Matrícules: des de la RA 67 fins a la L 3863

L’espai que el trasllat de les bicicletes de la col·lecció Riberaygua al BiciLab ha alliberat a la segona planta del Museu de l’Automòbil hi ha permès reubicar algunes de les peces estrella. Especialment, un Soriano Pedroso, raríssim vehicle de carreres fabricat el 1922 a França del qual només es conserven dos exemplars (i un està a Encamp), però també els dos Bugattis de competició dels anys 20. També ha incorporat un model molt especial: el Taxi Rossa, un Mercedes Benz model DL amb placa 9054 cedit per la família i amb què el patriarca va cobrir entre els anys 50 i els 80 la línia entre Andorra i Tolosa, Besiers i fins i tot Narbona: “Servia primer a treballadors que feien sobretot la verema, després també es va dedicar a transportar autoritats i finalment les bosses de sang per a transfusions procedents de l’hospital de Purpan, a Tolosa”, diu Ruth Casabella. Val a dir que els 36.088 quilòmetres que marquen el comptador són molt enganyosos: el morro del vehicle exhibeix les plaques oficials de Mercedes que acrediten que aquest vehicle va superar feliçment els 500.000 i atenció, el milió de quilòmetres! Una bèstia.

No es perdin, ja que hi som, el raconet habilitat a la segona planta amb els veterans de la II Guerra Mundial, assenyaladament la mítica tanqueta alemanya NSU, model Kettenkrat, híbrid de moto i tanc que va prestar servei a l’Africa Korps; la BMW R75, el sidecar oficial de la Wermacht, i el jeep Delahaye, versió francesa del no menys mític ianqui, fabricat a partir del 1951 i que va entrar en acció a Indo-Xina. A la planta baixa hi trobaran una venerable Pinnete, artefacte amb aspecte de rústica cafetera fabricat el 1885, antecedent del vehicle de motor i que es movia encara a vapor. I ja que hi som, no es perdin l’exposició temporal, la primera en un quart de segle al Museu de l’Automòbil. Es tracta de la col·lecció de matrícules històriques cedides per a l’ocasió per la família Cuberes, una trentena de plaques, la més antiga una RA 67 dels primers anys 30, i l’última, una L 3863, facin càlculs: del 2014? Entremig, un ràpid repàs pels models de matrícula en vigor des que el 1929 el Consell General va crear el Registre de matrícules. Des de vehicles particulars i oficials, motos i motos de neu, vehicles especials, matrícules diplomàtiques i també temporals. Sàpiguen que la primera matrícula no va ser la RA 1 sinó la RA 2, que li va tocar a una camioneta Ford propietat de José Estragués. El primer any se’n van registrar 33, sembla que hi havia pressa. I persisteix encara una certa polèmica pel significat de RA: oficialment, República d’Andorra, així ho certifica el museu. Àlvar Valls sosté en canvi que correspon a les inicials del Registre d’Automòbils i que un cert romanticisme va convertir-les gairebé en proclama republicana.

Aquests dubtes desapareixen el 1934, quan les matrícules deixen de dur lletres i apareixen els dígits correlatius. L’1 de gener del 1944 s’introdueix una nova fórmula: AND seguit d’una xifra i la primera lletra de l’alfabet, i així fins al 999, que se salta a la lletra següent i tornem a començar. A títol de curiositat, entre les plaques de l’exposició n’hi ha dues que corresponen al vehicle oficial del Copríncep episcopal: senzillíssimes: l’escut d’Andorra sobre fons blanc, una; i tot igual però amb l’apel·lació “Principat d’Andorra” sota l’escut, l’altra.