Meritxell, ‘under construction’

La capital recorda en una exposició la creació de “l’eix estructural i comercial de la parròquia”.

Ara costa d’imaginar, però hi va haver una vegada una extensió considerable de prats –la memòria, que és selectiva i també creativa, els ha convertit en camps de grandalles– que s’estenia pels espais que avui ocupa l’avinguda Meritxell de la capital. Així va ser fins que cap al 1930, amb el desembarcament de Fhasa, l’electrificació de país i la finalització de la xarxa de carreteres, va començar una urbanització primer incipient i que es va disparar a partir dels primers anys 50, amb la construcció a banda i banda de la via d’edificis d’habitatges, establiments hotelers i comerços, amb els corresponents serveis: voravies, clavegueram i enllumenat.

Primer, la part alta, que només ho és amb una perspectiva estrictament capitalina, des de l’actual plaça Rebés fins a la Rotonda, i després, el que quedava fins a l’actual carrer de la Unió. Per fer-nos-en una idea: la primera referència documental a l’avinguda Meritxell es remunta al 1951, en una anotació al llibre del Quart d’Andorra la Vella. Fins aleshores, els veïns la coneixien com el que era: la carretera d’Escaldes.

Ho explica la geògrafa Maria Jesús Lluelles en la monografia que acompanya Memòries de la construcció de l’avinguda Meritxell, un projecte que combina l’etnologia, l’urbanisme i la història oral, produït pel departament d’Arxiu, Recerca i Divulgació del Comú i llarguíssimament covat, perquè s’hi va començar a treballar el 2015.

Es tracta, en fi, d’una exposició “interactiva” que combina entrevistes a una setantena de propietaris, empresaris, hotelers i veïns de certa edat, entre els 65 i els 100 anys!, amb fotografies i objectes d’època, i que obrirà divendres a l’estand institucional del mateix Comú a la fira, que immediatament després es mudarà a l’aparcament de la Vinyeta perquè la puguin visitar els escolars de la parròquia i que a partir del gener quedarà instal·lada de forma permanent a l’edifici administratiu de la plaça Lídia Armengol. Es tracta de recordar, explicar i documentar el llarg procés de naixement, creixement i consolidació del que el Comú denomina, probablement amb tot exactitud, en “l’eix comercial i estructural de la parròquia”, “el màxim exponent de la transformació d’Andorra durant el segle XX”, i “emblema d’Andorra la Vella i del país”.

Memòries... és un projecte “viu”, deia avui la cònsol, Conxita Marsol, que anirà incorporant testimonis i material, i que es completa amb un catàleg i un portal, memoriesavingudameritxell.com. Hi han col·laborat també el departament de Patrimoni, l’Arxiu i la Biblioteca Nacional.