Diari digital d'Andorra Bondia
Francesc i Rosa Viadiu, als anys andorrans (1940-1952).
Francesc i Rosa Viadiu, als anys andorrans (1940-1952).
Amat-Piniella i la seva dona, a Barcelona, just després del respir lauredià.
Amat-Piniella i la seva dona, a Barcelona, just després del respir lauredià.

Memòria d’un home trist


Escrit per: 
A. L. / Fotos: Arxiu Família Viadiu / Arxiu comarcal del Bages

Rosa Viadiu evoca els mesos que el seu pare i Amat-Piniella van coincidir el 1945 a Sant Julià. Aquest vespre ho explica al Museu del Tabac, a quatre mans amb Roser Porta i a compte d''Andorra literària. Rutes de novel·la'.

Entre el setembre del 1945 i el febrer del 1946 es va produir a Sant Julià una raríssima conjunció literària: hi van coincidir Francesc Viadiu (Solsona, 1900-Sant Llorenç de Morunys, 1992) i Joaquim Amat-Piniella (Manresa, 1913-l’Hospitalet de Llobregat, 1974), els autors de dues de les novel·les canòniques de la literatura catalana sobre la II Guerra Mundial i els camps de concentració nazis, Entre el torb i la Gestapo i K. L. Reich. Viadiu residia des del 1940 al carrer dels Xiulets, i Amat-Piniella es va instal·lar el setembre del 1945 a casa del seu cunyat, el doctor Faustí Llaverias, al número 50 de Verge de Canòlich, just al costat de l’hotel Pol, en un edifici propietat de Julià Reig que encara existeix. David Gálvez ens ho va explicar fa uns anys a la revista Portella.

El cas és que va ser en aquest pis que Amat-Piniella va redactar la primera versió de K. L. Reich, que recull en clau novel·lesca la seva experiència als camps de Mauthausen, on va ingressar el gener del 1941, i Ebensee, d’on va sortir amb l’Alliberament, el maig del 1945. També va ser en aquest pis de Sant Julià on va acabar de compondre els poemes de Les llunyanies, que havia anat escrivint d’estranquis a la deportació i que constitueixen un cas únic no només en la literatura catalana, sinó en tota la literatura concentracionària, sosté el crític Sam Abrams.

Doncs bé, si en parlem aquí és perquè la filla de Viadiu, Rosa (1937), desgranarà aquesta tarda al Museu del Tabac l’amistat que va unir els dos homes. Ho farà a quatre mans amb la periodista Roser Porta, coautora d’Andorra literària, rutes de novel·la, que no per casualitat inclou un itinerari, Herois perseguits per la Gestapo, que segueix les traces lauredianes de Viadiu i d’Amat-Piniella. El cas és que Rosa en recorda perfectament l’arribada: havia passat uns mesos a l’hotel Lutetia de París, on es van concentrar els antics deportats ara alliberats abans de ser repatriats, i venia per reunir-se amb la seva esposa. “L’esdeveniment va generar certa expectació entre la colònia de refugiats –el doctor Llaverías, el meu pare i altres que s’estaven a l’hotel Pol. Era un home més aviat trist, m’imagino que per la duríssima experiència que acabava de viure”, diu.

El que no sabia Rosa, aleshores una nena de 8 anys, és que Amat-Piniella va aprofitar aquells mesos de descans per redactar l’esborrany de K. L. Reich, títol fundacional de la literatura concentracionària catalana que no va veure la llum fins al 1963 –primer en castellà, a Seix, i després en català, a Club Editor– però que el mateix autor li havia proposat de publicar abans a Viadiu, que regentava un petit negoci editorial: “El meu pare va considerar que no passaria la censura i es va quedar al calaix. Casualitats de la vida, anys després em van trucar del taller d’arts gràfiques on havia treballat durant un temps perquè mecanografiés el manuscrit de la novel·la, ara sí a punt de publicar-se. Em va semblar una molt bona novel·la, però és clar, de coses com aquelles a casa, de petita, n’havia sentit a cabassos”.

Els dos homes, diu Rosa, es van conèixer a Sant Julià i van conservar l’amistat durant tota la vida, una vegada retornats a Espanya: Amat-Piniella, l’abril del 1946; Viadiu, el 1952, quan es va entregar a la Guàrdia Civil de la Seu amb la promesa que no el sotmetrien a consell de guerra. Promesa que les autoritats franquistes es van afanyar a trencar: Viadiu va ingressar de pet a la presó Model de Barcelona i no en va sortir fins al 1954. Ho va explicar a la novel·la L’hostal d’Entença. Apassionant, oi? Doncs aquest vespre, més.

Andorra
II Guerra Mundial
Viadiu
Entre el torb i la Gestapo
Amat-Piniella
K. L. Reich
Número de vots: 229
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic