Diari digital d'Andorra Bondia
Andorra, Canillo, Martín Blanco, Santa Guadaña, Ventura, Italparka, Ital Park, 3 días, Carnaval de sangre, La sangre muerta se arrastra despacio, Postales para el olvido
Andorra, Canillo, Martín Blanco, Santa Guadaña, Ventura, Italparka, Ital Park, 3 días, Carnaval de sangre, La sangre muerta se arrastra despacio, Postales para el olvido

Martín Blanco, editor de por


Escrit per: 
A. Luengo / El logotip de la nova editorial, obra de Martín Blanco, que dirigeix conjuntament amb l’escriptor argentí Gonzalo Ventura (Il·lustració: M. Blanco).

L’il·lustrador canillenc engega Santa Guadaña, nou segell especialitzat en la literatura de gènere.

El coneixíem fins ara, i sobretot, en la faceta d’il·lustrador, que és la que li dona de menjar. Però els últims temps ja havíem anat deixant aquí mateix constància de la seva singular metamorfosi: sense deixar el Photoshop, el canillenc Martín Blanco es va estrenar primer com a poeta –en una lectura a la Fada Ignorant, precisament, i en l’aperitiu d’un recull, Postales para el olvido, que veurà la llum abans que acabi l’any– i després com a narrador amb La sangre muerta se arrastra despacio, relat de (diguem-ne) terror psicològic que donava pistes de la reencarnació de què parlarem avui. Perquè Martín Blanco s’ha reinventat com a editor amb Santa Guadaña, segell especialitzat en la literatura de gènere que va arrencar el 2016 a Buenos Aires i que aquest curs estrenarà oficina al nostre racó de món per intentar l’assalt –diu– del mercat espanyol.

Literatura de gènere vol dir, en aquest cas, terror a l’antiga: personatges tortuosos, relats que es capbussin en el costat més fosc de l’ànima humana, si és possible, amb sang i fetge per amanir-ho tot una mica, i que deixin com més mal regust, millor. Recorden Dossier Negro, aquella gloriosa revista dels anys 70 amb esperit de fulletó i vocació pulp? Doncs allò mateix, però amb una perspectiva contemporània i, en fi, també porteña, perquè de moment s’estrenarà amb dues antologies i una novel·la –3 días, de Gonzalo Ventura, soci de Blanco en aquesta peripècia editorial– que firmen autors originaris de Buenos Aires.

El mateix Blanco hi ha colat –privilegis d’editor– mitja dotzena de relats: quatre a Sangre de carnaval –entre els quals, La sangre muerta se arrastra despacio– i dos més a Italparka, que deu el títol al celebèrrim parc d’atraccions del barri de Recoleta, una mena de Tibidabo a l’argentina que va haver de tancar a principis dels 90, però que ha quedat gravat a foc en la memòria col·lectiva de la capital: tots els relats del volum transcorren en un parc d’aquest estil i d’aquí, el títol.

Santa Guadaña és des del mateix nom –que combina una imatge icònica de la mort com és la dalla amb San La Muerte, culte sincrètic molt estès a l’Amèrica del Sud– una declaració d’intencions, que s’avé com un guant a l’estil fosc i l’imaginari torturat del Blanco il·lustrador. S’hi va embarcar perquè, diu, Ventura estava tip de rebre poc més que bones paraules cada vegada que trucava a una editorial perquè li publiquessin el patracol que finalment ha sigut 3 días, i ell mateix acabava de descobrir la seva vocació com a narrador i començava a intuir la possibilitat de publicar. Es van estrenar al mercat argentí amb Carnaval de sangre i la novel·la, que són els títols que es reeditaran ara des d’aquí –aviat s’hi afegirà Italparka–, i la cosa ha funcionat prou bé com per intentar el salt: “L’objectiu és tornar a les essències del terror, que és el nostre gènere. I ho dic com a autor, però també com a lector. Creiem que hi ha un nínxol, i a més estem assistint a un revival del terror”.

Com s’ha vist, i no se n’amaguen, Santa Guadaña es fixarà sobretot en amics, coneguts i saludats –començant per ells mateixos– a l’hora de triar originals, amb una molt saludable intenció de fer-li el salt al circuit tradicional: “Els artistes ens queixem de les pràctiques pirates de certes galeries, que es queden amb el 50% del que venem; però és que en l’àmbit editorial la cosa és encara pitjor: un autor que comenci amb prou feines ingressarà el 10% del que generi. I això, amb sort! Esperem no acabar caient nosaltres en un sistema que considerem pervers”.

El repte serà, doncs, que un segell de terror amb matriu argentina i seu a Andorra conquereixi la imaginació del lector espanyol i, de passada, de l’europeu. Ja es veurà si es tracta de dos mercats germans –com Blanco espera– o tan sols de dos parents més o menys llunyans: “No sabem com es rebrà aquí obra escrita des d’una idiosincràsia molt argentina. Nosaltres creiem que pot funcionar. Allà, com a mínim, funciona: de 3 días ja anem per la 2a edició, i n’hem venut els drets per a la versió cinematogràfica. Els auguris són òptims. No ens farem la barba d’or però ens donarem el gust d’editar el que es agrada, i de fer-ho com ens agrada”. Què més es pot demanar? I si en volen un tastet, ja saben: La sangre muerta..., a Lektu.

Andorra
Canillo
Martín Blanco
Santa Guadaña
Ventura
Italparka
Ital Park
3 días
Carnaval de sangre
La sangre muerta se arrastra despacio
Postales para el olvido

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte