Diari digital d'Andorra Bondia
Les estructures que havien de sostenir la bóveda central esperen al transsepte.
Les estructures que havien de sostenir la bóveda central esperen al transsepte.
Vista del claustre des de la nau central.
Vista del claustre des de la nau central.
[Perspectiva de les obres, amb una sola filera d'arcs del claustre.
[Perspectiva de les obres, amb una sola filera d'arcs del claustre.
La nau i la torre, des del claustre.
La nau i la torre, des del claustre.
L'altar major, en construcció.
L'altar major, en construcció.
Les voltes de cançó, en els ossos.
Les voltes de cançó, en els ossos.

Meritxell: crònica gràfica d’una resurrecció


Escrit per: 
A. Luengo / Fotos: Fons Josep Moles (Arxiu Nacional)

L’Arxiu penja el fons Josep Moles, 132 diapositives que documenten l’erecció del nou santuari, entre el 1974 i el 1976.

Feia dos anys que ens el devien: des que l’escaldenc Josep Moles (1925) va dipositar a l’Arxiu Nacional la sèrie completa que documenta la resurrecció de Meritxell, que no és poca cosa: 132 diapositives que va disparar entre el 8 de setembre del 1974, quan es va posar la primera pedra del nou santuari projectat per Ricardo Bofill, i el 8 de setembre del 1976, quan es va inaugurar amb la presència estel·lar d’Anémone GIscard d’Estaing, la dona de l’aleshores Copríncep francès. Com es poden imaginar, la sèrie és espectacular, i això que se n’havia vist un tastet quan es va formalitzar la cessió.

Sense dubte, Moles va ser l’home providència: aficionat des de sempre a la fotografia, l’home duia sempre una càmera a sobre. En aquest cas, una Chinon d’òptica fixa que li havia recomanat, atenció, Josep Alsina, amb l’argument irrefutable –deia dos anys enrere en una entrevista aquí mateix– que era un artefacte “collonut”. Però és que a més, es va donar la santa casualitat que Moles era l’electricista que va “fer” –com diu ell– “l’electricitat de Meritxell”. Tota, des de la calefacció soterrània –un quilòmetre de fil d’alumini que corre per sota de les llambordes– fins a les campanes electrificades, el parallamps d’ions i la més humil de les bombetes. I aquest és el motiu pel qual durant els dos anys que es van allargar les obres es va convertir en un habitual del santuari.

El resultat d’aquesta feliç combinació el trobaran a l’Arxiu en Línia: la crònica gràfica de com, d’on no hi havia res –bé, sí que hi havia alguna cosa: les restes del santuari calcinat la nit del 8 de setembre del 1972–, en va brotar el nou Meritxell: els prats de cal Rossell es van transformant en el complex basilical que coneixem avui. Primer es va desmuntar el terreny, a poc a poc comença a dibuixar-se la silueta del patracol, un dia arrenquen els arcs del claustre; un altre, la que s’enlaira és la torre; o apareixen al transsepte les estructures metàl·liques que sostindran les voltes, els operaris s’enfilen a la teulada per col·locar els panells de coure que després han donat tants de problemes, o fan els últims retocs al presbiteri. I xino xano, arribem al 8 de setembre del 1976, el Dia M: de Meritxell. En recorda també les molt esporàdiques visites de Bofill a peu d’obra: “Li agradava parlar amb els treballadors. Un dia va demanar si algú tenia una idea per escalfar l’edifici. Li vaig parlar del sistema que feien servir a la factoria d’Airbus, amb el circuit de fil d’alumini... I va demanar el pressupost!”

La sèrie del santuari és, en fi, una petita part de la col·lecció de Moles, que integren nu miler de diapositives que, a banda d’escenes familiars, es fixen especialment en les fites i urbanístiques de l’últim mig segle escaldenc –l’erecció de Caldea, la urbanització del Prat del Roure– i, atenció, el Pessebre Vivent, on també va exercir d’electricista, a les ordres de Vicenç González, que és qui li va ensenyar l’ofici: “Esteve Albert em deia: posa un llum aquí, que hi ha de sortir un àngel; aquest caminet, que es vegi bé, que hi ha de pujar la Mare de Déu a cavall; aquest pastoret, que se’l vegi bé quan plori!...”.

L’Espai Columba, a 7 euros

Primer enigma resolt: l’entrada a l’Espai Columba, que acollirà el nou museu del romànic amb els frescos de Santa Coloma com a peça estrella, costarà 7 euros i inclourà també el mapping, segons va aprovar ahir el consell de ministres. L’entrada per a grups pujarà a 3,5 euros, i serà gratuïta –com en la resta dels museus que depenen del ministeri– per als inscrits al servei d’ocupació, els majors de 65 anys, els menors de 10 i els titulars del carnet jove. Falta per decidir-ne el dia de la inauguració oficial, amb tota probabilitat pels volts de la Constitució.

Monografia digital per a les festes inventariades

L’Arxiu va publicar també ahir Les festes d’interès cultural, monografia digital que repassa les quinze festes que el 2010 van ser elevades a l’inventari del patrimoni cultural: la cavalcada de Reis; les escudelles i els Encants de Sant Antoni; el Carnaval d’Encamp; els Arlequins de Canillo; les caramelles; l’aplec de Canòlic; les falles de Sant Joan; les Guardes Comunes de Setúria; el Roser; la benedicció de vehicles de Sant Cristòfol; la diada de Santa Anna; la festa major de Sant Julià, l’aplec de Meritxell, la fira de bestiar de Canillo i la fira concurs de la capital.

Andorra
Canillo
Meritxell
santuari
fotografies
diapositives
construcció
electricista
Bofill
Arxiu
línia
Número de vots: 236
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic