‘Mata Mua’ no es ven

“Mata Mua no es ven, l’he tret perquè tinc exposicions temporals per Europa i és probable que l’acabi prestant temporalment. No tinc intenció de vendre’l, i de fet, no l’he tret d’Espanya per això.” Amb aquestes declaracions recollides a l’últim número de la revista ¡Hola!, pretén Carmen Cervera liquidar la polèmica que va esclatar dijous passat, quan es va saber que la baronessa Thyssen havia exportat obres emblemàtiques de la seva col·lecció privada amb la intenció de vendre’ls per fer front a problemes de liquiditat.

La notícia ens esquitxava de ple perquè l’agència EFE va insistir que un dels olis –Mata Mua, de Gauguin– havia viatjat fins a Andorra. El director del Carmen Thyssen, Guillermo Cervera, ho va negar categòricament –“El Mata Mua ni està a Andorra ni molt menys al Valira”–, la baronessa no va aclarir aquest extrem i el periodista –recordin que estem parlant de l’¡Hola!– va passar sobre aquest espinós tema de puntetes. De fet, només va quedar clar que les quatre obres litigioses es troben efectivament fora d’Espanya, però no va donar cap pista d’on les  ha dipositat.
La baronessa no va sortir en cap moment del guió: les quatre obres queden fora de les 429 que formen part del préstec acordat el 1997 entre la baronessa i el govern espanyol, pendent de renovació des del 2017 i que expira a finals de setembre.  Carmen Cervera els ha exportat amb la intenció de cedir-los a exposicions temporals, i no descarta vendre’n algun per “problemes de liquiditat”. Quin? “No ho sé, perquè sempre m’he resistit a vendre. Podria ser el Monet (Pont de Charing Cross), el Degas (Cavalls de carreres en un paisatge) o el Hopper (Martha McKenn de Wellfleet). Qualsevol, menys el Mata Mua”.
Insisteix que tots quatre podrien tornar a Espanya “si finalment arribem a un acord. Sempre he lluitat perquè la meva col·lecció privada es quedi a Espanya, des que el 1992 la vaig prestar gratuïtament. Però després de tots aquests anys em sento entre l’espasa i la paret: la meva col·lecció suposa per a Madrid uns ingressos d’entre 8 i 9 milions d’euros anuals. Mai no he demanat ni rebut res a canvi. Al contrari, m’ha ocasionat moltes despeses. Tornar-la a deixar en aquestes condicions és impossible, ja no es pot”.
És sabut que Mata Mua és la nineta dels ulls de la col·lecció privada de baronessa: “És l’amor de la meva vida. El que em faria més il·lusió és que tornés a Espanya, després, és clar, d’un bon acord. De moment he tret aquests quatre quadres, que no formen part de l’acord de pròrroga del préstec, per prestar-los a exposicions temporals en algun museu d’Europa.” Dit així, podria semblar una oportunitat única per contemplar al Valira una de les obres mestres de Gauguin. Però no se’n facin il·lusions, perquè Guillermo Cervera es va ratificar ahir en el que havia augurat divendres passat: Ni Mata Mua ni cap dels altres tres companys d’escapada recalaran a Escaldes. Les primes de risc són elevadíssimes i l’operació queda fora de les possibilitats del museu en aquests moments de contenció de la despesa. Es poden consolar amb el Monet, el Rodin, el Warhol i les altres 24 obres d’Influencers, que es pot visitar fins al 10 de setembre –i durant tot el juny, amb entrada gratuïta.