Diari digital d'Andorra Bondia
El 1955 a les Bons: és el tercer per la dreta, de peu; la primera és la seva esposa, Magda Martí.
El 1955 a les Bons: és el tercer per la dreta, de peu; la primera és la seva esposa, Magda Martí.
Font, probablement als anys 40.
Font, probablement als anys 40.

Melcior Font, l’enigma de les Bons


Escrit per: 
A. Luengo / Fotos: J. Alavedra / Fons Família Duch / Fons Font-Santamaria (‘Melcior Font, guerriller cultural’)

La SAC apadrina la biografia del poeta, autor dels goigs de Sant Romà i figura avui semioblidada.

Que petit és el món! Encara no fa ni una setmana lamentàvem aquí mateix i a compte del poeta Miquel Lladó, de qui la Universitat de Lleida acaba de publicar la primera antologia, l’oblit en què havia caigut el grapat d’artistes i intel·lectuals catalans que van espetegar per aquí dalt el segon terç del segle XX, efecte col·lateral de guerres, postguerres i altres exilis de veritat. Dèiem llavors que, vint anys després del traspàs i amb motiu del centenari del seu naixement, Lladó havia sortit per fi del purgatori. Doncs bé: resulta que no en va sortir sol. El també poeta Melcior Font (Barcelona, 1905-1959), de qui molt probablement no n’hagin sentit parlar fins avui, disposa per fi d’una aproximació biogràfica, escrita per l’historiador barceloní Pau Vinyes i que la SAC presentarà el 9 de novembre a Sant Romà de les Bons.

A dreta llei, cal dir que dos columnistes d’aquest diari, Alexandra Grebennikova i Alfred Llahí, n’havien evocat els últims mesos la figura a les pàgines d’Opinió. Però fora d’això, el silenci, el desconeixement i el misteri que envoltava la figura de Font era absolut, quasi mineral. Fins ara, és clar.

El lloc escollit per a la presentació d’aquest volum profusament il·lustrat no és en absolut casual. L’aleshores jove poeta va descobrir les Bons el 1927, en va adquirir i restaurar cal Cotxa, per això encara avui es coneix com la Casa del Poeta, diu Llahí, i hi va fer estades periòdiques fins al final. Hi va venir a raure per estricta amistat, seguint la petja d’un bon amic, el també poeta, i encara més oblidat, Joan Duch i Arqués (1899-1929), que s’hi havia establert per intentar recuperar-se de la tuberculosi que se l’havia d’endur a la tomba.

El cas és que entre l’escassa obra de Font que el va sobreviure hi ha els goigs de Sant Romà de les Bons, inèdits en vida seva i que no van ser publicats fins al 1960, amb gravats de Jaume Pla i Josep Obiols, grandíssims gravadors segons Sergi Mas: “De les Bons, penya elegida, mirador i colomar...” Grebennikova recorda, en fi, com aquests goigs, musicats pel mestre Narcís Bonet, es van cantar durant uns anys per la diada de Sant Romà, fins que a mitjans 60 van ser de nou aparcats en favor dels primitius, amb lletra i música anònima.

El cert és que poca cosa més sobre l’episodi andorrà ha pogut recuperar Vinyes, a part de la molt negativa opinió que li mereixia la desídia de les autoritats locals a l’hora de protegir el patrimoni monumental i de la ressenya d’una semblança que Esteve Albert li va dedicar al número del 3 de març del 1961 de la revista Serra d’Or.

En canvi, Melcior Font, guerriller cultural ens descobreix la sensacional vida de qui el biògraf denomina molt oportunament un secundari de luxe, a l’ombra dels grans personatges de qui va ser amic, conegut o saludat, des de Josep Carner, qui, sigui dit de passada, va traspaperar l’obra poètica completa que la vídua, Magda Martí, li havia fet arribar perquè n’escrivís el pròleg: mai més se n’ha sabut res, fins a Sagarra, Josep Maria Planas, Marià Manent i Tomàs Garcés. Això, abans de la Guerra Civil espanyola i la débâcle republicana. El nostre home, que havia excel·lit als anys 20 i 30 com a poeta als Jocs Florals i com a periodista, a La Veu de Catalunya, La Publicitat i Imatge, va exercir durant la II República com a secretari personal del conseller de Cultura de la Generalitat, Ventura Gassol, i el va seguir a l’exili l’octubre del 1936. Per evitar els incontrolats de la FAI, que el buscaven per pelar-lo, diu Vinyes: era sospitós d’haver ajudat a fugir gent de dretes i religiosos.

A l’exili, en fi, es va reinventar com a home de cine, guionista, traductor i representant, i va freqüentar patums com Jean Renoir, Buñuel, Berlanga, Yves Montand i Simone Signoret. El volum inclou uns interessantíssims annexos amb els poemes que el biògraf n’ha pogut exhumar, i un recull d’articles de la seva etapa com a periodista. L’autor del pròleg, per cert, és Quim Torra.

Andorra
Encamp
les Bons
Sant Romà
Goigs
Melcior Font
Quim Torra
Pau Vinyes
Miquel Lladó
guerriller cultural
Carles Riba
Duch

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte