Diari digital d'Andorra Bondia
Andorra, museus, equipaments, Consell Assessor del Patrimoni, pla de museus, Pla estratègic de museus, Olga Gelabert, Montserrat Planelles
Andorra, museus, equipaments, Consell Assessor del Patrimoni, pla de museus, Pla estratègic de museus, Olga Gelabert, Montserrat Planelles

Més tàctic que no estratègic


Escrit per: 
A. Luengo / La ministra Gelabert i la directora Planelles van presentar la setmana passada el Pla estratègic a la Farga Rossell (Foto: Agències).

El Consell Assessor va advertir que el pla de museus resol certs problemes però no defineix una estratègia global.

“És una fotografia estàtica de la situació dels museus i una proposta de mesures per solucionar qüestions concretes, però no hi ha una estratègia definida”. Aquesta és la demolidora conclusió que es van sentir els responsables del ministeri de Cultura en la reunió que el Consell Assessor del Patrimoni va mantenir el 14 de juliol, segons consta a l’acta. Una conclusió àmpliament compartida i que va més enllà de’una simple qüestió terminològica. Els membres del Consell no acabaven de veure clar per què s’insistia a considerar “estratègic” un document que, en paraules dels mateixos impulsors, “conté una primera fase d’anàlisi i diagnosi, i una segona fase durant la qual s’hauran de desenvolupar les línies estratègiques amb uns propòsits i un seguit d’accions”.

Aquesta és l’estructura del Pla Estratègic Museus d’Andorra, 2017-2023 –el nom final de la criatura– que la ministra Olga Gelabert i la directora Montserrat Planellas van presentar la setmana passada a la Farga Rossell. Amb un afegit: l’apartat Objectius, que precedeix l’anomenat Anàlisi i diagnòstic i també la desena de “línies d’acció” o “propòsits” que estableix el pla. Uns Objectius que semblen haver-se introduït amb fòrceps per satisfer la vocació estratègica del pla i que combinen les declaracions genèriques de bones intencions –”Dotar el país d’una xarxa de museus moderns i de qualitat”, “Fomentar el paper educatiu dels museus”– amb actuacions de sentit comú com ara “incorporar les noves tecnologies”, “ampliar el finançament dels museus”, “preservar, incrementar i garantir l’accés a les col·leccions” i “establir normes davant la creació de nous museus”.

N’hi ha prou amb aquest afegit per dotar el pla de caràcter estratègic? Un dels membres del Consell ho deia clarament al juliol: “Un pla estratègic requereix un plantejament que inclu anàlisi cas, solucions, avaluacions de costos i una jerarquització. Si no sabem què costa en recursos humans, econòmics i temporals no pot ser un pla estratègic”. Tàctic, potser sí. I no gaire novedós perquè ­–recorda aquest mateix expert– el pla de museus proposa solucions a problemes “que fa temps que s’arrosseguen”. Un altre retret que va ser plantejats en l’última reunió del Consell i que no sembla haver-se incorporat al document final és probablement la biga mestra de tot plegat: quina és l’estructura muselògica que necessita Andorra? El document final no aporta una resposta clara en aquesta molt pertinent pregunta, més enllà dels pedaços que posa aquí i allà, de preveure una reglamentació –avui inexistent– que defineixi què és un museu, un centre d’interpretació, una col·lecció o un centre de visitants, i d’insinuar la necessitat d’un Museu Nacional. Aquests dos últims punts, per cert, proposats al juliol pel Consell. Quants museus s’han d’obrir al país en els pròxims anys? On? Per què? Amb quin cost? De fet, totes les decisions que podrien considerar-se estratègiques –mirin si no l’edifici dels frescos de Santa Coloma i el Thyssen, o el mapping de Santa Coloma: se n’han prevst més? On? Per què?– s’han pres justament abans i al marge del Pla.

En canvi, s’oblida sorprenentment d’incloure en l’equació un altre equipaments clau en la futura xarxa museística com és el Núvol, candidat sempitern a acollir el futur Museu Nacional, a banda –ho acabem de dir– de l’edifici dels frescos i del Thyssen, que no és propiament un museu públic, però que està gestionat per una fundació de caràcter públic presidida per la ministra Gelabert. Doncs no mereixen més que alguna vaga al·lusió en el que es diu un pla estratègic. Tot plegat, atenció, no porta el Consell a despatxar el pla, que considera “bo”, sí, però “per a una altra funció perquè no respon a les expectatives creades”. Per això van proposar canviar-li el nom a Pla d’Accions de Museus. Òbviament, no se’n van sortir, i això que Planelles va admetre que l’encàrrec que va rebre l’Àrea de Museus va ser elaborar “un pla d’accions” i que, per tant, “és un problema de definició”.

Més fortuna van tenir, ja s’ha vist, pel que fa al Museu Nacional, a partir del consens –ministra inclosa– “que els béns més rellevants i significatius [del patrimoni històric i artístic] han d’estar a l’abast de la ciutadania i dels visitants”. Els Pariatges, per exemple. Un dels “propòsits” del pla és redactar unes propostes per a la “instauració d’un Museu Nacional” i executar-ne el projecte museològic. I tot això, a curt termini. Però ni així sembla resoldre el pecat original apuntat al juliol pel Consell: “El Pla constata les problemàtiques que afronten els museus i dona solucions a les més immedioates, però no hi ha una reflexió general ni una estratègia global”.

Andorra
Museus
equipaments
Consell Assessor del Patrimoni
pla de museus
pla estratègic de museus
Olga Gelabert
Montserrat Planelles

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte