorpori les noves tecnologies per reflectir no només el que ha sigut fins ara la bicicleta, sinó també cap on pot anar”, amb un programa acadèmic paral·lel dedicat a la investigació i la divulgació. Vaja, el que fins ara no han sabut fer els museus existents, si no és amb comptagotes.

Més que un museu

Això últim val tant per als nacionals com per als comunals, amb els resultats que tots coneixem –els que depenen del ministeri han perdut des del 2011 prop de 22.000 visitants, un de cada quatre–, així que s’entén que Marsol insistís que “no li volem dir museu”. Es fuig com de la pesta d’una denominació que sembla maleïda, però en realitat el que compta no és el nom i tampoc el desplegament tecnològic amb què se’l vesteixi –recordin el cas del CIAM–, sinó el tall, el contingut. I tot això depèn, en resum, dels recursos que s’hi destinen. Pel que fa a la col·lecció, qui vulgui fer-se’n una idea pot acostar-se al Museu de l’Automòbil, on s’exposen –a la manera tradicional– una trentena de models històrics. És a dir, la desena part de la col·lecció Riberyagua, que d’altra banda tampoc no ha sigut gens explícit a l’hora de descriure uns fons a què Marsol ha donat categoria “mundial”.

Entre les joietes de la col·lecció, hi ha una draisina de 1818, la primera i molt rudimentària protobicleta, sense pedals ni cadena però amb un manillar que ja pivotava sobre la roda del davant –i que deu el nom al seu inventor, l’alemany Karl F. Drais–, no hi falten els velocípedes de la segona meitat del XIX –Michaux, Kangaroo, Hirondelle, Salvo, Rudge–, i la família va fer construir als anys 90 la rèplica d’una vincicleta, un prototip dissenyat per un deixeble de Leonardo –se n’ha conservat un esbós a l’anomenat Codex Atlanticus– i que, entre altres solucions visionàries, ja incorporava el pedal i la cadena de transmissió amb plat i pinyó. Avui sembla evident, però estem parlant de principis del segle XVI, i ni la cadena ni el pedal ni –atenció– les dues rodes d’igual diàmetre no es van reinventar fins al 1879 amb la revolucionària safety de Lawson.

A títol anecdòtic, diguem, per acabar, que el periodista i viatger català Gabriel Pernau va reconstruir el 2003 el periple de la primera Volta a Catalunya –363 km dividits en tres etapes: Barcelona-Tarragona-Lleida-Barcelona– a bord d’una bicicleta de principis de segle XX sense canvi, amb llantes de fusta, pinyó fix i un fre rudimentari, procedent de la col·lecció Riberaygua. A la segona etapa, el quadre es va partir, i tot plegat ho va explicar a Catalunya a pinyó fix, un volum que combina història, reporterisme i alta divulgació a l’estil de la revista Volata i que encaixa com anell al dit al que Marsol i Riberaygua tenen -sembla- entre cella i cella.

Andorra
museu
Patrimoni
bicicleta
vincicleta
Riberaygua
Turi
marsol
Lídia Armengol
Número de vots: 426
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic